Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA S. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA S. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de juny del 2017

sentit

[sentít] sentida 1. ser sentit adj. Molt sensible als reprotxes, a les reprensions, a les desconsideracions.
cast. quisquilloso, sentido.
 Ex. És tan sentit que de no res es posa a plorar.
2. estar sentit adj. Fort de tast, molt condimentat o salat.
Ex. Allò ni hi havia qui s'ho menjara de tant sentit com estava.
Etim.: del part. pass. de sentir, substantivat.

dimarts, 20 d’agost del 2013

serva

serves
[séɾva] subst. f. Fruit del server o servera, semblant a una nespla o a una pereta, menut, de la grandària d'una pruna, de color roig groguenc i de gust molt aspre. Només quan és molt madura, es reblanix i pren un gust més suau i dolç. Fruit de tardor.
cast. serba, sorba, azarolla.
ETIM.: del llatí sorbu, mat. sign., amb un canvi de o en e que és difícil d'explicar. (DCVB)
probablement en relació amb el ll. sorba, pl. del neutre sorbum, íd., amb alteració de la primera vocal per influx d'algun altre mot, potser el cèlt. s(u)eruos 'aspre, amarg' (GDLC)
vegeu server
DSS

server

server
[seɾvéɾ] servera subst. m  Arbre caducifoli de la família de les rosàcies de diverses espècies del gènere Sorbus (en particular la Sorbus domestica), de fulles pinnades, de flors blanques menudes amb cinc pètals blancs quasi orbiculars agrupades en inflorescències simples (corimbes) més curts que les fulles i de fruits en pom i piriformes quasi globosos, comestibles, molt astringents quan verdegen, però blanets, polposos i dolços quan són ben madurs; i que és conreat com a ornamental. Té una fusta de bona qualitat.
cast. serbal. azarollo, acerollo o azarolo
ETIM.: de serva.
vegeu serva
DSS

dijous, 8 d’agost del 2013

sària

sària
[sáɾia] sàrria subst. f.  Recipient d'espart o de palma, d'un metre a huit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix, posat de través damunt una bèstia de càrrega, per a transportar les coses més diverses, com ara fruita, verdures, aviram, terra, herba, fem, etc.
cast. sera, serón.
ETIM.: incerta; s'ha considerat probable un origen gòtic *sahrja, però darrerament Coromines prefereix partir d'una forma ibèrica (proto-basca) *sarea; vegeu Corominas DECast, s. v. sera, i Congr. Barc. 408. (DCVB)
D'origen incert, possiblement d'un preromà hispànic relacionat amb el basc zare 'cistell, panera' (ant. i amb article çárea) i potser amb el lusità sare, aplicat en inscripcions sepulcrals a una cista o sarcòfag semblants a un cove (GDLC).
hipòtesi: De l'àr. hisp. šaira, 'cabàs'.
diàleg de l'informant
Peça d'espart, que és colocava damunt l'albarda per transportar coses (fruita, fem), per a transportar taronges s'utilitzava l'anganell.
PSM
vegeu *sariero

*sariero

[saɾiéɾo] sariera (f) [saɾiéɾa] sarrier, sarier subs. Qui fa sàries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.
cast. espartero.
Malnom d'Oliva
dàleg de l'informant
Sariero: persona que treballa l'espart fent sàries. A Oliva n'hi havia dos: un al barri de Sant Francesc i l'altre a la carretera.
PSM
vegeu sària

dissabte, 22 de juny del 2013

sandenc

[sandέ̞ŋk] saltar i parar, saltar vinyes subst. m. Joc infantil que consistix a saltar els uns per damunt dels altres. El que para està encorbat amb la cintura doblegada i l'altre li salta per damunt tot posant-li les mans sobre l'esquena i obrint les cames sense poder tocar-lo amb elles. Es pot jugar de dos en dos o en equip. En aquest cas el que acaba de saltar es posa a parar fins que li passen per damunt la resta dels companys. 
cast. pídola, potro, burro 
ETIM.: desconeguda.
PSM
sandenc (Jan Brueghel el Vell. 1560)

dissabte, 18 de maig del 2013

La setmana dels quatre dijous

loc. adv. temporal En un temps indeterminat o incert; no mai.
ex. Ens veurem en la setmana dels quatre dijous! 
informació de l'informant:
S'utilitza per referir-se a una cita complicada amb algú, mai es troba el moment idoni per a quedar...
JUV

dissabte, 20 d’abril del 2013

Ser més gos que…

Ser més gos que el llençol de baix.
Expr. comparativa per denotar la peresa extrema d'algú.
RMM

