Els menjars dels dies de la setmana

El dilluns menje lluç,
el dimarts menje naps,
el dimecres menje penques,
el dijous menje ous,
el divendres faves tendres,
el dissabte tot ho cabte
i el diumenge tot m'ho menge.
MAFS
La marquesa va al mercat:
el dilluns compra lluç,
el dimarts compra naps,
el dimecres compra penques,
el dijous compra ous,
el divendres faves tendres,
el dissabte fa el recapte
i el diumenge tots s'ho mengen.
LLN

entrevill

[entɾevíʎ] entreví, entrevei subst, m. 1. Cosa oculta, interior, amagada; dificultat.
Ex: No trobe més que entrevills quan tire a resoldre eixa qüestió.

2. Tel greixós i entreteixit de venes, nervis i glàndules, al qual estan adherits els budells.

cast.: entresijo, mesenterio.
3. vulgarisme Genitals femenins.

ETIM.: del llatí interviciu, mateix significat. La forma entrevill suposa una base llatina preromànica *intervicŭlu, produïda per canvi de sufix.
diàleg dels informants
–No sabia el que era l'entrevill, i fa poc n'he menjat... és un teixit que envolta algun òrgan intern del cos, d'un gust fortíssim!!!
–En la parla vulgar és una referència als òrgans sexuals femenins.

MCGM, ER, RM

agarrar

[aɣaráɾ] v. tr. agafar fort, agafar i prendre.
Ex: Va agarrar l'autobús ja al camí la mar.
Ha substituït totes les altres accepcions.

cantellut

[kanteʎút] adj. cantelluda (f) Que té cantells, arestes o caires.

Ex: Va agarrar una pedra cantelluda i li la va tirar.

cast. esquinado, anguloso.

ETIM.: del llatí canthĕllu, derivat dim. de canthus (del grec κανθός), ‘angle’, ‘vora’.
XL

Fer *puritxinel·les

Fer bogeries.
Ex: I ell, vinga fer puritxinel·les; i tot per a què li férem cas!
Fer els putxinel·lis: fer el ximple (DCVB)
MTG

Ser un *Baset

Ser revoltós.

Ex: Eres un *Baset! No pares mai?

Referit a Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, 1654 - Segòvia, 1728) que fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

MCGM

*Vindre al cap

Recordar.
Ex: No em ve al cap ara mateix. Ho sent.
JC

Fer la creu ben feta

Acabar una relació.

Ex: A eixa li vaig fer la creu ben feta!

S'acompanyava la frase fent una creu o dos o tres, amb la mà, depenent de com de fort fóra el cabreig.

XL

*entoldar

[antoldáɾ] v. Entendar. vegeu *entoldador.
Ex: Abans no arruixàvem; *entoldàvem els tarongers.
Omplir un espai d'un olor insuportable.
Ex: Es va tirar una bufa que *mos va *entoldar a tots.

*entoldador

[antoldaóɾ] subs. m. Entendador. Ofici tradicional lligat al conreu dels tarongers.

Com que no hi havia pesticides es tapaven els tarongers amb un toldo (tendal) i hi posaven dins boles de cianur per eliminar-ne les malalties.

MTG

Quan el Montgó…

Quan el Mondúver porta capa i el Montgó porta capell queda't a casa i fes cordell o pica espart i fes cordell.

APM

Quan Montgó porta capa, i Segària duu mantell, pobrets pescadors del Pla, que s'apreparen la pell.

ER

Quan el Montgó porta capa i el Montdúver porta mantell, animalets del pla amagueu la pell.

SI hi ha núvols baixos que tapen els cims de les dues muntanyes els d'enmig que s'apreparen.

FMB

Si el Montgó té capell, pica espart i fes cordell. 

Si el Montgó té capell i Segària tallarina, aigua a la Marina.

JC

Si el Montgó du capa i el Montdúver du capell, pica espart i fes cordell.

LLN

Si el Montgó porta capa i Segària mantell, els treballadors del Plà que s'aparellen la pell.

Senyal d'aigua

XL