fotracada

[fotɾakáða] > [fotɾaká] futral subst. f. Molt, gran quantitat. 

ex. Es va fer *en una fotracada de camps de l'herència de sa tia.
cast. mogollón

ETIM.: derivat de fotre (del llatí fŭtŭere, 'copular') que sol servir per a expressar amb energia grossera qualsevol sentiment –positiu o negatiu–, i de sufix -acada, que sol expressar intensitat o quantitat, en este cas.

*gepelut

[ʤepelút]  *gepeluda [ʤepelúða] geperut adj. i m. i f. Persona, animal (o cosa, per analogia) que té gepa (gep).
Ex. A mi m'han dit que els gepeluts porten sort.

cast. jiboso, jorobado.

Etim.: del llatí *gibberūtu, mat. sign. des de. gĭbbus, gep/gepa. 

El pas de geperut > gepelut per canvi de consonant ròtica a líquida, freqüent en valencià.

*fanguero

[faŋgéɾo] fangar, fanguer subst. m. Lloc ple de fang.
ex: Només plovia aquells carrers es *feen tot un *fanguero.
cast. barrizal
ETIM.: del germ. fani 'pantà, fang', amb terminació en -g per influència romànica.

Escarbar-li el florí a la burra

loc. verbal Tafanejar excessivament; actuar amb un grau excessiu de curiositat.
vegeu florí

diàleg de l'informant

Es diu dels qui tot ho toquen, i escarben prou. A ma casa es deia "Li escarbaràs el florí de la burra". 

MLC

*assisser

[asiséɾ] necesser subst. m. Estoig on es guarden els estris propis d'un treball determinat, especialment d'afaitar o de pentinar-se.
ex. Mare! Ha vist el meu assisser?
cast. neceser. 

ETIM.: pres del fr nécessaire, ‘necessari’. 
hipòtesi de la caiguda de la n-:  en etapes diferents de l'evolució de l'idiona hi ha molts fenòmens ben documentats de fluctuació de fomenes de l'article que s'incorporen al subst. (p. ex. la nou > *l'anou) o del subst. que se n'eliminen per considerar-los una part integrant de l'article (p. ex. el ben documentat l'obisbe > lo bisbe). Normalment solen ser fonemes vocàlics. En el nostre cas la confusió vindria donada pel fonema consonàntic /n/ de l'article indefinit un dins de la cadena [un/neseséɾ] >  [un/aseséɾ] >  [un/asiséɾ] i lògicament  [l/asiséɾ]

diàleg de l'informant 

bagulet (cast. plumier) pels estris escolars o pels d'endreçar-nos (cast. neceser). 

No ho he vist mai escrit i no ho trobe enlloc. 

MCGM

*cutxillador

cutxillador (font: Barullo)

[kuʧiʎaóɾ] espadatxí subst. m. Persona hàbil a manejar l'espasa i amiga de desafiaments. 

ex. Anàvem al cine Gran via a vore pel·lícules de *cutxilladors.

cast. espadachín 

ETIM.: del cast. acuchillador, pot ser per influència d'una forma antiga més genuïna acoltellador 'que acoltella', és a dir que fa colps de coltell 'daga'; o colteller 'daguer'.
diàleg de l'informant. 
També he oït cutxillador per nomenar els calçotets de camal llarg, felpats i molt calents.
MCGM

cacaua

[kakáwa] cacau, cacauet  subst. f. 1. Fruit i llavor de la cacauera consistent en un llegum de clovella forta i gratellosa i de bessons blancs, arredonits, oliosos i amb un punt de dolçor; la solen menjar torrada o fregida amb sal.

ex. Va! Posa'm una cervesa i un platet de cacaues.

cast. cacahuete, maní.

2. vulgarisme Penis, sobretot en llenguatge infantil.

ex. Ai, el meu xic, que va *en la cacaueta a l'aire!
3. Expressió de sorpresa o d'aquiescència, amb ironia.
ex. Ah, cacaua! Ara sí que l'hem feta bona!

