[óɾða] orde subst. f. Amplària de la zona de terreny que cada treballador d'un tall de cavadors deixa treballada.
Ex.: Què fluix! Ha rascat dos ordes i s´ha cansat.
Ex.: Què fluix! Ha rascat dos ordes i s´ha cansat.
cast. orden
ETIM.: del llatí ordĭne 'ordre'
diàleg de l'informant
diàleg de l'informant
–Espai llaurat segons el que dóna el braç, anant-anant.
–orda era el corredor que deixaves quan des d'un extrem del frau anaves treballant i avançant cap l'altre extrem. Habitualment en tres o quatre ordes aconseguies cobrir tot un frau. L'ample de l'orda no superava massa el metro.
–orda era el corredor que deixaves quan des d'un extrem del frau anaves treballant i avançant cap l'altre extrem. Habitualment en tres o quatre ordes aconseguies cobrir tot un frau. L'ample de l'orda no superava massa el metro.
PSM, JM
Emili orda és una paraula que ja esta al blog de fa temps.
ResponEliminaTot resolt, Pep! He refós l'entrada i l'he actualitzada amb les teues aportacions.
ResponEliminaPerfecte!!!!
Elimina