A qui es burla, el dimoni li furga

Dita que expressa, entre altres coses, la censura moral de la burla, per ser una manca de caritat, i les conseqüències que se'n solen derivar.

De vegades el resultat sol ser-ne immediat i físic (com ara caure un bac).

Arrancada de rossí…

Arrancada de rossí,

parada de matxo.

Fa referència a l'acció o del projecte mampresos amb molta energia i aturats (parada) de colp i sense motiu aparent. El rossí és l'expressió de la força i de la determinació i el matxo, de la irracionalitat i de la cabuderia. Expressa la falta de determinació o de constància a mitjan termini.

vegeu rossí, matxo 2

diàleg dels informants

*Arrancà de rossí i *parà de burra 

La meua versió és *Arrancà de rossí i *parà d'haca

La que he sentit jo, *Arrancà de cavall, *parà de burra.

Jo, *Arrancà de bou, *parà de burro...

APM, LLN, JBM, KMV

anganell

[aŋganéʎ] o [aŋganéʎs] arganell subst. m. Cistella. pl. anganells Ormeig de fusta compost de dues o de quatre cistelles de malla ampla, fet generalment de castanyer o d'espart, que hom col·loca a cada costat dels animals de bast mitjançant unes nanses que passen per damunt l'albarda.

ETIM.:   del ll. vg. *angariĕllas dim. de angarĭas, ‘sella per a transport’.

diàleg de l'informant:

Per transportar taronges s'utilitzava l'anganell, estructura de fusta, que és posava damunt de l'albarda dividida en quatre parts, dos a cada costat, de tal forma que el animal carregava sis cabassos  dos a l'albarda i quatre a l'anganell. Quan no hi havia camí de carro, treien les taronges així per la senda, fins al camí de carro. Després va aparéixer la carretilla i va desaparéixer l'anganell.

PSM

vegeu anganell a Eines de llengua

ajocar-se

[aʤokáɾse] v. 1. pron. Posar-se les gallines o els ocells en el lloc on han de dormir; per ext., retirar-se a dormir un animal qualsevol o una persona; ajaçar-se, posar-se a un lloc per dormir.

ex. S'ajocava com les gallines… *en el sol fora!

cast. recogerse, acostarse. 

2. Ajupir-se; posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons.

ex. Ajoca't que ja vénen!

3. tr. acotar (el cap), abaixar-lo fins a tocar el pit amb la barba.
ex. Ajoca el cap i t'afaitaré el bascoll!

ETIM.: format damunt jóc o joca, ‘lloc on dormen les gallines’ des del germ. frànc. juk 'jou; perxa per a objectes'.

*assisser

[asiséɾ] necesser subst. m. Estoig on es guarden els estris propis d'un treball determinat, especialment d'afaitar o de pentinar-se.
ex. Mare! Ha vist el meu assisser?
cast. neceser. 

ETIM.: pres del fr nécessaire, ‘necessari’. 
hipòtesi de la caiguda de la n-:  en etapes diferents de l'evolució de l'idiona hi ha molts fenòmens ben documentats de fluctuació de fomenes de l'article que s'incorporen al subst. (p. ex. la nou > *l'anou) o del subst. que se n'eliminen per considerar-los una part integrant de l'article (p. ex. el ben documentat l'obisbe > lo bisbe). Normalment solen ser fonemes vocàlics. En el nostre cas la confusió vindria donada pel fonema consonàntic /n/ de l'article indefinit un dins de la cadena [un/neseséɾ] >  [un/aseséɾ] >  [un/asiséɾ] i lògicament  [l/asiséɾ]

diàleg de l'informant 

bagulet (cast. plumier) pels estris escolars o pels d'endreçar-nos (cast. neceser). 

No ho he vist mai escrit i no ho trobe enlloc. 

MCGM

A hores d'ara

loc. adv. de temps. Expressa el moment mateix en un sentit ampli en frases afirmatives o de probabilitat.

ex. A hores d'ara ja deuen haver aplegat.

cast. a estas horas, en estos instantes, ahora mismo

Ahí què fan?

–Mare, ahí què fan? 

–Ahí què fan? 

Tallen el rabo 

a tots els que van! 

Tornaveu que vol tallar la curiositat de qui pregunta.

