Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ETNOGRAFIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ETNOGRAFIA. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de juny del 2018

calfador

[kalfaðóɾ] o [kaɫfaóɾ] subst.  m. Instrument per a escalfar. Vegeu casset
cast. calentador
Etim.: derivat de l'adj. calfador, des del verb llatí calefacĕre (> calfar). 
Diàleg dels informants
Recorde que a casa el cassó li deiem també "calfador".
Posa el calfaor (calfador) en la llet al pare.
JM, JLJ, RM

casset

[kasét] cassó mAtifell de cuina de forma aproximadament semiesfèrica, constituït per un recipient menut de forma aproximadament semiesfèrica, amb mànec relativament llarg, que serveix per a bullir aigua o per altres usos culinaris 
cast. cazo
Etim.: derivat dim. de cassadel llatí cattĭa (gr. cyathos) ‘tassa’ (cfr. REW 2434), o de l'àrab qaṣ'a ‘escudella gran’–, amb canvi de gènere per influència del castellà cazo. (DCVB); o d'origen incert, probablement d'un preromà, no cèlt. ni protohispànic, *kattia/kattio-, provinent d'una forma protohel·lènica o mediterrània, afí a formes micèniques (GDLC).
RM, JLJ, JMC, JES, SG

dissabte, 7 de març del 2015

xaruga

[ʧaɾúga] subst. f. Arada de ferro, amb una pala lateral, que s'emprava per al conreu de l'arròs i d'altres que requerien fer solcs molt profunds.
cast. charrúa.
ETIM.: del fr. charrue, ‘arada’, (amb adaptació fonètica al cat. xaruc, -uga), des del ll. gàl·lic carrūca 'carrossa'.
Diàleg de l'informant
La diferència amb el forcat és que aquest girava la terra cap als dos costats i la xaruga llaurava i tirava la terra tot cap un costat. 
PSM
Figura 9
xaruga

dissabte, 24 d’agost del 2013

cossi

cossi (font:toponimiamallorca)
[kósi] subst. m. 1. Recipient gran de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada.
cast. cuezo. 
2. Recipient de pedra o de test, incrustat en terra, dins el qual cau l'oli que brolla del peu en premsar l'oliva.
ETIM.: segons Meyer-Lübke, d'una forma llatina *cŏcia, variant vulgar de cŏchlĕa, ‘closca de mol·lusc’. L'evolució fonética no acaba d'esser clara, ja que el representant normal de cocia seria cossa; la persistència de la i posttònica és estranya, com també el canvi de gènere. Sembla més probable que cossi vingui d'una forma llatina *caucĕu, derivada de caucu, ‘vas’. (DCVB)
d'origen incert, possiblement d'una base preromana indoeuropea *koukeiós 'cubell, dipòsit', reduïda en romànic a *cocceiu. (GDLC)
diàleg dels informants
–Un cossi és una safa molt gran i alta.
–Més alta que un llibrell.
ACP, MCGM, PSM

dijous, 8 d’agost del 2013

sària

sària
[sáɾia] sàrria subst. f.  Recipient d'espart o de palma, d'un metre a huit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix, posat de través damunt una bèstia de càrrega, per a transportar les coses més diverses, com ara fruita, verdures, aviram, terra, herba, fem, etc.
cast. sera, serón.
ETIM.: incerta; s'ha considerat probable un origen gòtic *sahrja, però darrerament Coromines prefereix partir d'una forma ibèrica (proto-basca) *sarea; vegeu Corominas DECast, s. v. sera, i Congr. Barc. 408. (DCVB)
D'origen incert, possiblement d'un preromà hispànic relacionat amb el basc zare 'cistell, panera' (ant. i amb article çárea) i potser amb el lusità sare, aplicat en inscripcions sepulcrals a una cista o sarcòfag semblants a un cove (GDLC).
hipòtesi: De l'àr. hisp. šaira, 'cabàs'.
diàleg de l'informant
Peça d'espart, que és colocava damunt l'albarda per transportar coses (fruita, fem), per a transportar taronges s'utilitzava l'anganell.
PSM
vegeu *sariero

