xaruga

[ʧaɾúga] subst. f. Arada de ferro, amb una pala lateral, que s'emprava per al conreu de l'arròs i d'altres que requerien fer solcs molt profunds.

cast. charrúa.

ETIM.: del fr. charrue, ‘arada’, (amb adaptació fonètica al cat. xaruc, -uga), des del ll. gàl·lic carrūca 'carrossa'.

Diàleg de l'informant

La diferència amb el forcat és que aquest girava la terra cap als dos costats i la xaruga llaurava i tirava la terra tot cap un costat. 

PSM

xaruga

xarugar

[ʧaɾuɣáɾ] v. Llaurar amb la xaruga.
Diàleg de l'informant

No s'utilitzava el forcat, s'utilitzava la xaruga. La terra d'arròs no es podia treballar amb el forcat i sempre es xarugava. Al terme d'Oliva és xarugava la terra d'arròs. Llaurar, podia qualsevol burret, però per a xarugar feia falta un rossí ben bragat.

PSM

rebuig

[reβúʧ] subst. m. 1. Acció de rebutjar, de no acceptar una cosa perquè es considera de mala qualitat, indigna de ser acceptada.

ex. Què vol dir eixe rebuig? Què ja no la vols?

cast. rehusamiento, desechamiento.

2. Cosa que es rebutja; allò que queda quan ja s'ha fet la tria d'un conjunt de coses.

cast. desecho, rezago.

ex. Eixes taronges són de terra, de rebuig.

3. Cosa de mala qualitat; persona menyspreable; deixalla.

ex. Eixos mobles, ni pense mirar-los. Són rebuig.

ETIM.: del ll. repūdĭu des del verb repudiare 'rebutjar; repudiar'.

*rebutgero

[reβuʤéɾo] rebutger subst. m. Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior. 

ex. Eixos repoms, si el *rebutgero no te'ls compra, mira si te'ls volen a la peladora. 

ETIM.: de rebuig amb el sufix -er(o) que fa referència a la professió.

vegeu rebuig

diàleg de l'informant 

Aquell comerciant de taronges que sols treballa el mercat interior i la industria és un rebutgero.

PSM

rossí

[rosí] subst. m. 1. ant. Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir i més vigorós que el de carreres; servia per a caça i guerra, i solia ser cavalcat pels escuders. 

ex. Per a xarugar feia falta un rossí ben bragat.

2. Cavall vell, decadent i flac, de poc vigor per al treball.
ex. Mare, quin rossí! No te'n donaran ni un duro.

3. fig. Beneit, curt d'enteniment.

ex. Quin imbècil! Ja se sap, els rossins fan rossinades!

cast. rocín

ETIM.: desconeguda, però probablement derivat del mateix mot d'on procedeix ròssa
d'una base *rottia, probablement del germ. occ. comú rôtjan 'podrir-se'.
PSM

rossí (font: http://depoblet.blogspot.com.es)

orda

[óɾða] orde subst. f. Amplària de la zona de terreny que cada treballador d'un tall de cavadors deixa treballada. 
Ex.: Què fluix! Ha rascat dos ordes i s´ha cansat.

cast. orden 

ETIM.: del llatí ordĭne 'ordre' 
diàleg de l'informant 

–Espai llaurat segons el que dóna el braç, anant-anant. 
–orda era el corredor que deixaves quan des d'un extrem del frau anaves treballant i avançant cap l'altre extrem. Habitualment en tres o quatre ordes aconseguies cobrir tot un frau. L'ample de l'orda no superava massa el metro. 

PSM, JM

anganell

[aŋganéʎ] o [aŋganéʎs] arganell subst. m. Cistella. pl. anganells Ormeig de fusta compost de dues o de quatre cistelles de malla ampla, fet generalment de castanyer o d'espart, que hom col·loca a cada costat dels animals de bast mitjançant unes nanses que passen per damunt l'albarda.

ETIM.:   del ll. vg. *angariĕllas dim. de angarĭas, ‘sella per a transport’.

diàleg de l'informant:

Per transportar taronges s'utilitzava l'anganell, estructura de fusta, que és posava damunt de l'albarda dividida en quatre parts, dos a cada costat, de tal forma que el animal carregava sis cabassos  dos a l'albarda i quatre a l'anganell. Quan no hi havia camí de carro, treien les taronges així per la senda, fins al camí de carro. Després va aparéixer la carretilla i va desaparéixer l'anganell.

