Entre veros i no veros…

Entre veros i no veros 

una *uela dins d'un cossi, 

i un *uelo segant canyot 

*en una *galtà mata un burro.

diàleg dels informants

–Entre veros i no veros: entre veritats i mentides.

–S'empra quan quan no pots precisar alguna cosa.

–Mon pare l'ha emprada sempre, i a mi em dóna la impressió, pels versos tan kafkians que té i sense cap rima, que es deu usar en situacions absurdes que es puguen presentar, o tal vegada com a contrapunt final d'una conversa que no tens gana de continuar. Però no li he trobat mai un sentit a la dita. Per a mi és un misteri de frase. Tal vegada la gràcia estiga ahí precisament: en que no li pega en res!

–Jo, entre veros i no veros, ho relacione amb la paraula "entreverat", és a dir, ni *xixa ni *llimonà, ni magre ni cansala(da), ni una cosa ni l'altra però les dues alhora.

ACP, MCGM, PSM, APM

Fava: puja i calla

xurro va, cavall fort joc Dos capitans fan peus per escollir els membres del seu equip i per a vore quins paguen i quins boten.

Els que paren es posen en filera i formen el burro –de plantó però amb el cos inclinat, tots units entre sí, amb les cames separades amb el cap entre les cames del company de davant per tal d'aguantar el pes dels que boten.

El primer dels que paguen es col·loca recolzat a una paret, i fa de coixí (dret i tocant la paret); sosté amb les mans el cap d’un company que està ajupit amb l’esquena doblada, i que s’agarra de les cuixes del primer. 

Un tercer jugador s’ajup i s’agafa de la mateixa manera de l’anterior. I així la resta del grup. 

Fava, puja i calla

Els de l'altre equip els salten per damunt i s'hi posen a cavall.

Abans de saltar longitudinalment el burro, cada u diu com a avís la fórmula:

Fava: puja i calla

Favó: puja a l'escaló

Fava que *s'escagatxa, 

no val res..(no vale nada)

I corre per tal d'impulsar-se; i bota com més avant millor.

Després de saltar tots, l’últim d’ells diu la fórmula Fava: puja i calla a vista de qui fa de coixí alhora que, amb una mà, se n’assenyala l’altra (fava) o el colze (puja) o el muscle (calla). 
Si l'últim que està ajupit ho endevina (i ho diu en veu alta), els que acaben de botar paguen. Si no ho encerta, estos tornen a saltar.
Si un saltador toca terra o cau a terra després del salt, es mou damunt o s’enganxa del burro per no caure, els equips canvien de lloc.

Si el burro es plega i perd la posició per no poder aguantar el pes dels que salten, l'equip que para perd i es reinicien els salts.

A Oliva la fórmula a poc a poc va anar fent-se 'a la castellana' (Xurro va! a l'hora de saltar i Xurro, media manga, mangotero! *andivina-me-la, salero! en acabant), tot i que en algunes colles se seguia fent en valencià.

PSM

Alça, petaca!

expr. exclamativa irònica Se sol amprar en el llenguatge col·loquial amb ironia en una conversa per tal de desqualificar una asseveració de l'interlocutor.

ex. Alça, petaca!  I tu dius que has fet una carrera?

diàleg de l'informant

Quan es vol fer una brometa a un xiquet, se li assenyala la camisa per baix la barba i amb el dit mantingut a la seua camisa es diu: 

–Tens una taca! [o Mira! Una taca!]. 

El xiquet abaixa el cap intentant mirar la suposada taca, assenyala da amb l'índex i de sobte es diu: 

–Alça petaca!

tot fent-li un colpet suaument a la barbeta amb l'artell mitjà del dit índex.

JC

Xiquetes, xiquetes…

Xiquetes, xiquetes
veniu a sopar.
Deixeu de ju(g)ar.
Demà ju(g)areu.
La Lluna i el Sol
no els acabareu.
Cançó infantil femenina.
TRI

Bè, borreguet…

Bè, borreguet,

que la mare no té llet.

La poqueta que tenia

l'ha beguda este xiquet!

Cançó destinada a infants molt menuts. Se sol cantar tot fent saltar de manera suau el xiquet assegut sobre una cama de l'adult.
RMM, PSM

Baix postetes

loc. adv. de lloc En un lloc que no es vol revelar, com un lloc amagat sota unes posts. Activa la ironia per tal de manifestar: No res t'importa!

diàleg dels informants:

–A ma casa sempre s'ha dit responent a On estàs?? i no tenies ganes de donar explicacions.

–He preguntat a mon pare sobre el significat de "baix postetes" i m'ha recitat esta cançoneta. Es col.locaven dos xiquets, d'esquena a esquena, amb els braços entrellaçats; l'un doblegava el cos, quedant l'altre enlaire, i li deia el primer: 

 –A on estàs? 

–Baix postetes. 

–Què menges? 

–Farinetes. 

–Què beus? 

–*Auia de la mar. 

–Que es torne a voltejar. 

Després es canviava el torn, el de dalt passava baix, i seguien el joc.

