giró

[ʤiɾó] girada subst. m. Acte de girar, amb una força més o menys determinada.

ex: Només quan va vore el camió damunt li va pegar un giró al volant.

ETIM.: de gir 'rotació' (amb el sufix -ó que marca intensitat a l'acció descrita), del gr.-llatí gyru, ‘cercle, volta’, del grec gỹros (γῦρος) 'gir, cercle'. 

LLN

girada de peu

[ʤiɾáðepέw] loc. substantiva giró de peu Acte de tòrcer-se un peu.

ex: Quasi es mata d'una girada de peu.

cast. torcedura.

diàleg dels informants

–S'ha pegat "una girà de peu", també "una torçuda de peu" 

–Jo era molt propens a aquest tipus d'accident, i més d'una nit me l'he passada amb el peu embenat amb un empastre d'arròs bollit per eliminar la inflamació. Al santdemà el peu amaneixia tot arrugat com un cigró, però sense la inflació tan molesta. El remei funcionava! 

–Pot ser que també haja sentit "giró de peu"? 

–Una vencillà(da).

MCGM, JM, LLN, RM

desconcertar

[deskonseɾtáɾ] v.  1. tr. i pron. Privar del concert o harmonia entre les parts o entre les persones; fer perdre la seguretat, l'aplom. 

ex: Sempre que parla em deixa desconcertat. 

2. luxar tr. i pron. Fer eixir un os, totalment o parcialment, de la seua articulació. 

ex:  El va estirar massa fort i li va desconcertar el braç. 

ETIM.: del llatí concertare 'combatre, rivalitzar, discutir' amb el prefix de negació dinàmica des–.