APM

Anar a tornallom

loc. verbal Fer treballs agrícoles solidaris per tal d'avançar en situacions de necessitat o d'urgència. 

KMV 

diàleg de l'informant

Anar "a tornallom" és quan els llauradors s'ajunten per a fer feines en comú, hui al camp d'un, demà al de l'altre i així successivament.

Andana

[andána] subst. f. Anunci d'una defunció fet pel pregoner anant per tota la població, de cantonada en cantonada i a les cruïlles dels carrers –excepte al carrer del difunt–, amb so de campaneta.

destinataris	Confrares [kofɾáðes] i confraresses [kofɾaðézes], de totes les confraries [kofɾaðíes]!
invitació	el que *vullga assistir a l'enterro
difunt	del nostre germà (-na) …
malnom	el … (la …, de …)
parents	Home de … (dona de …, fill de …, filla de …, germà de …, germana de …)
adreça	Que viu al carrer …
data i hora	és hui a les …
lloc	a la *iglésia de …	en …
acte litúrgic	*en missa!	A continuació la missa!
acte de caritat cristiana	Per caritat un Pare Nostre [padɾenwéstɾo] i un Ave Maria, que Déu vos ho pagarà!
acabament	Descanse en pau

És un costum que s'és perdut a moltes viles valencianes (Benissa, Dénia, Pego…) tot i que és viu a Oliva. 

En estar en mig de la plasa tots se pararen y tocant los verguers y andadors les campanetes se publicà la andana..., llegint lo dit Antoni Mulet escrivà dita andana y publican-la Alonso Sanchis, verguer y andador ab alta e inteligible veu. doc. Dénia, a 1625 (Chabás, Roc (1887) El Archivo, i, 149).

ETIM.: possiblement d’una simplificació d’una forma no documentada *andan^da derivat de l’acció que fa l’andador (del llatí  *ambŭlātor) ‘Home que està al servei d'una confraria o altra corporació per anar a donar avisos, fer cobrances o complir altres encàrrecs a domicili’ (DCVB).

Diàleg dels informants

– … del nostre germà

Fernando Mas Rodrigues,

Fernando Pebrera,

home de *Viçantica la Garcia.

Serà hui, a les 5 i mitja,

a l'església de Santa Maria.

Descanse en pau.

Així va ser el de mon *huelo

–Abans es deia també "amb missa". Abans els soterrars de diumenges no tenien missa i la missa es feia dilluns. La forma de donar a conéixer el difunt és diversa: se sol afegir el malnom, i una cosa que també s'ha perdut és el domicili del difunt...

–A més, tal com ha dit MLC, es feia referència al malnom de la família per clarificar de qui es tractava.

PSM, FP, MLC, JJ

Alça, petaca!

expr. exclamativa irònica Se sol amprar en el llenguatge col·loquial amb ironia en una conversa per tal de desqualificar una asseveració de l'interlocutor.

ex. Alça, petaca!  I tu dius que has fet una carrera?

diàleg de l'informant

Quan es vol fer una brometa a un xiquet, se li assenyala la camisa per baix la barba i amb el dit mantingut a la seua camisa es diu: 

–Tens una taca! [o Mira! Una taca!]. 

El xiquet abaixa el cap intentant mirar la suposada taca, assenyala da amb l'índex i de sobte es diu: 

–Alça petaca!

tot fent-li un colpet suaument a la barbeta amb l'artell mitjà del dit índex.

JC

Al bè

loc. adv. de mode i de lloc Portar algú –un infant normalment– a cavall amb les cames passades per la part de davant del pit tot agafant-li el portador les mans amb les pròpies mans; a l'esquena, en llenguatge infantil.

Modifica verbs com ara: dur, portar, anar, pujar, estar…
ex: Vine i el pare et durà al bé!
L'origen de l'expressió va lligada a la forma de portar els anyells al coll tot subjectant-los les potes amb les mans.

vegeu cametes al coll, bè
PFS

*asguirlando

[azgiɾlándo] *arguinaldo, *asguinaldo subst. m. 1. Estrenes o present de Nadal.

cast. aguinaldo 

2. Nadala; cançó popular amb un tema normalment profà i divertit, acompanyada pel so de la simbomba (*sambomba), destinada a sol·licitar presents (pastissets, torró, fruits secs, begudes alcohòliques…) durant la nit de la vespra de Nadal tot anant casa per casa pels carrers del poble. 

ex: Això de cantar *asgirlandos ja no s’estila. 

