[ambotáɾ] v. tr. 1. Esmussar; fer menys agut o tallant.
2. Entorpir; dificultar les operacions del cap, del ventre, etc.
ex. Tenia el cap embotat i no vaig poder aprovar.
3. Perdre sensibilitat i moviment.
ex. Tinc els dit embotats de tanta humitat.
cast. embotar
4. pron. Debilitar-se; perdre habilitat, lucidesa, destresa.
ex. Els majors anem embotant-nos a poc a poc i deixem de fer paper.
ETIM.: segurament des del cast. embotar (o en paral·lel) a partir del gòtic bauths (obtús, insípid, sord, mut).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada