dimarts, 10 de maig del 2011

gorradura

subst. f. Irritació de la pell que sol eixir als xiquets menuts en èpoques de calor.
cast. sarpullido.
ETIM. del basc gorri, ‘roig’
Aportat per RM

gamber

adj. gambera (f.) Aplicat a una peça de vestir de punt, jersei, en què el punt estava molt fluix perquè s'havia fet amb agulles més grosses del que corresponia o no s'havia apretat suficientment el punt de calça. També quan una cosa venia ampla i solta.
Aportat per MCGM

bragues

subst. f. Branques fines del taronger que pengen i que, segurament, necessitaran forquetes per evitar que la taronja toque el terra. Anar a posar forquetes també es deia anar a "alçar les bragues".
Aportat per JM

remàs

subst. m. Granereta per a netejar xércols.
Jo de menut netejava els xércols amb un "remàs" que em feia mon pare unint vàries rametes amb una lligassa, a *modo de granereta.
Aportat per ACP

llobada

[ʎoβá] subs. f. Zona de l'hort mal treballada; interrupció en un solc, en una cavada o en una pastura, per descuit del llaurador o cavador, per haver trobat un obstacle, etc.
cast. loba
diàleg de l'informant:
Quan anaves a rascar o tonyar, si et deixaves alguna zona sense treballar adequadament, però que quedava ben dissimulat, aleshores estaves fent "llobaes": allí les verdolagues sense tallar prompte et posarien en evidència. I la *junça, encara pitjor.
JM

Taronges de repom

Taronges de segona flor, tenen un aspecte més bast i amb més corfa i menys suc.
Aportat per TO

Trencar el tap

Faena per tal de millorar la qualitat del terreny picant-lo amb unes puntes de ferro.
Es colpejava amb una maça la punta de ferro per rebentar el tap... Era una feina molt costosa i sacrificada, però, era la manera que tenien els llauradors amb terres per zones a la vora de muntanya per millorar el seu terreny.
Aportat per TO

tap

subst. m. Massa compacta de pedres i terra dura en un terreny poc profund.
Ex: Tindrem problemes; el *terreno té taps.
Aportat per TO

Netejar xércols

Llevar la fulleraca, males herbes, caragols etc...deixant la terra neta al voltant de la soca del taronger.
Aportat per TO

*xércol

[ʧéɾkol] cércol, cèrcol subst, m. Rotgle de terra en forma de cavalló que es fa al voltant dels tarongers per protegir-los de l'aigua en el rec a manta i per evitar-li malalties i paràsits com ara els fongs a la soca.
ETIM.: cèrcol del llatí cĭrcŭlu, cercle, rotgle.
FMB, TO

Llevar sequelló

Llevar els trossets de branques seques que es queden als arbres.
Aportat per TO

Fer guaret

Treballar la terra per tal de deixar-las solta per sembrar i que estiga airejada.
Aportat per OT

tonyar

v. Treballar un terreny amb l'aixada fent guaret.
Aportat per TO

rascar

v. Llevar les herbes silvestres (bordes) que ixen als conreus.
Aportat per TO

Enganyar el sol de migdia

Mostrar una actitud equívoca molt ben aconseguida que amaga el ser o les intencions reals.
Ex: Això no m'ho esperava d'ell! Este xic enganya al sol de migdia.
A mig dia el sol ho abasta tot i no hi ombres, és un dir, a la superfície il·luminada. No s'hi veuen els defectes. L'engany màxim és que ni fins i tot el sol puga desvelar-ne l'amagat.

Xiquet de bolquers

Nadó.
Ex: Quan era un xiquet de bolquerets era molt guapo.
Bolquers: conjunt de teles i faixes que formen el vestit d'un infant els primers mesos de nat.
locució substantiva
Aportat per CMV

bolquer

subst. m. Peça quadrada per embolicar el cos de les criatures menudes mentre no dominen els esfínters.
Ex: Fa uns anys encara em llevava el trompó de netejar bolquers.
cast. pañal, mantilla.
ETIM. del llatí *vŏlvĭcare ‘embolicar’, ‘fer rodolar’.

ausades

[awzáes] adv. 1. Certament, en veritat.
Ex: Ausades que sí. Creu-me.
2. Abundantment, molt.
Ex: Ausades trellat!
ETIM.: del cast. ant. a osadas, que ve de l'adjectiu osado, ‘agosarat’. format per una antiga loc. adv. a gosades. (DCVB)
contracció de a osades, de l'arcaic osar 'gosar' (GDLC)
vegeu gosar
DG, MCGM, GB, JNG, JMN

pernet

[peɾnét] picaport, picaporta subst. m. Peça de ferro penjada a una porta, i que, alçant-se i deixant-se caure, serveix per a trucar.
Ex: Eixe és el gilopo que va pels carrers tocant tots els pernets!
cast. aldaba, llamador.
ETIM.: del llatí vg. *pĕrnu, format damunt pĕrna ‘cama’ per masculinització, més el diminutiu -et.

Tindre butla

La butla era una dispensa de de l'abstinència de menjar carn durant els divendres de Quaresma i de Setmana Santa. Es donava una almoina ('limosna' en castellà) i a canvi et donaven un paperet on constava que tenies el permís. 
D'ací l'expressió "tindre butla" que vol dir que 'es pot fer una cosa prohibida'. 
La paraula encara que en valencià normatiu s'escriu amb tl es pronuncia repetint dos vegades la l (bul-la). 
Té la mateixa arrel que "bolleta" per a anar al cine o que "butlletí" que és, en definitiva, un conjunt de papers escrits.

Home…

Home pelut, home volgut.
Aportat per OCC