abrasir

[aβɾazíɾ] abrasar. v. 1. Cremar, produir dolor o ofec per la calentor excessiva.

ex: Eixa olla abrasix.

cast. abrasar

2. Produir o sentir dolor excessiu.

ex: Necessite llevar-me les sabates: tinc els peus abrasits.

3. pron. Patir les dolors o molèsties d'una ardor excessiva.

ex: S'abrasia de tanta calentura.

4. pron. Patir o pagar les conseqüències d'una mala acció, d'una situació adversa.

ex: Si seguixes fent això, acabaràs abrasint-te.
cast.: escaldarse

5. Patir una set excessiva.

ex: Dóna'm un got d'aigua, que vinc abrasida!

ETIM: format damunt brasa amb el sufix a- que expressa relació a. Canvi de conjugació de la 1a a la 3a.

Conjug.: incoativa, segons el model de les formes incoatives valencianes de acudir.

vegeu Estar abrasit

APM, MAFS, LLN