fatera

[fatéɾa] cleda, pleta, mallada subst. f. Lloc de pastors; hisenda de camp destinada a la cria de bestiar, principalemt del ramat major. 

cast. hatería, aprisco, redil. 

ETIM.: incerta. Potser construït sobre un aragonesisme fato, des del llatí vulgar *fata, 'vestits' (cf. nòrdic fot). Coromines en dóna pistes indirectes lligant-lo al sentit del castellà 'hato'. El referix al llenguatge de pastors com el pes que carretegen per abrigar-se i menjar. (DECLC III: 914). El sufix -era ens remet al lloc on es deixen els fatos. El castellà en té l'accepció hatería que designa el lloc on es guarixen els pastors i que sembla convenir perfectament amb la bostra accepció. 

A Oliva es conserva en la toponímia Les Fateres, camí i zona als afores del poble.