divendres, 16 de desembre del 2011

*llepó (2)

[ʎepó] llepona (f.) [ʎepóna] llépoll-llépola, llaminer adj. Afeccionat al dolç, a les llaminadures.
ex: És molt llepó. Si no li lleves els rotllos de davant se'ls menjarà tots. 
cast. goloso, laminero. 
ETIM.: derivat de llepar; variant de llépol amb canvi de síl·laba tònica.

llepar

[ʎepáɾ] v. 1tr. i pron. Fregar amb la llengua; passar la llengua per alguna cosa. 
ex: Es llepava la ferida com si fóra un gosset.
cast. lamer
2. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrényer. 
ex: Va passar l'altra barca llepant llepant.
cast. rozar, lamer
3. fig. Llevar la part superficial d'una cosa. 
ex: Li va llepar una part de la carosseria.
4figTacar, una cosa que deixa, en fregar la superfície d'una altra. 
ex: És llepar a penes la paret i …i, taca!
5fig. Emportar-se alguna cosa en un sorteig o en un repartiment.
ex: Sempre llepa alguns euros per Nadal i al Ninyo.
6fig. Adular baixament, servilment.
ex: Llepa ací, llepa allà i sempre trau *lo que vol.
cast. halagar, hacer carantoñas, lamer. 
7vulg.  llepar el cul (a algú) Adular-lo, llepar-lo. llepar el cul. 
ETIM.: d'un verb onomatopeic *lappare, mat. sign. d'origen incert, potser preromà. indoeuropeu.