PSM

vegeu anganell a Eines de llengua

cofí

[kofí] subst. m. Cistella o cabàs pla redó de poca alçada, d'espart o de palma per a contenir figues, panses, peix o altra cosa o com l'usat per a posar-hi les olives mòltes al temps de premsar-les. 

cast. serijo, cofín, esportín. 

ETIM.: de cofa, des de l'àr. qúffa 'cabàs' amb un sufix llatí o romànic -ĭnus (GDLC); del llatí cophĭnus, ‘cove’ (DCVB).

MCGM
vegeu Com figues en cofí

quebrassa

[kaβɾása] crebassa subst. f. Clavill, obertura estreta i llarga, produïda a la terra, en un cos o a la pell per sequedat, pel fred, per la vellura, per malaltia per un agent patològic, etc. 

ex. Tot els hiverns, la mateixa. Les mans plenes de quebrasses!

cast. grieta.

ETIM.: metàtesi de crebassa, del llatí *crepacĕa, mat. sign., derivat de crepare ‘rebentar’. 

diàleg de l'informant

Clavill que és fa a la pell de les mans per que estan tendres o per que fa molt de fred. La millor manera d'evitar-ho és pixar-se les mans, o tapar les cabrasses amb "esparadrap".

Clavill que és fa a la terra per falta d'aigua. 

PSM

vegeu clavill

ramutxa

[ramúʧa] ramulla subst. f.  Rama menuda, conjunt de branques primes.

ex. Si lleves la ramutxa, l'arbre respira millor.

cast. ramojo, escamojo.

ETIM.: der. de rama,  a partir de ramus 'branca' que, per formació analògica del ll. folia, pl. de folium 'fulla' amb un sufix fossilitzat diminutiu despectiu -utxa (por ser per contacte amb el sufix cast. -ucho).

ramutxa

bassot

[basɔ́t] toll subst. m. Bassa gran d'aigua dolça; bassa gran.

ETIM.: augmentatiu de bassa; d'origen preromà protohispànic, probablement preindoeuropeu (probablement ibèric?) *balsa o *barsa, que presenta derivacions en català, castellà i portugués, en algun dialecte occità i en la toponímia de Sardenya (cfr. Corominas DECast, i, 380, i J. Hubschmid en ELH, i, 50).

A Oliva, zona del terme i nom de carrer

diàleg de l'informant

–A la marjal hi ha séquies i llacs denominats bassots.

–Al costat dels quals (bassots) està la sénia des d'on es repartia l'aigua per un sistema de canalitzacions. Jo he anat a regar amb un motoret, abans es feia amb un burret (tracció animal) I més abans... 

PSM

garramatxa

[garamáʧa] o [garamánʧa] subst. f. Troç de tela que va baix dels saragüells o del pantaló curt, des del genoll fins al turmell, enrotllada a la cama a manera de polaina, subjectant-la amb una corda o amb quatre trossos de veta, que serveix per protegir la cama dels colps de la terra quan es treballa o de les picades d'insectes o de les sangoneres si es va segar o treballar l'arròs a la marjal.

ETIM.: incerta. Potser en relació indirecta amb de l'oc. ant. ganacha o garnacha 'mantell de pell'.

diàleg de l'informant

Amb mig metre de tela mossolina tallada pel llom és feien, les dues garramatxes. 

"Els de Pego eren tan animals que s'ho ficaven fins i tot per anar a collir".

PSM

colmello

[kolméʎo] subst. m. Grossària d'algunes hortalisses i verdures (pebreres, tomaques…). 

ex. Eixes pebreres tenen massa colmello i no són bones per farcir-les.

ETIM.: incerta. Potser d'un diminutiu del ll. cŭlmen > *culminiculu. Coromines (DCELC II, 835) documenta colmo i la variant colme en el sentit de 'cim d'una muntanya' a la comarca del Maestrat (Artana) i li atribuïx un origen mossàrab. En el nostre sentit específic no en tenim cap referència. Tot i que la forma cast. que s'hi acosta –colmillo– en el sentit d'ullal o clau té una etimologia diferent (del ll. columella).

MCGM, FP

taona

[taóna] subst. f. Instrument amb una estructura de fusta  que consistix en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que es posa per l'extrem estret dins l'aigua d'una séquia o d'un bassot i l'altre fora, s'ompli d'aigua, es fa palanca, es trau i es buida als bancals situats més amunt del nivell de l'aigua. 

ETIM.: probablement de l'àrab tāḥūna, ‘molí d'aigua’, per comparació del moviment de la taona de regar amb el de la roda del molí accionada per l'aigua. 

taona (font: http://polinyadexuquer.blogspot.com.es)

diàleg de l'informant

Reg a taona (Tahona) o reg a carabassí, encara més antic, amb una carabassa buida es poava directament al bassot.

