Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA M. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA M. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de desembre del 2017

minso

[mínso] adj. m. i f. Que té poca grossària i consistència; escàs, exigu.
cast. endeble, desmedrado.
Etim.: incerta, probablement resultat d'un creuament de manso i míser.
comentari de l'informant
He escoltat moltes vegades la paraula "minso", eixe meló està minso.
MGJ

dilluns, 26 de juny del 2017

Pel món, com Miquela

Locució contextualitzada. Expressa el fet o la voluntat d'anar-se'n, de desaparéixer, d'abandonar l'entorn familiar. Miquela (a hores d'ara no sabem qui és) ho va fer en algun moment de la història local i n'és punt de referència.
Ex. Ja estic farta de que em tracteu com si fóra l'últim pet de l'orgue. Un dia d'estos me n'aniré pel món, com Miquela!

dijous, 5 de maig del 2016

Mé!

interjecció exclamativa Expressa un sentiment fort de sorpresa, d'admiració…
ex. Mé! Quin cotxe més gran!
Forma secundària: Mi!
cast. vaya
ETIM. Probablement, de mira!

divendres, 28 de juny del 2013

malcregut

[makɾeɣút] malcreguda (f.) [makɾeɣúða] malcreient, desobedient adj. i subst. Que no atén, no complix o no executa allò que li manen. Fa referència especialment als infants.
ex. No puc en ella! És una malcreguda!
ETIM.: del participi passat del verb creure precedit del prefix mal- 'mancat de, que no té'.
vegeu creure 11 i 12

dilluns, 24 de juny del 2013

morrongo

morrongo
[moróŋgo] pebrot de morro de bou subs. m. 1. Varietat de Capsicum annuum. A diferència dels fruits d'altres varietats té un sabor suau, un cos carnós amb una forma característica entre quadrada i rectangular.
cast. pimiento morrón, de bonete o de hocico de buey.
ex. Com magradaven les coques de morrongo de la *uela!
2. Protuberància amb aspecte irregular i amb formes arredonides.
ex. Li va eixir un bon morrongo.
3. morronga (f.) Dit d'un xiquet o d'una xiqueta amb un to alhora afectiu i menyspreador.
ex. Només és un morrongo i mira tu!
ETIM.: derivat de morro d'origen incert, potser d'una base onomatopeica murr-, expressiva d'una posició dels llavis en forma de botzina. Segons uns, d'una forma llatina o gòtica murrus, mat. sign. segons altres, d'una forma basca murru, mat. sign. El sufix -ngo podria derivar del sufix llatí -nicus 'que pertany o que té forma de'. El diccionari de la RAE només en dona un significat en castellà: gat, col·loquialment.
vegeu pebrera

divendres, 21 de juny del 2013

matalaf

matalaf
[mataláf] matalàs, matalap subst. m. Sac rectangular de tela cosit de tots costats, farcit i ple de borra, llana, crin, ploma, escuma de niló d'altra cosa blana, que serveix ordinàriament, estés sobre un llit, damunt del somier, per a jaure-hi. 
ex. Els pobrets dormíem en màrfegues o en matalafs de borra plens de bonys.
cast. colchón
ETIM.: de l'àr. maṭraḥ 'coixí gran, sobretot per a asseure's a terra', der. de ṭáraḥ 'va gitar'. El fonema [-f] sembla ser la interpretació romànica de l'aspiració -ḥ.
vegeu borra

dissabte, 24 de novembre del 2012

Mala folla

loc. subst. Mala fe, malícia; forma basta i poc adient.
ex: Sempre diu les coses *en molt mala folla.
vegeu Tindre mala folla
VCP

divendres, 23 de novembre del 2012

mixorreria

[miʃoreɾía] subst. f. Qualitat de mixorrer; acció pròpia de mixorrers.
cast. mojigatería, santurronería.
ex: No sé com pots aguantar tantes mixorreries.
vegeu mixorrer
RMM

