maleit

[maléјt] maleita (f.) [maléјta] adj. 1. Objecte de maledicció (sentit original). 

cast. maldito 

2. Referit a una persona: malèvol, malvat, cruel; irritat o irritable fàcilment.

ex: Era un home sense cor. Molt maleit.

cast.: malo, malévolo; malvado, cruel; rabioso, furioso.

3. Referit a un infant: entremaliat, roín.

ex: És tan maleit que ni els pares ni els mestres poden *en ell.

cast.: travieso, malo.

4. Referit a un animal: perillós, ferotge, rabiós.

ex: No t'acostes al gos, que és molt maleit.

cast.: peligroso, feroz, rabioso.

ETIM: del llatí maledĭctu, part. pass. de maledīcĕre, ‘maleir’.

NOTA: semànticament, és paral·lel a l'adj. francés méchant.
vegeu beneït