dijous, 20 de juny del 2013

curri

[kúri] subst. m. Estil de pesca, que consistix a lligar hamets parats al llarg d'un fil i deixar-los arrastrant al ritme de la barca. 
ex. A l'estiu li agradava anar a pescar al curri.
ETIM.: del llatí cŭrrĕre 'córrer' o en aquest cas 'deixar córrer'.
VLO

Casa, la que càpies…

Casa la que càpies, 
terra la que pugues.
Expressió de la valoració de la terra per damunt de l'habitatge segons la mentalitat camperola.
PSM

garrofí

garrofins 1
[garofí] subst. m. 1. Pinyol o llavor de garrofa
2. Garrofa menuda, encara no desenrotllada. 
3. Llegum de la planta Vicia sativa si és de color blanquinosa, en oposició a la veça, que és negrosa 
cast. arvejón, garrubia.
4. fig. Persona molt baixeta, menuda
ETIM.: de l'àrab الخروب (al) kẖarruba, amb el sufix diminutiu -i.
Malnom d'Oliva
garrofins 2
garrofí 3 (vicia sativa)

eriçó

[aɾisó] subst. m. 1. Eriçament. 
ex. La calentura li *fea sentir eriçons.
calfred, esgarrifança 2. Sensació física de la por, de la febre… 
ex. Només de vore-la, m'ha entrat un eriçó!
cast. erizamiento; escalofrío.
ETIM.: derivat de eriçar.
vegeu borró

eriçonar

[aɾisonáɾ] eriçar 1v. tr. Alçar i posar drets (el pèls, els cabells) com les pues d'un eriçó.
ex. Sempre porta el *monyo tot eriçonat.
v. pron. Sentir por, esglai.
ex. Només de sentir-ho, m'ariçone.
cast. erizar
ETIM.: derivat de eriçar, del llatí erīcĕare, mat. sign. amb -on- epetètic per analogia amb una forma femenina d'eriçó > eriçona.

*cutxillador

cutxillador (font: Barullo)
[kuʧiʎaóɾ] espadatxí subst. m. Persona hàbil a manejar l'espasa i amiga de desafiaments. 
ex. Anàvem al cine Gran via a vore pel·lícules de *cutxilladors.
cast. espadachín 
ETIM.: del cast. acuchillador, pot ser per influència d'una forma antiga més genuïna acoltellador 'que acoltella', és a dir que fa colps de coltell 'daga'; colteller 'daguer'.
diàleg de l'informant. 
També he oït cutxillador per nomenar els calçotets de camal llarg, felpats i molt calents.
MCGM