monyicot

[moɲikɔ̞́t] monyicota [moɲikɔ̞́ta] (f.) subst. Xic o xica; jove que té caràcter o accions d'infant; criatura que mama.

Ex: És que no pensa; encara és un monyicot.

cast. muchacho, monigote, chico.

ETIM.: derivat pejor. de monyaco o monyeco. o de monyica, del cast. muñeca 'nina' o manyoc de roba, generalment menut, farcit d'una substància que en surt filtrada i dissolta, especialment la que conté sucre, medicament, etc., i hom dóna a xuclar als infants.
MCGM