xufleta

[ʧufɫéta] subst. f. 1. Burla o dita burlesca, falòrnia, cosa de per riure. 

ex: No hi ha qui el suporte, sempre llançant xufletes.

cast. chufeta, cuchufleta.

2. Trosset de paper doblegat que es llança amb un tirador o amb una goma. També es deia xuflito.

ex: Li va pegar *en una xufleta al bascoll!

ETIM.: der. de l'ant. xuflar 'bromejar, trufar-se d'algú', del llatí arcaic i vg. sīfĭlare, *sūfĭlare, llatí cl. sībĭlare 'xiular' més el sufix diminutiu -eta; o de l'àrab kukúffa (que es troba en R. Martí amb el significat de «fabula»), amb equivalents aràbics que signifiquen ‘rondalla’, ‘xerrameca’, ‘cosa de no res’, i amb un equivalent 'mossaràbic' que Simonet deriva amb probabilitat de trufa ‘burla'.

XL