*guiato

guiato 2

[giáto] gaiata, gaiato subst. m. Bastó que usen els pastors encorbat a la part superior; bastó usat tradicionalment pels coixos i les persones majors.

ex: El *uelo no està. No veus que no està el *guiato?

cast. cayado,  gancho. 

ETIM: del llatí vulgar hispànic (baculus) *cajatus '(bastó) com un garrot', der. del llatí tardà caja 'porra o garrot', amb possible influx fonètic preromànic o aragonès pirinenc; forma masculina de gaiata (com en castellà cayado i cayada). a la parla d'Oliva hi ha una caiguda de la [a], pròpia de la forma general, per interferència semàntica amb guia: mot comú a totes les llengües romàniques occidentals, d'origen germànic d'agrupació poc clara, potser del gòtic *widan 'ajuntar-se; acompanyar, guiar algú', documentat només en el derivat gòtic gawidan, testificat en el bearnès gabildà 'guiar'.

guiato 1