divendres, 21 d’octubre del 2011

Els sabuts cauen de tòs

Dita que s'empra per tal de consolar els infants quan cauen de cul.
APM

Tombar de tòs


loc. verbal 1. Fer caure algú d'esquena fins fer-lo tocar terra..
ex: Pobra criatura!. El va estibar i el va tombar de tòs. 
2. fig. Fer recular, provocar un efecte de retrocés d'algú per un olor difícilment soportable.
ex: *Fea una olor de ceba que tombava de tòs. 
vegeu tòs
AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

Anar-se'n de tòs


loc. verbal  Perdre l'equilibri i caure d'esquena involuntàriament.
ex: No *t'assentes a la baraneta que te'n pots anar de tòs.
vegeu tòs
AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

Caure de tòs

loc. verbal Caure d'esquena (pegant, de vegades, amb la part posterior del cap).
ex: Va caure de tòs i *casi es denuca.

vegeu tòs
AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

tòs

[tɔ̞́s] subst. m1. Occípit; la part posterior del cap i superior del clatell; bascoll.
ex: Li va pegar una *bascollada en tot el tos que el va deixar sense saber què fer.
cast. colodrillo, nuca
2. La part més alta del cap, situada entre les dues banyes d'un animal boví, oví o cabrú (caprí).
ex: A què no li toques el tos a la cabra.
cast. testuz.
ETIM.: d'origen incert; segons Corominas probablement masculinització d'un preromà hispànic *taucia 'rabassa' que es troba amb el mateix significat en el castellà dialectal toza.
A Oliva té el sentit general de esquena, espatla.
nota:
L'AVL n'aconsella l'accentuació diacrítica per tal de distingir tòs de tos 'expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l'aire dels pulmons'.
vegeu …de tòs
AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

*astoró

[astoɾó] subst. m. Acció d'estorar, d'espantar o de fer fugir algú amb fets o paraules amenaçadores, dures o desagradables.
ex: Collons quin astoró li has pegat!
vegeu astorar
JB

astorar

[astoɾáɾ] estorar 1. v. trEspantar, causar o produir un gros espant (a algú), aterrir-lo; commoure intensament de por o d'admiració.
ex: La notícia els va astorar a tots. 
cast. azorar, espantar 
2. intr. pron. Rebre un gros espant: sentir espant.
ex: Es varen astorar quan varen sentir aquell esclat.
3. v. pron. Posar-se en guàrdia davant d'una amenaça franca o encoberta, un perill, etc. 
ETIM.: derivat de astor –l'ocell rapinyaire– (com esparverar derivat de esparver). 
reflexió de l'informant:
Estorar una persona.... parlar-li malament o fer-la sentir mal o incòmoda per tal que abandone un lloc que compartim; posar-se més o menys desagradable amb finalitat manifesta de què una persona o persones determinada/es abandone el lloc o situació on estem... 
Exemples: 
–Collons, quin astoró li has pegat! 
–El vas astorar de mala manera. 
I el significat de estorar vindria d'espolsar les estores.... per llevar la pols...en aquest cas ens volem desempallagar d'una persona....enlloc de llevar la pols de l'estora.... llevem la persona... (que ens molesta tant o més que la mateixa pols)... Si és que la llengua té coses realment boniques i curioses. 
JB