ETIM.: des del cast. cacahuete, d'origen americà, del nàhuatl tlalkakáwatl 'cacau de terra', comp. de tlal·li 'terra' i kakáwatl 'cacau', en femení.
VCP, LLN

cacaues

vegeu cacauera, cacauer

pixorro

[piʃóro] penis subst. m. Membre viril, en llenguatge grosser.

ex: Tenia un bon pixorro.

ETIM: d'un radical onomatopeic piʃ- que remet al soroll que fa l'orina en brollar, amb el sufix despectiu -rro.

Tindre mala folla

loc. verbal Tindre poca gràcia i alhora un punt gran de malícia.

ex: Mira que té mala folla! Ho ha dit per a fer mal.
vegeu Mala folla

VCP

Mala folla

loc. subst. Mala fe, malícia; forma basta i poc adient.
ex: Sempre diu les coses *en molt mala folla.
vegeu Tindre mala folla
VCP

*joriola

joriola (font: MAFS)

[ʤoɾiɔ́la] vulgarisme *juriola, juliola, lluerna subst f. Peix de la família dels tríglids, espècie Trigla corax, de 30 a 40 cm. de llarg. Es caracteritza pel fet de tenir el cap voluminós i protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles, dues aletes dorsals, la cua recta i les pectorals molt grosses, en forma de ventall i amb tres radis anteriors. Habita a la regió costanera de la plataforma continental, sobre fons arenosos i fangosos; abundant pel roquer, alguer i sapes de la costa, on es pesca preferentment pel mes de juliol. S'alimenta de mol·luscs i peixos menuts. 

cast. gallina de mar. 

ETIM: d'un diminutiu llatí *juliola, derivat de iulis, -ĭdis; segons algunes fonts sembla derivat de juliol, per l'època de l'any en què es practica preferentment la pesca d'estos peixos.
vegeu *joriol

diàleg de l'informant:

La "juliola" pronunciada "joriola" és l'espècie Trigla lucerna Linnaeus (denominada al llarg dels segles amb altres denominacions científiques com Trigla corax, usada en Introducció a la història d'Oliva. Totes dos denominacions llatines són sinònimes. Els tractats zoològics la solen denominar "Lluerna" però a la Safor, el Marquesat, la Marina (i més enllà que diria el clàssic) té el nom de juliola.
FXLI, MAFS

*joriol

[ʤoɾiɔ̞́ɫ] vulgarisme juliol subst. m. El seté mes de l'any (31 dies) en el calendari gregorià.

ex: Sempre tornen pel *joriol. 

cast. julio 

ETIM: del llatí iūliŏlu, derivat dim. de iūlius. El francés també n'ha mantingut un diminutiu, juillet. Mes afegit per la reforma del calendari romà i que va ser anomenat així després de l'assassinat de Juli Cèsar, l'autor de la reforma, i perquè es pensava que havia nascut en aquell mes. En l'antic calendari romà es deia quintilis perquè ocupava la cinquena posició. Vulgarment passa a dir-se *joriol per harmonia vocàlica [u] > [o] i per dissimilació consonàntica [l] > [ɾ]. 

*aparar

[apaɾáɾ] vulgarisme aturar v. 1. tr. Impedir de continuar un moviment, una acció (a algú o a alguna cosa).

cast. parar.

ex: La Guàrdia Civil el va *aparar quan tornava de la platja.

a) refl. o intr. Cessar de moure's, de prosseguir una acció.

ex: Es va *aparar i la va esperar.

2. Rebre una cosa que cau dins les mans o dins algun recipient, sense deixar-la arribar en terra.

ex: Va *aparar la pilota a l'últim moment.

ETIM: del llatí parare 'preparar; fornir'; de la idea de 'preparar' es passà a la de 'posar en una situació determinada, aturar-s'hi, aturar alguna cosa amb un prefix a- de reforçament per tal de distingir-lo de parar 'posar, distribuir, preparar'. Per exemple: la taula 'es para' però el cotxe '*s'apara'. 

