dilluns, 4 de juny del 2012

molló

[moʎó] subst. m. 1. Fita; pedra robusta ficada en terra per a servir d'indicació de límit d'una propietat, d'un país, etc. 
ex: Com que posar un molló enmig d'un hort?
cast. mojón.
2. Pedra posada a una cantonada o a un costat de portal per impedir que els carros en passar freguen la paret.
ex: Vaig rascar la pintura del cotxe en aquell molló.
cast. guardacantón
3. Muntó de coses de poca alçada, semblant a una pedra de fita.
4. un molló (de) loc. adv. molt.
ex: Mare, a mi me'n poses un molló, de puré!
cast. montón
ETIM: probablement del llatí hispànic *mutŭlōne 'cap de biga, permòdol'.

Vull diners!

tornaveus
–Vull dine(r)s!
–El pare (el burro) en té tres!


–Vull dine(r)s!
–Tira't mà al fogó
i en trauràs un quarteró!

*Vicente…

escarniment
Vicente
mata la gente,
con un cuchillo
mata un chiquillo,
con un puñal
mata un pardal,
con una faca 
mata una vaca.
MCGM

Salvador…

escarniment
Salvador!
La camisa et fa pudor!

Miquel…

escarniment
Miquel de la mel,
bollo, bollo, bollo…
sardina *torrà
pa i *cansalà!

Tinc set!

tornaveus
–Tinc set!
–Pixa i beuràs calentet!

Tinc fred!

tornaveus
–Tinc fred!
–Arrima't a la paret!

Tinc fam!

tornaveus
–Tinc fam!
–Pega un bram!

Què passa?

tornaveus 
–Què passa?
–Una *uela per la plaça
(passa un camió
i l'esclafa).


–Què passa? 
–Un avió per la plaça, 
passa ta uela 
i l'esclafa.
MCGM

No noure

v. No aprendre, no canviar d'actitud. 
ex: Estes són hores? Tu no nous!
ETIM: del llatí nocēre, mat. sign. 
Defectiu emprat amb adv. de negació en present sing. (este no nou o, tu no nous) des de noure intr. ant. Fer mal; danyar. 
diàleg dels informants: 
–Referint-se a 'esta persona no apren, o que no agafa consciència'. 
–No canvia. Continua fent el mateix, li diguen el que li diguen, li passa el que li passe 
–Quan li manes que faça algo i passa del tema. 
–Sinònim d'esmenar-se, a partir de Noure 'fer mal' (per tal que s'esmenen).
MJLV, PF, FXLI

esbadocar

[azbaðokáɾ] v. 1. tr. Badar, obrir (especialment una fruita o una flor); pron. obrir-se o badar-se una fruita com ho fa la magrana.
ex: Ja estan esbadocant-se els melons.
2Estar esbadocat, estar més obert del que toca. 
ex: Això no t'ho comprarà ningú. No veus que està esbadocat?
cast. abrir
ETIM:: derivat de badoc.
MCGM

bodoc

bodocs
[boðɔ́k] subst. m. Relleu de forma redona que serveix d'adorn en alguns brodats.
ex: Allí estava, fent bodocs mentres escoltava la novel·la de la ràdio.
cast.: bodoque
ETIM: De l'àrab hispanic búnduq, avellanas, des de l'àrab clàssic bunduq, i este del grec [κάρυον] ποντικόν, [nou] pòntica). 
diàleg de l'informant:
Fer "bodocs", redolinets amb puntades de fil, elements decoratius en els brodats (centre de floretes...)
MCGM