dimecres, 21 d’agost del 2013

entreverat

[entɾeveɾát] entreverada (f.) [entɾeveɾá] entrevirat adj. 1. Mesclat de diferents colors que no es confonen.
ex. Te'n recordes d'aquell gos entreverat que tenia?
2. Referit a la carn, sobretot a la cansalada, peça barrejada de magre i de greix.
ex. Posa-me-la ni massa magrosa ni massa greixosa Això és! Entreveradeta.
3. per ext. Situació o personalitat ambigua.
ex. L'home aquell i les seues maneres! Era una miqueta entreverat, no?
cast. entreverado
ETIM.: del ll. *intervariatu, mat. sign.
vegeu entreverar
PSM

embotar

[ambotáɾ] v. tr. 1. Esmussar; fer menys agut o tallant.
2. Entorpir; dificultar les operacions del cap, del ventre, etc.
ex. Tenia el cap embotat i no vaig poder aprovar.
3. Perdre sensibilitat i moviment.
ex. Tinc els dit embotats de tanta humitat.
cast. embotar
4. pron. Debilitar-se; perdre habilitat, lucidesa, destresa.
ex. Els majors anem embotant-nos a poc a poc i deixem de fer paper.
ETIM.: segurament des del cast. embotar (o en paral·lel) a partir del gòtic bauths (obtús, insípid, sord, mut).

calbotada

[kaɫβotácarxotada substf. Colp molt fort pegat  al cap amb la mà oberta.
ex. Encara *senc l'eco d'aquella calbotada! El va deixar mig mort.
ETIM.: de calbot amb el sufix -ada que ací expressa amplitud, intensitat.
vegeu calbot

calbot

[kaɫβɔ́t] carxot subst. m. Colp pegat amb la mà oberta al cap.
ex. Quina forma d'abusar! Cada volta que s'el trobava, l'inflava a calbots.
cast. cachete, tamborilada
ETIM.: derivat de calb des del ll. calvus (que remet a 'crani') amb el sufix augmentatiu/diminutiu -ot. Evoca al lloc on s'aplica el colp (la zona superior posterior del crani) que sol ser la part del cap on comença la calbesa.
vegeu calbotada

En conill

Loc. adv. de mode Nu, nuet; despullat del tot.
Ex: No té cap vergonya d'estar en conill davant de tots.
Regix verbs com ara estaranar (per a expressar l'estat i l'acció d'estar nu del tot) i fer-se (per tal d'expressar el fet de despullar-se del tot).
PFS