diumenge, 19 de juny del 2011

créixens

[kɾéʃens] o [kɾéʃenks] subst. m. pl. creixen (sing.) 1. Créixens vers Planta de la família de les crucíferes: Nasturtium officinale, de flors blanques agrupades en raïms i fruits en síliqua. Es cria en zones humides i vora les séquies; té propietats medicinals.
cast. berros.
2. Créixens bords Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Apium nodiflorum), de fulles pinnaticompostes i de flors disposades en umbel·la. També Helosciadium nodiflorum.
cast. berraza.
ETIM.: segons Meyer-Lübke, REW 4770, del gàl·lic *cresso -ōne, mat. sign., com el fr. cresson; segons Jud, del gòtic *krasja. Meyer-Lübke impugna aquesta darrera opinió fundant-se que el prov. kresos no pot venir fonèticament de *krasja. (DCVB i DAVC)
d'origen incert, probablement d'una base preromana centreeuropea *krassiono-, kressione, difícil de precisar. (GDLC)
Mon pare li diu a esta planta, (que es veu a la font d'Isquierdo o dels tramussos) creixens, tot i que al mirar-ho a l'enciclopèdia pense que exactament són crèixens bords.
El creixen ver (o creixen a seques) és el que en castellà es diu "berros" una verdura semblant als "canonigos" que trobeu embossats a mercadona.
FBM
créixens bords apium nudiflorum

*monyica

[moɲíka] subst. f. Punt d'unió del braç amb la mà.
Ex: Té les monyiques molt primes.
cast. muñeca.
ETIM.: del cast. muñeca, mat. sign.

monyicot

[moɲikɔ̞́t] monyicota [moɲikɔ̞́ta] (f.) subst. Xic o xica; jove que té caràcter o accions d'infant; criatura que mama.
Ex: És que no pensa; encara és un monyicot.
cast. muchacho, monigote, chico.
ETIM.: derivat pejor. de monyaco o monyeco. o de monyica, del cast. muñeca 'nina' o manyoc de roba, generalment menut, farcit d'una substància que en surt filtrada i dissolta, especialment la que conté sucre, medicament, etc., i hom dóna a xuclar als infants.
MCGM

bragat

[bɾaɣát] || bragada [bɾaɣá] (f.) 1. adj. Persona sencera, enèrgica i decidida.
Ex: Què bragat eres, valent. Mira que no tindre-li por!
ETIM.: del llatí bracātu, ‘que duu bragues’, del cèltic braca 'pantaló'. Observem com es genera una etimologia popular a partir de bragó. L'informant diu açò:
Un "tio bragat" és aquell home que té uns braços potents, sense por a la feina dura. Ma mare ens déia de menuts: 'mengeu bona cosa per a què vos se facen uns bons "bragons", i aixina guanyareu al pare'. Una dona amb bons bragons és aleshores una xica amb braços rotunds i potents que, curiosament, a molts homes no els desmereixia raca la seva femeneitat...
JM

bragó

[bɾaɣó] braó subst. m. 1. En l'home, part del braç compresa entre l'espatlla i el colze, és a dir, el braç pròpiament dit.
Ex: A moltes dones els agraden els hòmens amb bons bragons.
cast. morcillo, muñón.
2. Força muscular; força corporal, vigoria; valor, coratge.
Ex: Que porte ell el cabàs que té bon bragó.
cast. nervio.
ETIM.: del germ. brado, ‘tros de carn’. (DCVB)
del fràncic brado 'part carnosa del cos; pernil'; de l'aplicació a les parts vigoroses del braç i la cama de l'home i d'alguns animals, passà a significar 'força física' i 'valor'. (GDLC)
Hipòtesi: El fonema velar aproximant epentètic [ɣ] modificà l'etimològic [ð] per analogia amb el significat de bragat 'valent'.
JM