[kasét] cassó m. Atifell de cuina de forma aproximadament semiesfèrica, constituït per un recipient menut de forma aproximadament semiesfèrica, amb mànec relativament llarg, que serveix per a bullir aigua o per altres usos culinaris
cast. cazo.
Etim.: derivat dim. de cassa –del llatí cattĭa (gr. cyathos) ‘tassa’ (cfr. REW 2434), o de l'àrab qaṣ'a ‘escudella gran’–, amb canvi de gènere per influència del castellà cazo. (DCVB); o d'origen incert, probablement d'un preromà, no cèlt. ni protohispànic, *kattia/kattio-, provinent d'una forma protohel·lènica o mediterrània, afí a formes micèniques (GDLC).
RM, JLJ, JMC, JES, SG