XL, PFS, MCGM

Cançó de la carabassa

Carabassa m'han donat, 
m'han donat! 
Jo l'he presa per meló, 
 per meló! 
Més m'estime carabassa 
que deu cèntims de sabó 
i dormir en la presó!
MAFS

Tres quilos d'arròs

Tres quilos d'arròs 
em menje en un día; 
tres quilos d'arròs 
i una gallina. 
Tres quilos d'arròs, 
i, *encà badallant,
díhuit mandarines 
i una carabassa;
i estaré tres dies 
a l'excusat cagant!!
MAFS

Quedar-se com la nóvia del Pinet

Quedar-se esperant infructuosament.
ex: No ha vingut veritat? T'has quedat com la nóvia del Pinet.
La dita completa:
Quedar-se com la nóvia del Pinet, 

amb la cara *llavà i el monyo fet.

cast. compuesta y sin novio.

El Pinet és un barri d'Oliva.

MCGM

*Vicente…

escarniment
Vicente
mata la gente,
con un cuchillo
mata un chiquillo,
con un puñal
mata un pardal,
con una faca 
mata una vaca.
MCGM

Salvador…

escarniment
Salvador!
La camisa et fa pudor!

Miquel…

escarniment
Miquel de la mel,
bollo, bollo, bollo…
sardina *torrà
pa i *cansalà!

Què passa?

tornaveus 
–Què passa?
–Una *uela per la plaça
(passa un camió
i l'esclafa).


–Què passa? 
–Un avió per la plaça, 
passa ta uela 
i l'esclafa.
MCGM

Xacarracatxac…

Xacarracatxac, ma uela va a missa 

xacarracatxac, no porta camisa 

xacarracatxac, si en porta o no en porta 

xacarracatxac, a tu res t'importa! 

APM

Santa Bàrbara bendita

Santa Bárbara bendita,

que en el cielo está escrita 

y en la tierra bautizada,

líbranos de esta "tronada". 

Esperit Sant no pot dormir 

perquè veu eixos tres núvols: 

un de pedra, un de foc,

i un de la mala ventura; 

que no em faça mal a mi, 

ni a ninguna "creatura".

Pregària de les tronades a Oliva

L'informant diu: Ma mare m´ha dit que eixa pregària ve de ben lluny, de la seua uela o més enrere...

MFS

Tots em *dien que em casara

Tots em *dien que en casara 
i no portaria llenya 
i ara que ja *m'ha casat 
en porte al coll i a l'esquena.
Font: Consuelo Gregori
XL

Set boques…

Set boques i una amb dents,

tu m'entens?

Set panxes i una amb melic, 

saps lo que et dic? 

Set culs i un amb *rabo, 

 endevina-me-la *salao. 

Què és? 

Una burra i sis cànters!

FMB

Penjoll penjava…

Penjoll penjava, 
pelut mirava. 
Penjoll *caia, 
pelut corria.
Què és? 
Una botifarra i un gat!
APM

Ou, ou, quina meravella!

(font: La Soca)

Esta nit és nat un Xic

de la més bella Senyora,

sens poder trobar abric,

a qui el cel i terra adora,

entre la mula i el bou,

Ou, ou,

restant sa mare donzella,

quina meravella!

Davall d’un roín portal

i de una pobra Mare

naix lo Rei universal

per a que lo món repare,

sens tenir tan sols un sou

ou, ou,

sinó la pura mamella,

quina meravella!

Lo infant no té bolquers

ni sa mare ab que comprar-los,

i Josep no té diners

ni troba de qui amprar-los,

ni en l’olla carn de bou,

ou, ou,

ni prou de pa en la cistella,

quina meravella!

Lucifer va tot torbat

per no entendre aquest misteri,.

de tot lo veig contrastat,

puix perdrà prest son imperi;

bramant ne va com un bou,

ou, ou,

bé podrà portar esquella,

quina meravella!

Adam i Eva cantant

estan ab molta alegria,

i Jesús està plorant

de fred dins de l'establia,

i l'estança tota es plou,

ou, ou.

sense carbó ni una estella,

quina meravella!

(Anònim Segle XVI Oliva, la Safor) 

Nadala treta d’un manuscrit del segle XVI –ara desaparegut– guardat a l'arxiu de l’església parroquial d’Oliva (Santa Maria?) que va copiar el canonge Roc Chabàs i que va publicar l’any 1886 a “El Archivo” (núm. 34:270). L'edició amb l'ortografia actual es troba al Cançoneret de Nadal de Manuel Sanchis Guarner (1960, 1973, 2006). Cantada per Josep-Lluís Valldecabres a l'enregistrament Nadal valencià II  (1980).

La Mare de Déu…

La Mare de Déu 

que pel món anava, 

amb oli del cresol 

a tots acurava. 

Quan a mi em feia mal la panxeta de menuda, ma uela em feia unes creuetes a la panxa amb oli d'oliva i em cantava el següent: […] I al final, no sé si era perquè em torbava amb la cançó i no recordava el mal o perquè funcionava, però el mal de panxa desapareixia. 

vegeu Oli en un cresol

NLL