diumenge, 23 d’octubre del 2011

Els diners per on passen banyen

Dita que expressa el dubte pel que fa a la integritat dels que tracten amb diners. Se'ls aplica, als diners, la qualitat de l'aigua que perd integritat al llarg d'un recorregut. Es fa difícil que la totalitat arribe a terme.
MCGM

Tindre bufa (amb algú)

loc. verbal Tindre una relació excessiva amb algú; sobrevalorar algú. 
vegeu bufa
Quan tens bufa amb alguna persona la tens molt mirada i molt valorada, d'una manera exagerada.
Molt emprada també com a "tindre botifarra".
XL, APM

Córrer més terres que té el rei

loc. verbal Es diu per a referir-se a una persona que ha viatjat molt. 
ex: Encara que semble poqueta cosa, ací on el veus, ha corregut més terres que té el rei.
APM

La faena gira esquena

Es diu als malfaeners amb ironia.
Ex: Ai mèu! Quina poca gana! Au, que la faena gira esquena!
XL

Tindre molta terra en l'Havana

loc. verbal Es diu d'una persona que és poc realista i amb molta fantasia per veure i contar el món que l'envolta; amb intenció de crítica, de les persones que gallegen (o bufen en caldo gelat), que són unes fantasioses. 
ex: Eixa persona té molta terra en l'Havana!
Sí, i a més ningú de per ací anirà a comprovar-ho! 
APM, MCGM

xet

[ʧét] xeta (f.) [ʧéta] subst. Nom per a cridar un gos.
ex: Quan volíem cridar un gos li déiem: Xet, xet...!
ETIM.: a partir del diminutiu de xixo, xixet, amb amb afèresi de la primera síl·laba.
vegeu xixo
SA

xitxo

[ʧíʧo] subst. m.. 1. Gos en llenguatge familiar (sobretot en llenguatge infantil). 
ex: No toques el xixet, preciosa!
2. Veu per espantar un gos.
ex: Xixo! Mire-te'l *en el nas dins de la paella!
cast. chucho
ETIM.: segurament d'origen onomatopeic per imitació de la interjecció ʧiʧ amb què s'incita el gos perquè envestisca. També s'escriu xixo.

mix

[míʃ]  mixa (f.) [míʃa] subst1col·loc Gat domèstic (sobretot en llenguatge infantil).
ex: Mira quin mixet més bonico!
cast. miz, minino
2. Veu amb què es crida el gat (usat generalment repetint-lo). 
ex: Mixa! Mixa! Esta gata no torna esta nit!
cast. miz, micho
ETIM.: d'origen expressiu. O potser de l'àrab maxx ‘gat’.
XL

xufleta

[ʧufɫéta] subst. f. 1Burla o dita burlesca, falòrnia, cosa de per riure
ex: No hi ha qui el suporte, sempre llançant xufletes.
cast. chufeta, cuchufleta.
2. Trosset de paper doblegat que es llança amb un tirador o amb una goma. També es deia xuflito.
ex: Li va pegar *en una xufleta al bascoll!
ETIM.: der. de l'ant. xuflar 'bromejar, trufar-se d'algú', del llatí arcaic i vg. sīfĭlare, *sūfĭlare, llatí cl. sībĭlare 'xiular' més el sufix diminutiu -eta; o de l'àrab kukúffa (que es troba en R. Martí amb el significat de «fabula»), amb equivalents aràbics que signifiquen ‘rondalla’, ‘xerrameca’, ‘cosa de no res’, i amb un equivalent 'mossaràbic' que Simonet deriva amb probabilitat de trufa ‘burla'.
XL