3. Xiquet o home jove que actua amb picardia i que és poc de fiar. 

ex: Bon *asguirlando està fet! Fia’t d’ell, que diu que sí a tot, i mira…

A l'altra, torna!

[a látɾa | tóɾna] loc. exclamativa irònica. Afirmació de l'emissor envers el receptor, víctima d'una sensació desagradable o dolorosa que ha resultat d'una acció o d'una actitud indeguda o perillosa.

diàleg de l'informant:

Ho sent el xiquet, per exemple, quan encén un misto sense permís, i es crema. Abans també, ho sentíen els xiquets quan rebíen una "xufa" de la mare per qualsevol motiu paregut. (quan encara no ho consideravem maltractament).

NLL

A pilots

loc. adverbial modal  1. En quantitat i sense ordre. 

ex: Obris el seu armari i tot ho té a pilots.
2. a grapats Molt, massa, de sobra.
ex: Tenia diners a pilots.

vegeu pilot, empilotar, empilotat

MCGM

Als jóvens…

Als jóvens,
pa blanet.
Expressa la falta d'experiència i de consistència de la joventut.
APM

abrasir

[aβɾazíɾ] abrasar. v. 1. Cremar, produir dolor o ofec per la calentor excessiva.

ex: Eixa olla abrasix.

cast. abrasar

2. Produir o sentir dolor excessiu.

ex: Necessite llevar-me les sabates: tinc els peus abrasits.

3. pron. Patir les dolors o molèsties d'una ardor excessiva.

ex: S'abrasia de tanta calentura.

4. pron. Patir o pagar les conseqüències d'una mala acció, d'una situació adversa.

ex: Si seguixes fent això, acabaràs abrasint-te.
cast.: escaldarse

5. Patir una set excessiva.

ex: Dóna'm un got d'aigua, que vinc abrasida!

ETIM: format damunt brasa amb el sufix a- que expressa relació a. Canvi de conjugació de la 1a a la 3a.

Conjug.: incoativa, segons el model de les formes incoatives valencianes de acudir.

vegeu Estar abrasit

APM, MAFS, LLN

Allà buix

[aʎá búʃ] loc. adv. de lloc  Localització molt llunyana. Més lluny que allà baix. 

ex: No veus aquella barca, allà buix? 

nota: Expressió col·loquial vinculada al llenguatge infantil. L'efecte de llunyania s'expressa amb el canvia de la vocal central anterior [a] per la vocal tancada posterior [u]. 

SA

atabollar

[ataβoʎáɾ] v. 1. tr. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. 
ex: Ja veus com el sol atabolla les figues.
2. pron. Prendre color, entrar en color per l'exposició al sol o per excés de calor. 
ex: Només li pega el sol, s'atabolla.
3. fig. Adormir-se per efecte de la calor.
ex: A les cinc del matí es va atabollar.
ETIM: derivat regressiu de taboll.

NOTA: Popularment se sol amprar indistintament tabollar i atabollar. 

vegeu tabollar

MAFS, MML, JDMM, CMN, RMS

ajuntar-se

[aʤúntáɾse] amigar-se, amistançar-se v. pron. Viure en concubinat, sense estar casats; tindre una relació afectiva i alhora sexual habitual d'home i dona fora del matrimoni.

ex: Ara els jóvens no s'ho pensen a l'hora d'ajuntar-se.

ETIM: format damunt junt del llatí iŭnctum, ‘unit’ (o bé d'un deriv. llatí *adjunctare, mat. sign.).

A fer la u

loc. adv. de lloc vulgarisme Molt lluny, amb escreix.

ex: *Lluntíssim, dius? Se n'ha anat a fer la u!

ETIM: sembla expressar llunyania dins de la continuïtat. A la línia on s'escriuen les vocals, la u n'és la de més a la dreta, l'última que s'escriu segons la norma d'escriptura d'esquerra a dreta.

Amb una càrrega menor de vulgarisme, es considera sinònima de 'a fer la mà' o 'a fer punyetes'.