*rebutgero

[reβuʤéɾo] rebutger subst. m. Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior. 

ex. Eixos repoms, si el *rebutgero no te'ls compra, mira si te'ls volen a la peladora. 

ETIM.: de rebuig amb el sufix -er(o) que fa referència a la professió.

vegeu rebuig

diàleg de l'informant 

Aquell comerciant de taronges que sols treballa el mercat interior i la industria és un rebutgero.

PSM

*sariero

[saɾiéɾo] sariera (f) [saɾiéɾa] sarrier, sarier subs. Qui fa sàries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.

cast. espartero.

Malnom d'Oliva
dàleg de l'informant

Sariero: persona que treballa l'espart fent sàries. A Oliva n'hi havia dos: un al barri de Sant Francesc i l'altre a la carretera.

PSM
vegeu sària

Diners i paraules!

–Quant t'ha costat? 

–Diners i paraules!
…i raons amb l'amo!

La resposta deixa clara que la pregunta és indiscreta. Remet l'interlocutor a les claus del comerç: el regateig, el tracte –paraules– i el pagament –diners.

RMS, MCGM

borroner

[boronéɾ] borronera (f.) [boronéɾa] subst. Persona que tracta i que ven borra destinada a fer o a reomplir matalafs.

Etim.: derivat de borra.

Antic malnom d'Oliva: Borronera

vegeu matalaf, borra

cacauer

[kakáwéɾ]  cacauera (f.) [kakáwéɾa]  subs. 1. Venedor de cacaues. Vulgarment: *cacauero.

ex. Ja no passa el *cacauero pels carrers.

cast. cacahuetero.

2. Persona que canta de nas o malament, en referència a la veu de reclam del venedor de cacaues.

ex. Què canta bé? però si és un *cacauero!

Malnom d'Oliva.

vegeu cacaua, cacauera

quinquiller

[kiŋkiʎéɾ] quincallaire, quincaller subst. m. Fabricant o comerciant de quincalla.

cast. quincallero. 

ETIM.: pres del fr. quincaille, variant de clincaille  'objectes metàl·lics de poc valor' (d'un radical onomatopeic klink-, pel soroll metàl·lic dels objectes).

Antic malnom d'Oliva.

propaganda

propaganda

[pɾopaɣánda] publicitat subst. f. 1. Manera d'influir en l'opinió pública a fi d'aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, comercials, etc. 

ex: No cal que em faces tanta propaganda que ja m'has convençut!

2 Mitjans (impresos, dibuixos, cartells, etc.) que serveixen per a propagar una cosa.

ex: Només entrar a ca la Malonda hi havia una propaganda de sabó.

ETIM: del llatí propaganda 'allò que ha de ser propagat, que ha de propagar-se', participi de futur passiu, n. pl. de propagare 'propagar', pres concretament de l'expressió Congregatio de propaganda fide, ‘congregació per a propagar la fe’.

lliura

[ʎíwɾa] subst f. Unitat de pes que generalment es considera dividida en dotze unces i equival aproximadament a 400 grams. 1 lliura = 453,59237 grams.

cast. libra. 

ETIM: del llatí lībra, ‘pes de dotze onces’, ‘balança’.

vegeu onça

onça

[ónsa] o [ónza] unça subst. f Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats; pes equivalent a la dotzena part d'una lliura. 1 onça = 28,3495231 grams

cast. onza

ETIM: del llatí ŭncĭa, mat. sign.

*mig armut

mig armut

[miʧaɾmút] o [miʧeɾmút] mig almud, mig armud subst. m. Mesura seca de capacitat dels àrids (forment, dacsa, ségol…), així com de la llavor, de les olives…  de valor variable usada en diferents països.

vegeu *armut

*armut

*armut

[aɾmút] almud, armud subst. m. Mesura seca de capacitat dels àrids (forment, dacsa, ségol…), així com de la llavor, de les olives…  de valor variable usada en diferents països. L'almud o armud valencià és la quarta part de la barcella i equival a un poc més de quatre litres; cada almud conté 4 quarteronets, i cada quarteronet 8 mesuretes; segons l'antiga mesura de València l'almud era la quaranta-huitena part del cafís.

ETIM: de l'àrab hispànic al-mudd, (المد) mat. sign.