PSM

fulleraca

fulleraca

[fuʎeɾáka] fullaraca, fullaca subst. f. 1. Fullam sec; conjunt de fulles, i especialment de les que han caigut de les plantes; conjunt de fulles seques barrejades amb branquilles.

cast. hojarasca.

ex. Arreplegs tota eixa fulleraca i la tires al cremador.

2. fig. Excés de detalls en una narració, de coses accessòries o inútils en una obra d'art, etc.; propòsits o detalls insubstancials; informació irrellevant. 

ex. Quanta fulleraca, Senyor. No diu res de trellat!

ETIM.: derivat intensiu de fulla, amb el sufix poc freqüent -aca i -araca > -eraca, similar al -arasca del castellà hojarasca. 

diàleg de l'informant

Fulla dels arbres quan cau al terra i se seca.

JB

fatera

[fatéɾa] cleda, pleta, mallada subst. f. Lloc de pastors; hisenda de camp destinada a la cria de bestiar, principalemt del ramat major. 

cast. hatería, aprisco, redil. 

ETIM.: incerta. Potser construït sobre un aragonesisme fato, des del llatí vulgar *fata, 'vestits' (cf. nòrdic fot). Coromines en dóna pistes indirectes lligant-lo al sentit del castellà 'hato'. El referix al llenguatge de pastors com el pes que carretegen per abrigar-se i menjar. (DECLC III: 914). El sufix -era ens remet al lloc on es deixen els fatos. El castellà en té l'accepció hatería que designa el lloc on es guarixen els pastors i que sembla convenir perfectament amb la bostra accepció. 

A Oliva es conserva en la toponímia Les Fateres, camí i zona als afores del poble.

Anar a tornallom

loc. verbal Fer treballs agrícoles solidaris per tal d'avançar en situacions de necessitat o d'urgència. 

KMV 

diàleg de l'informant

Anar "a tornallom" és quan els llauradors s'ajunten per a fer feines en comú, hui al camp d'un, demà al de l'altre i així successivament.

a defora

[aðefɔ́ɾa] loc. adv. de lloc A la part exterior: al camp (per oposició al poble). 

ex: El meu home és a treballar a defora

cast. fuera

ETIM.: del llatí de fŏris, mat. sign. precedit de la prep. de direcció a.

Cal, dins del context, remarcar la diferència semàntica entre defora i fora. defora situa al camp dins del terme de la població; fora expressa fora dels límits territorials de la població: Mon pare se n'ha anat a treballar a defora (a la partida dels Gorgs p. ex.); Mon pare se n'ha anat a treballar fora (a Cullera p. ex.)

El DCVB documenta una variant de l'expressió amb l'art. determinat «Vaig al defora» (Camp de Tarr., Segarra, Urgell).

A Oliva la persistència de l'expressió s'explica per la necessitat d'ubicar la pròpia situació a dins o defora de la muralla. La necessitat de protecció (Pere el Cruel de Castella havia destruït la vila durant la Guerra dels dos Peres al 1368) portà a l'emmurallat complet de la vila del s. XVI fins el s. XVIII. La muralla tenia cinc portals (el de la Mar, el del Molí, el del Raval, el del Pi i el de Santa Anna). Se'n tancaven les portes per la nit al toc d'oració i s'obrien al trencar el dia fins 1730. 

Les represàlies per la presa de partit de la població per l'Arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió (1701-1707) i la voluntat d'eixamplar la població en van accelerar l'enderrocament.

VCP, NMT, FXLI

rompre

[rómpɾe] o [rɔ́mpɾe] v. tr. 1. Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d'una cosa per l'acció d'una força l'efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla (distint, així, de tallar).

cast. romper

2. Llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.

cast. romper, roturar. 

ex. A la primera llaurada de la temporada rompien la terra amb una aixada o amb un forcat. 

3. Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons. 

ex. Al rompre el dia pujàvem al castell per a vore les muntanyes *d'Ivissa. 

ETIM.: del llatí rŭmpĕre, mat. sign. 
En desús i fossilitzat en el sentits 2. i 3. per ser considerat popularment com un castellanisme. Per a la resta d'usos: trencar.

diàleg dels informants 

–De fet, algunes de les partides llaurades per primera vegada pels repobladors rebien el nom de "Rotes".

–Rompre el dia, a la eixida del sol.

PSM, FXLI, FP

Casa, la que càpies…

Casa la que càpies, 

terra la que pugues.

Expressió de la valoració de la terra per damunt de l'habitatge segons la mentalitat camperola.

PSM