dilluns, 21 de novembre del 2011

enllandat

[aɲʎandát] subst. m. Llanda que es posa sobre les portes per a protegir-les de l'aigua.
ex: Han restaurat l'enllandat de les portes de l'església.
ETIM.: derivat del verb enllandar (part. pas.)
vegeu enllandar
PSM

enllandar

[aɲʎandáɾ] v. tr. Posar llanda; guarnir o cobrir de llanda. 
ex: No voldràs enllandar la llar, veritat? 
cast. chapear
ETIM.: derivat de llanda.
vegeu llanda

Portar a la rus

loc. verbal (loc. adv. de modePortar a la ruix o Portar a l'arruixAgarrar una criatura de les aixelles entre dos persones i portar-la en alt..
noteu que:
rus o ruix recorda l'acció d'arruixar, com si l'infant fóra la regadora.
MCGM

Anar en cos de camisa

loc. verbal (adverbial de mode) Anar sense jaqueta, solament amb la camisa, i pantalons.
Quan anàvem en vestit complet a l'arribar a casa ens llevàvem la jaqueta i anàvem en cos de camisa. Avui als bancs i caixes els empleats van en cos de camisa.
JB, JNG, MCGM

L'últim mos fa gros

Dita per tal de prevenir de l'excés a l'hora de menjar, o ben al contrari per tal d'animar a menjar-s'ho tot. 
diàleg dels informants 
–Quan érem menudes ens ho deien precisamente al contrari, perquè ens ho acabàrem,"ens fera profit" i estiguérem més llustroses.
–L'últim mos fa créixer.
PE, MCGM, NLL

eixumorar

[aʃumoɾáɾ] o [aʃamoɾáɾ] eixamorar v1. tr. Començar a eixugar; llevar part de la humitat; mig eixugar.
ex: Eixamora la roba *antes de guardar-la.
2. pron. Perdre una cosa part del líquid que conté, començar a assecar-se.
ex: Si estens el drap, s'eixumorarà més prompte.
cast. rezumar
ETIM.: del llatí exhūmŏrare, ‘llevar la humitat’, der. de humor 'humitat'; eixumorar és la forma primitiva alterada després per dissimilació (eixamorar). Sembla ser que les dues formes conviuen a Oliva.
diàleg dels informants.
–La roba encara no està seca, està eixumorà(da) Vol dir que hem posat roba estesa per a què s'eixugue però continua tenint humitat, encara que li manca un poc per estar eixuta. 
–Ma mare deia eixamorar la roba
RCN, JB