*sariero

[saɾiéɾo] sariera (f) [saɾiéɾa] sarrier, sarier subs. Qui fa sàries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.
cast. espartero.
Malnom d'Oliva
dàleg de l'informant
Sariero: persona que treballa l'espart fent sàries. A Oliva n'hi havia dos: un al barri de Sant Francesc i l'altre a la carretera.
PSM
vegeu sària

anganell

[aŋganéʎ] o [aŋganéʎs] arganell subst. m. Cistella. pl. anganells Ormeig de fusta compost de dues o de quatre cistelles de malla ampla, fet generalment de castanyer o d'espart, que hom col·loca a cada costat dels animals de bast mitjançant unes nanses que passen per damunt l'albarda.
ETIM.:   del ll. vg. *angariĕllas dim. de angarĭas, ‘sella per a transport’.
diàleg de l'informant:
Per transportar taronges s'utilitzava l'anganell, estructura de fusta, que és posava damunt de l'albarda dividida en quatre parts, dos a cada costat, de tal forma que el animal carregava sis cabassos  dos a l'albarda i quatre a l'anganell. Quan no hi havia camí de carro, treien les taronges així per la senda, fins al camí de carro. Després va aparéixer la carretilla i va desaparéixer l'anganell.
PSM
vegeu anganell a Eines de llengua

dissabte, 3 d’agost del 2013

tabaquet

[taβakét] tabac de cosir subst. m. 1. Cistelleta o panereta normalmet redona, més ampla que alta, generalment amb tapadora, per a tindre objectes de treball d'agulla (coses de cosir) de les dones.
ex. Allí la tenies. A la porta de casa, *en el tabaquet al costat i sentint la novel·la de la ràdio.
cast. costurero
2. Cistelleta per a tindre el pa, fruita, flors…
3. Cistelleta per a recollir la col·lecta a missa.
cast. cestita.
ETIM.: de l'àr. vg. hispànic ṭabaq 'safata; covenet' amb un sufix diminutiu -et.
PSM

cofí

[kofí] subst. mCistella o cabàs pla redó de poca alçada, d'espart o de palma per a contenir figues, panses, peix o altra cosa o com l'usat per a posar-hi les olives mòltes al temps de premsar-les. 
cast. serijo, cofín, esportín. 
ETIM.: de cofa, des de l'àr. qúffa 'cabàs' amb un sufix llatí o romànic -ĭnus (GDLC); del llatí cophĭnus, ‘cove’ (DCVB).

dissabte, 27 de juliol del 2013

garramatxa

[garamáʧa] o [garamánʧa] subst. fTroç de tela que va baix dels saragüells o del pantaló curt, des del genoll fins al turmell, enrotllada a la cama a manera de polainasubjectant-la amb una corda o amb quatre trossos de veta, que serveix per protegir la cama dels colps de la terra quan es treballa o de les picades d'insectes o de les sangoneres si es va segar o treballar l'arròs a la marjal.
ETIM.: incerta. Potser en relació indirecta amb de l'oc. ant. ganacha o garnacha 'mantell de pell'.
diàleg de l'informant
Amb mig metre de tela mossolina tallada pel llom és feien, les dues garramatxes. 
"Els de Pego eren tan animals que s'ho ficaven fins i tot per anar a collir".
PSM

divendres, 26 de juliol del 2013

taona

[taóna] subst. f. Instrument amb una estructura de fusta  que consistix en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que es posa per l'extrem estret dins l'aigua d'una séquia o d'un bassot i l'altre fora, s'ompli d'aigua, es fa palanca, es trau i es buida als bancals situats més amunt del nivell de l'aigua. 
ETIM.: probablement de l'àrab tāḥūna, ‘molí d'aigua’, per comparació del moviment de la taona de regar amb el de la roda del molí accionada per l'aigua. 
taona (font: http://polinyadexuquer.blogspot.com.es)
diàleg de l'informant
Reg a taona (Tahona) o reg a carabassí, encara més antic, amb una carabassa buida es poava directament al bassot.
PSM

dijous, 18 de juliol del 2013

berquelló

[beɾkeʎó] broquet subst. m. Broc llarguer per on aboquen el líquid d'una canterella, d'una ampolla o d'altre recipient; canya tallada per poder abocar amb facilitat un líquid (ví, oli). 
cast.: pico, boquilla
ETIM.: de bec del del cèlt. beccus 'boca dels ocells' amb el sufix diminutiu -elló que dóna bequelló 'boqueta'. La [ɾ] no etimològica pot porcedir d'una contaminació fònica de broc.
PSM
berquelló

dilluns, 24 de juny del 2013

bou

[bɔ̞́w] subst. m. Art de pescar que consisteix en una gran peça de xarxa composta essencialment d'una bossa o depòsit i de dues prolongacions anteriors i laterals que són estirades per dues barques.
ETIM.: del llatí bŏlus, ‘acte de tirar xarxes’
vegeu: *xèrcia, boltix
bou (font: DCVB)

