divendres, 30 de setembre del 2011

Marededéu, Senyor!

[maɾeðaðéwseɲóɾ] locució interjectiva Aclamació que expressa sorpresa o temor.
ex: Marededéu, Senyor! Quina *auia està *caent!
Cal remarcar que el primer substantiu és la referència a la mare. És la forma religiosa de la locució interjectiva general: Mare! o Ai, mare! fruit de la pulsió del subconscient que remet primer a buscar la protecció materna.

*Maredadéu

[maɾeðaðéw] vulgarisme Mare de Déu, Marededéu subst f. 1. Maria, mare de Jesucrist.
ex: Que la *Maredadéu et protegisca!
cast.: La Virgen María.
2. Imatge de la Mare de Déu.
ex: Totes les *maredadéus representen la mateixa persona: la nostra Senyora.
ETIM.: de Mare de Déu, advocació de la Verge Maria com Mare de Jesucrist vertader home i Déu vertader, des de la proclamació d'este dogma pel Concili Ecumènic d'Efes (any 431). La devoció està tan arrelada a la nostra terra que hi és la denominació per antonomàsia. Festa: 1 de gener.
malnom d'Oliva: … de la Maredadéu
FMB

*susuït

[susuít] vulgarisme succeït subst. m. Cosa succeïda; esdeveniment, fet ocorregut.
ex: Ai, xica! Quin *susuït m'ha passat!
cast. suceso, sucedido.
ETIM.: Participi passat del verb succeir, del llat. succedĕre 'ocórrer'.
XL

*clossa

[klɔ̞́sa] crossa subst. f. 1. Bastó amb un travesser una mica corbat, damunt el qual carreguen el pes del cos per sota l'aixella els coixos i convalescents per poder caminar.
ex: Necessite unes *closses. El meu fill s'ha trencat la cama.
cast. muleta.
2. Bastó acabat en una forqueta damunt la qual es fa descansar una de les barres horitzontals que serveixen per a portar un tabernacle, unes andes, etc., per tal que els portadors puguen reposar.
ex: Vàrem posar les *closses a les andes de la Mare de Déu i i els portadors es varen retirar.
cast. horquilla.
ETIM.: probablement del germ. *krŭkkjō, mat. signif.