mixorrer

[miʃoréɾ] mixorrera (f.) [miʃoréɾa] adj. i subst. 1. Dit de la persona molt beata que fa escrúpol de tot. 
cast. mojigato, santurrón.
ex: Què mixorrera! Té por de la vida!
2. Persona molt cerimoniosa i barroca, en certa manera un poc coenta.
ex: És una mixorrera! Parla com si fóra la reina.
ETIM: de mix 'gat domèstic', d'origen expressiu.
JB

mardà

[maɾðá] mardana (f.) [maɾðána] 1m. Ovella mascle destinat a la procreació, marrà; Mascle de llavor de la cabra.
cast. morueco; chivo
2. m. Xiquet que ha crescut, que ha passat físicament a l'adolescència.
3. m. i f. Persona o animal de gran corpulència (en to despectiu).
4. m. Home gran, gros; home poc actiu o sense reflexos.
5. f. Dona grandota i sense gràcia física.
6. m. i f. Persona gandula.
ETIM: variant de marrà, d'una arrel marr- preromana, potser ibèrica o d'alguna llengua preindoeuropea.
diàleg dels informants:
–Jo l'he sentida a Oliva sempre en el sentit de que el xiquet s'ha fet xicon (de corderet a borrego vaja).
–Mardà': home gran, voluminós, no necessàriament obés. No arriba a ser una expressió ofensiva, però reforça la idea d'algú més voluminós del habitual o del que fins aleshores havia estat: "Ei redéu, el teu veí, com a crescut! Quin mardà s'ha fet!' També al.ludeix a persona gran i més bé aparada, amb poca espenta. 
–Quan treballava a Xàbia, mardà solia emprar-se com a sinònim de gandul, de poc trellat.... No l'havia escoltada a Oliva (encara).
–Estic més d'acord en la definició de gandul que en la de voluminós. Un mardà no té per què ser algú gros. Pot ser un mardà primet. Un mardà és aquell que no es mou per a res, que li ho han de donar tot davant, com diria mon pare: "Redéu, alça't de la mecedora, que te se faran uns ous com el tio Sacarró".
–O també he sentit "mardana" crec que en el sentit de dona grandota i amb poca gràcia.
FMB, JM, RMM, ACP, NLN

mançana

[mansána] subst. f. 1. Espai urbà, delimitat per carrers Illa de cases.
cast.: manzana
ex.: D'ací dos mançanes, trobaràs eixa botigueta.
2, Botó. 
En desús 
ETIM: del llatí Mattiāna (mala), una classe de poma (der. del nom de Caius Matius (o Mattius), escriptor sobre agricultura, amic de Juli Cèsar). Variant de maçana, amb propagació de la nasalD'ací el castellà manzana 'poma'.
APM, FXLI

dimarts, 9 d’octubre del 2012

manxós

[manʧós] manxosa (f.) [manʧóza] adj. Poc sòlid estructuralment, que no té fermesa o que ha anat afluixant-se i perdent integritat.
ex: No gastes eixa escala que està tota manxosa!
comentari de l'informant:
Una cadira està "manxosa" quan la seua estructura no té solidesa i para fluixa i menejosa.
MCGM
vegeu manxa

dilluns, 23 de juliol del 2012

mostós

[mostós] mostosa (f.) [mostóza] adj. 1. Abundant de most (sentit original). 
cast. mostoso
2. Untat o brut de suc o pasta enganxosa.
ex: No em toques *en eixes mans mostoses!
cast. viscoso, pegajoso.
3esgrogueït Que ja no està net.
ex: Tens el coll de la camisa una miqueta mostós.
4. Desgastat, deteriorat o deslluït una mica pel temps o l'ús.
ex: Només porta a Càritas roba mostosa.
cast.; ajado, desgastado.
ETIM: del llatí mŭstu 'Suc del raïm abans de fermentar' amb el prefix -ós 'amb la semblança, amb la qualitat de'.
MCGM