diumenge, 30 de desembre del 2012

sangolejar

[saŋgoleʤáɾ] v. intr. 1. Balancejar
2. pron. Moure's repetidament d'un costat a l'altre.
cast. bambolearse.
ETIM: incerta
diàleg de l'informant:
Jo he oït sangolejar com menejar-se en excés. 
Un líquid si es sangoleja pot escampar-se; una persona que es sangoleja pot tenir agonia... 
APM, MCGM

divendres, 1 de juny del 2012

samarro

[samáro] subst. i adj. m. 1. Astut i reservat, difícil d'enganyar.
ex: Xe, quin samarro, no *n'hi ha qui l'enredre.
cast. martagón 
2. toixarrut Home tosc, talòs, rústic, pesat; rude, grosser mentalment, estúpid.
ex: Ahí va eixe samarro! No traurà trellat d'ell.
3. Persona o animal gran i fort.
ex: Em varen dir que era un gos falderet i mal samarro s'ha fet!
ETIM: masculinització de samarra, del basc zamarra, peça de vestir, rústica, feta de pell amb la llana o el pèl de l'animal.
JB

samarrada

[samará] subst. f. Colp donat amb la mà o altra cosa plana.
ex: Li va pegar una samarrada que el va deixar coent.
cast. manotazo
vegeu samarro
RMS

diumenge, 20 de maig del 2012

segó (2)

pa de *segó (font: Viquipèdia)
[seɣó] sègol, ségle subst. m. Planta herbàcia gramínia anual, semblant al blat, però de qualitat inferior; (Secale cereale), de canya d'un metre fins en dos, de fulles linears, primes i planes i d'espiga llarga, que constitueix un cereal molt apte per a la muntanya.
cast. centeno.
ETIM: del llatí secăle, mat. sign.
A Oliva se solen confondre sègol i segó sobretot quan es fa referència al pa. El pa negre i el de segó (integral) solien rebre el genèric 'pa de segó' i es recorda com senyal d'alimentació de baixa qualitat pròpia del temps de la fam.
camp de sègol (font: Viquipèdia) 

segó (1)

segó (font: Viquipèdia)
[seɣó] subst. m. Conjunt de pells mòltes dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta o de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals.
cast. salvado
ETIM: d'origen discutit, molt probablement del llatí secŭndu, ‘segon’ (per ser resultat de la segona porgadura del gra o d'una segona mòlta). 

dissabte, 19 de maig del 2012

surenc

[suɾéŋk] surenca (f.)  [suɾéŋka] adj1. Semblant a suro; sec o dur com suro. 
ex: Este formatge surenc no val res!
2. f.  Taronja sense suc que recorda la textura del suro.
ex: Eixes taronges del racó són de repom. Estan surenques.
ETIM: de suro (del llatí sūbĕre 'Part exterior de la crosta de l'alzina surera' amb el sufix -enc 'que està fet o semblant a'.
MCGM, MML

dilluns, 7 de maig del 2012

Ser un dimoni emplomat

loc. verbal Es diu d'una persona que té males intencions, que és mentidera, a la qual li agrada fer mal; també s'empra per referir-se a un infant entremaliat, malcriat.
ex: Si et fies d'eixe dimoni emplomat, tindràs més d'un problema.
ETIM: emplomat: guarnit de plomes. La iconografia antropomorfa del dimoni el representa nu i sense pèl. Cal suposar que imaginar-lo recobert de plomes el fa més amenaçant i més temible.
MCGM

dilluns, 27 de febrer del 2012

Seguit seguit

loc. adv. de mode  Contínuament; sense solució de continuïtat, immediatament,  ràpidament; sense dubtar.
ex: Això ho fa ell seguit seguit.
També seguidet seguidet.
LLN

diumenge, 26 de febrer del 2012

Ser un *flare marmolador

loc. subst. També paréixer un *flare marmolador. Ser algú amb mal geni que protesta de tot; ser algú que sempre parla entre dents tot protestant.
vegeu *flare i marmolar
hipòtesis:
1. Per referència a la dialèctica agressiva que empraven alguns religiosos des de la trona, que amenaçaven amb càstigs, excomunions i condemnació eterna.
2. Per referència a les pregàries en veu baixa dites a tothora pels religiosos. 

Si cau no cau

locadv. Expressa que alguna cosa està a punt de passar. 
ex: No és mort encara però està cau no cau.
MCGM

dimecres, 15 de febrer del 2012

Santa Bàrbara bendita

Santa Bárbara bendita,
que en el cielo está escrita 
y en la tierra bautizada,
líbranos de esta "tronada". 

Esperit Sant no pot dormir 
perquè veu eixos tres núvols: 
un de pedra, un de foc,
i un de la mala ventura; 
que no em faça mal a mi, 
ni a ninguna "creatura".

Pregària de les tronades a Oliva
L'informant diu: Ma mare m´ha dit que eixa pregària ve de ben lluny, de la seua uela o més enrere...
MFS