Eres guapa com l'esmerla
i fina com l'estornell
tens cara de burro mort
i orelles de matxo vell.
Aportat per MCGM
dilluns, 9 de maig del 2011
Eres guapa com l'esmerla…
perolada
*perolà Per referir-se a molta quantitat de menjar.
Ex.: No teníem molta fam i minra *perolà va cuinar ma *uela.
Aportat per JC
Ex.: No teníem molta fam i minra *perolà va cuinar ma *uela.
Aportat per JC
puja
[púʤa] subst. f. Quantitat de diners que s'ha de pagar al forn per haver cuit alguna cosa.
Ex: Ves porta'm les coques al forn i li dius que jo li pagaré demà la puja.
cast. poya
ETIM: derivat postverbal de pujar.
diàleg de l'informant
Una paraula que actualment està quasi en desús és "la puja" és a dir allò que li pagàvem al forn per coure un menjar, o torrar les carabasses, o els pastissos, etc. És a dir, el preu d'ús del forn (hui no portem quasi menjar al forn per a coure, que tots tenim forns; per això està bastant en desús).. T'enviaven al forn i et deien "porta la cassola i dis-li que jo li pagaré demà la puja".
MLC
ETIM: derivat postverbal de pujar.
diàleg de l'informant
Una paraula que actualment està quasi en desús és "la puja" és a dir allò que li pagàvem al forn per coure un menjar, o torrar les carabasses, o els pastissos, etc. És a dir, el preu d'ús del forn (hui no portem quasi menjar al forn per a coure, que tots tenim forns; per això està bastant en desús).. T'enviaven al forn i et deien "porta la cassola i dis-li que jo li pagaré demà la puja".
MLC
Fer la guitza
Fer la guitza a algú: contrariar-lo, produir-li molèstia, causar-li una contrarietat.
Ex: Jo no li he fet res i ell no para de fer-me la guitza.
cast. fastidiar, chasquear, hacer la puñeta.
vegeu guitza.
Ex: Jo no li he fet res i ell no para de fer-me la guitza.
cast. fastidiar, chasquear, hacer la puñeta.
vegeu guitza.
guitza
Cosa contrariosa o molesta. La gent no sap què vol dir exactament guitza, i usa aquest mot en diferents locucions en les quals usa també el mot punyeta (també de significat nebulós), encara que aquest darrer vocable és considerat indecorós, mentres que guitza sembla més inofensiu. (DCVB)
Ex: Redéu la faena de la guitza! Seria equivalent a: Redéu la faena de la punyeta!
ETIM. desconeguda.
Ex: Redéu la faena de la guitza! Seria equivalent a: Redéu la faena de la punyeta!
ETIM. desconeguda.
*vetigal
[vetiɣál] subst, m. Molèstia feixuga; entrebanc, obstacle que perjudica.
Ex: Quin *vetigal de xiqueta! Sempre entre les cames.
variant formal: vitigal
cast. carga
ETIM. La forma normativa vectigal, del llatí vectigāle: tribut imposat damunt el transport de mercaderies.
Aportat per MMP
*enxisar
[aɲʧizáɾ] encisar v. trans. Captivar per un atractiu poderós (de bellesa, amor, gràcia).
Ex: Eixa bateta nova? *M'enxisa! Què no me la compraré?
ETIM. del cast. hechizar, der. de hechizo 'fetilleria', de l'adj. hechizo 'artificiós', der. de echo 'fet'.
Ex: Eixa bateta nova? *M'enxisa! Què no me la compraré?
ETIM. del cast. hechizar, der. de hechizo 'fetilleria', de l'adj. hechizo 'artificiós', der. de echo 'fet'.
Garbellar aigua
Expressió per determinar que no hi ha solució a alguna cosa o que no es pot aconseguir.
Ex: Deixa-ho. Açò és com garbellar aigua.
Aportat per PCV
Ex: Deixa-ho. Açò és com garbellar aigua.
Aportat per PCV
Subscriure's a:
Missatges (Atom)