diumenge, 26 de febrer del 2012

Ser un *flare marmolador

loc. subst. També paréixer un *flare marmolador. Ser algú amb mal geni que protesta de tot; ser algú que sempre parla entre dents tot protestant.
vegeu *flare i marmolar
hipòtesis:
1. Per referència a la dialèctica agressiva que empraven alguns religiosos des de la trona, que amenaçaven amb càstigs, excomunions i condemnació eterna.
2. Per referència a les pregàries en veu baixa dites a tothora pels religiosos. 

*flare

[fláɾe] vulgarisme frare subst. m. Religiós pertanyent a certs ordes catòlics, especialment als mendicants (franciscans, dominics, agustins, carmelitans…); per extensió, clergue regular: religiós, monjo. 
cast.: fraile
ex: Sap molt. És que va estudiar *en els *flares.
ETIM.: del llatí fratre, ‘germà’
malnom d'Oliva

marmolar

[maɾmoláɾ] renyar, bonegar v. 1. Dir a algú paraules de reprensió, de queixa irada, mostrant irritació; dirigir a algú paraules de blasme sever per alguna falta que ha comés.
cast. reñirregañarreprender.
2. Parlar entre dents o en veu baixa, sobretot en to negatiu.
ex: No està mai conforme. Sempre va per ahí marmolant.
cast. refunfuñar.
ex: Este xiquet sempre en fa alguna, com si buscara que el marmolaren.
ETIM.: del llatí murmurare, 'murmurar'

Si cau no cau

locadv. Expressa que alguna cosa està a punt de passar. 
ex: No és mort encara però està cau no cau.
MCGM

Déu *mos lliure…

Déu *mos lliure d'home roig,
pedra redona i gos pelut,
primer fotut que conegut.
Refrany lligat al prejudici envers la forma de ser els hòmens pèl-rojos
MCGM