bolitx

[boɫíʧ] subst. m. Art de pescar, de la mateixa forma que l'art de bou, però més menut i de malla més estreta.
cast. boliche.
 ETIM.: del gr. βολίδιον, dim. de βóλος ‘xarxa’, segons Coromines.
vegeu *xèrcia, bou

dissabte, 22 de juny del 2013

cota

[kɔ́ta] subst. m. 1. Vestit que portaven els hòmens i les dones i que arribava des del coll fins a prop dels peus. 
cast. cota, túnica. 
2. Vestidura que s’usava antigament, feta de materials resistents, utilitzada com arma defensiva del cos. Cota d’armes. Cota de malles. 
3. Bata, especialment la que usen els escolans. 
4. Pell de la fava; tavella de les faves tendres.
ex. Patia tanta fam que les faves se les menjava *en cota i tot.
cast. vaina
ETIM.: del germànic fràncic *kotta, 'tela gruixuda de llana' 
Malnom d'Oliva 
diàleg de l'informant 
Malnom de Salvador Llopis Soler, porter del València C.F. campió de Lliga, la temporada 70-71. 
Nascut a Oliva.
PSM
cota (de les faves)

divendres, 21 de juny del 2013

matalaf

matalaf
[mataláf] matalàs, matalap subst. m. Sac rectangular de tela cosit de tots costats, farcit i ple de borra, llana, crin, ploma, escuma de niló d'altra cosa blana, que serveix ordinàriament, estés sobre un llit, damunt del somier, per a jaure-hi. 
ex. Els pobrets dormíem en màrfegues o en matalafs de borra plens de bonys.
cast. colchón
ETIM.: de l'àr. maṭraḥ 'coixí gran, sobretot per a asseure's a terra', der. de ṭáraḥ 'va gitar'. El fonema [-f] sembla ser la interpretació romànica de l'aspiració -ḥ.
vegeu borra

dijous, 20 de juny del 2013

curri

[kúri] subst. m. Estil de pesca, que consistix a lligar hamets parats al llarg d'un fil i deixar-los arrastrant al ritme de la barca. 
ex. A l'estiu li agradava anar a pescar al curri.
ETIM.: del llatí cŭrrĕre 'córrer' o en aquest cas 'deixar córrer'.
VLO

divendres, 23 de novembre del 2012

mançana

[mansána] subst. f. 1. Espai urbà, delimitat per carrers Illa de cases.
cast.: manzana
ex.: D'ací dos mançanes, trobaràs eixa botigueta.
2, Botó. 
En desús 
ETIM: del llatí Mattiāna (mala), una classe de poma (der. del nom de Caius Matius (o Mattius), escriptor sobre agricultura, amic de Juli Cèsar). Variant de maçana, amb propagació de la nasalD'ací el castellà manzana 'poma'.
APM, FXLI

divendres, 6 de juliol del 2012

*guiato

guiato 2
[giáto] gaiata, gaiato subst. mBastó que usen els pastors encorbat a la part superior; bastó usat tradicionalment pels coixos i les persones majors.
ex: El *uelo no està. No veus que no està el *guiato?
cast. cayado gancho
ETIM: del llatí vulgar hispànic (baculus) *cajatus '(bastó) com un garrot', der. del llatí tardà caja 'porra o garrot', amb possible influx fonètic preromànic o aragonès pirinenc; forma masculina de gaiata (com en castellà cayado i cayada). a la parla d'Oliva hi ha una caiguda de la [a], pròpia de la forma general, per interferència semàntica amb guiamot comú a totes les llengües romàniques occidentals, d'origen germànic d'agrupació poc clara, potser del gòtic *widan 'ajuntar-se; acompanyar, guiar algú', documentat només en el derivat gòtic gawidan, testificat en el bearnès gabildà 'guiar'.

guiato 1

dilluns, 4 de juny del 2012

molló

[moʎó] subst. m. 1. Fita; pedra robusta ficada en terra per a servir d'indicació de límit d'una propietat, d'un país, etc. 
ex: Com que posar un molló enmig d'un hort?
cast. mojón.
2. Pedra posada a una cantonada o a un costat de portal per impedir que els carros en passar freguen la paret.
ex: Vaig rascar la pintura del cotxe en aquell molló.
cast. guardacantón
3. Muntó de coses de poca alçada, semblant a una pedra de fita.
4. un molló (de) loc. adv. molt.
ex: Mare, a mi me'n poses un molló, de puré!
cast. montón
ETIM: probablement del llatí hispànic *mutŭlōne 'cap de biga, permòdol'.