mastrunyat

[mastɾuɲát] mastrunyada (f.) [mastɾuɲá] adj. Deteriorat o deslluït pel temps o l'ús. cast. ajado, deslucido; gastado, comido.
ex: Portava un *tratge mastrunyat.
ETIM: per evolució del participi de passat de mastullar 'rosegar fent soroll amb les dents, especialment el bestiar' (sentit original), del llatí *mastucŭlare, var. per canvi de sufix de *masticŭlare, derivat dim. de mastĭcare ‘mastegar’. [mastuʎáɾ]> [mastɾuʎáɾ] (variació formal)> [mastɾuɲáɾ] (confusió de plalatals).
MCGM

dimarts, 17 de juliol del 2012

*malvar

[malváɾ] possible castellanisme fer malbé, malejar v1. tr. Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa d'algú o d'alguna cosa. 
ex: Tot va ser ajuntar-se *en ell i el va malvar.
2. tr, i pronAdulterar o empitjorar les condicions d'algun objecte, especialment comestible. 
ex: La mel es malva *en la saliva.
cast: malvar, malear
ETIM: derivat regressiu de malvat, del llatí vulgar malifatius 'desgraciat', comp. de malus 'dolent' i fatum 'destí', que donà l'ant. malvatz, cas recte de la declinació, influït pels participis en -at, -ada.
vegeu Llançar a perdre

dilluns, 16 de juliol del 2012

maleit

[maléјt] maleita (f.) [maléјta] adj. 1. Objecte de maledicció (sentit original). 
cast. maldito 
2. Referit a una persona: malèvol, malvat, cruel; irritat o irritable fàcilment.
ex: Era un home sense cor. Molt maleit.
cast.: malo, malévolo; malvado, cruel; rabioso, furioso.
3. Referit a un infant: entremaliat, roín.
ex: És tan maleit que ni els pares ni els mestres poden *en ell.
cast.: travieso, malo.
4. Referit a un animal: perillós, ferotge, rabiós.
ex: No t'acostes al gos, que és molt maleit.
cast.: peligroso, feroz, rabioso.
ETIM: del llatí maledĭctu, part. pass. de maledīcĕre, ‘maleir’.
NOTA: semànticament, és paral·lel a l'adj. francés méchant.
vegeu beneït

diumenge, 17 de juny del 2012

Més net que sant Paulí

loc. adv. de mode. Canvi de sentit de l'expressió metafòrica Deixar (algú) més net que a sant Paulí (deixar algú arruïnat). Sant Paulí de Nola es va convertir al cristianisme i va distribuir les seues riqueses entre els pobres. Va passar tota la vida fent obres de caritat.
Passa a significar en sentit comparatiu propi per pèrdua de context: Molt net; sense cap brutícia, sinònim de Més net que una espasa.
cast.: Más limpio que una patena.
MCGM

dimecres, 6 de juny del 2012

mújol


[múʤoɫ] llíssera substm. Peix de l'espècie Mugil cephalus, semblant a la llissa, amb el cap pla i la boca menuda.
cast. mujol
ETIM: del llatí mugĭle, mat. sign.
mújol

dilluns, 4 de juny del 2012

molló

[moʎó] subst. m. 1. Fita; pedra robusta ficada en terra per a servir d'indicació de límit d'una propietat, d'un país, etc. 
ex: Com que posar un molló enmig d'un hort?
cast. mojón.
2. Pedra posada a una cantonada o a un costat de portal per impedir que els carros en passar freguen la paret.
ex: Vaig rascar la pintura del cotxe en aquell molló.
cast. guardacantón
3. Muntó de coses de poca alçada, semblant a una pedra de fita.
4. un molló (de) loc. adv. molt.
ex: Mare, a mi me'n poses un molló, de puré!
cast. montón
ETIM: probablement del llatí hispànic *mutŭlōne 'cap de biga, permòdol'.

Miquel…

escarniment
Miquel de la mel,
bollo, bollo, bollo…
sardina *torrà
pa i *cansalà!