Anar al joqueró

loc. verbal vulgarisme Gitar-se, anar-se'n al llit, anar a dormir.

ex: Xiquets, ja és ben tard; me'n vaig al joqueró.

vegeu joqueró

joqueró

[ʤokeɾó] vulgarisme subst. m. Llit; lloc on es dorm.

ex: Hale! Prou per hui! Tots al joqueró! 

ETIM: del fràncic juk, ‘pal on es posen les gallines’ amb l'infix -er- que sol expressar conjunt i el sufix. augmentatiu/afectiu -ó.

vegeu jóc

ajocar-se

[aʤokáɾse] v. 1. pron Posar-se les gallines o ocells en el lloc on han de dormir.

ex: Les gallines s'ajoquen encara *en el sol fora..

cast. recogerse.

2. pron per ext. Retirar-se a dormir (un animal qualsevol o una persona).

ex: Sempre s'ajoca en acabant de sopar.

cast. acostarse.

3. Agotzonar-se, ajupir-se, posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons.

ex: Ajoca't que *el voran!

cast. ponerse en cuclillas

nota: La 3a pers. del sing. i del plur. del Pres. Ind. així com l'Imp. solen alterar la pronunciació de [-ó-] a [-ɔ́-]  [saʤóka] / [saʤɔ́ka] i [saʤóken] / [saʤɔ́ken].

vegeu jóc
diàleg de l'informant:
Estar ajocat: quan algú està febrós i amb poca gana de rebombori.
NMT

verinoca

[veɾinɔ́ka] vulgarismes subst. f. Genitals externs femenins.

ETIM: incerta, pot ser que en relació amb verí, però no es veu clar l'origen de la terminació -oca.

A Tàrbena hi ha un grup de danses anomenat 'Sa verinoca'.

diàleg de l'informant:

Temps enrere en parlàvem d'aquestes qüestions o d'unes molt semblants sobre la riquesa per anomenar "les vergonyes"... i ara m'ha vingut al cap l'expressió que diu: "Ves i toca't la verinoca" o "Ves i toca't allò que es cull amb cop". I la cançó que fa: "T'has esvarat i has caigut i t'he vist la verinoca, que's un animal pelut amb una cresteta roja".

APM

papar

[papáɾ] v. 1. tr. Engolir sense mastegar. 

ex: Papava sense tocar vora.

cast.: tragar

2. tr. vulgarisme Menjar.

ex: Se n'ha anat a papar.

cast.: jalar

3. pron. vulgarisme Veure, escoltar sense cap criteri ni moderació.

ex: Es posa davant de la tele i s'ho papa tot.

cast.: tragarse

4. tr. No entendre

ex: És canviar al francés i no papar-ne ni una.

cast.: no entender ni papa

5. pron. Creure qualsevol cosa.

ex: És molt simple. Ja li pots dir una bola que s'ho papa tot. 

ETIM: del llatí pappare 'menjar'

pap

pap (1)

[páp] subst. m. 1. Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre la gola i l'estómac; expansió voluminosa terminal de l'esòfag, on s'emmagatzemen els aliments. 

ex: El pardalet tenia el pap ple de llavoretes.

cast.: buche

2. per extensió. Part compresa entre la barba i el coll. 

ex: Què gros s'ha fet! Mira quin pap… I quina panxa!

cast. papera, lamparón. 

3. per extensió.Ventrell, estómac de persona o d'animal.

ex: I ell, al pap! No para mai de menjar!

ETIM: derivat del llatí infantil pappare 'menjar'.

pap (2)

xacar

[ʧakáɾ] v. tr. 1 Esclafar la closca (d'una ametla, d'una nou, d'un cacau, etc.): fer trossos. 

ex: Xacava ben xacats els pinyols d'oliva. 

2 vulgarisme v. tr. i pron. Menjar sense moderació i sense guardar les formes.

ex: Com xaca! No ha deixat ni una molla!