estibó

[astiβó] subs. m. Resultat de l'acció d'estibar.
Ex: Li va pegar un estibó que el va tombar de tos.

estibar

[astiβáɾ] v. Espentar, amb un colp sobtat i fort o amb força sostinguda.

Ex: Estibeu una miqueta més que ja la tenim dins.

cast: empujar

ETIM.: del llatí stīpare, ‘atapeir’.

*patadero

subst. m. Confunt de marques de passes o de potes en un terreny fangós.

Ex: Xe, ix del regat, que faràs més patadero que un *ganao de bous...

Tot i que és un castellanisme, no està recollit al Diccionario de la RAE.

[pataéɾo]

ACP

trestellador

[tɾasteʎaóɾ], [tɾesteʎaóɾ], [tasteʎaóɾ] subst. m. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una séquia o canal. Post que es posa a les portes de les cases per tal que no entre l'aigua de la pluja.

Ex: Posa el trestellaor o sorregaràs el tros.

cat. or.: estoledor.

cast. compuerta.

ETIM.: derivat de estallar

ACP

En ma casa tenim un trastellador, sobretot després de les riuades, ja que en alguna va entrar prou aigua al carrer "Niño", i sempre que es posa a ploure molt, mon pare el posa.

MMP

Déu *mos lliure del francés!

En desús. Exclamació desiderativa que expressa temor davant d'una situació o d'un esdeveniment.

L'àvia de qui açò escriu la solia emprar amb eixe sentit, herència dels seus avis i besavis que havien conegut la presència dels francesos: l'exèrcit napoleònic i els Cent mil Fills de sant Lluís (1823).

Anar-se'n a l'Almoixic

Morir. Anar a parar al cementeri.

Abans de que es fera el cementeri nou a l'Almoixic, la dita era: Si seguixes aixina, prompte et duran al secà de Franco. (Cabdells).

L'antic cementeri es trobava on està ara la finca del cementeri, al carrer Centelles.

*sanguango

Castellanisme.
Ex: Sempre està fent el *sanguango.
DG
zanguango, ga.
(De zangón).
1. adj. coloq. Indolente, embrutecido por la pereza. U. m. c. s.
2. adj. coloq. Ur. Desmañado, torpe. U. t. c. s.
3. f. coloq. Ficción de una enfermedad o impedimento, para no trabajar. Hacer la zanguanga. (Diccionario de la RAE)

Estar més tort que la carretera de Pego

Expressió per destacar la manca de linealitat.

Ex: Això està més tort que la carretera de Pego.

S'aplica tant a un cavalló a l'hort com a la ratlla del pentinat.

L'antiga carretera de Pego a Oliva tenia moltes voltes i revoltes.

RM

Anar a torbar-se

loc. verbal Distraure's; tindre oci.

Ex: Vaig a torbar-me. (I anava a tonyar un muntó de fanecades)
vegeu torbar

MCGM

fosquissa

[foskísa] subst. f. Boira tènue i uniforme per l’efecte de la calor, que es pot veure sobre la línia de l’horitzó, sobretot a la mar.

Ex.: Des del castell es veia la fosquissa que emboirava la ratlleta blava.

ETIM.: del llatí fŭscu, 'fosc' més el sufix patrimonial -issa lligat a la categoria adjectiu.

Tindre el cel guanyat

Haver patit molt.
Ex: Amb un fill com eixe… Té el cel guanyat.
El cristianisme considera que el patiment acceptat és un mèrit per a aconseguir la vida eterna.
LMM

Erro, Miquel!

Expressió divertida davant de la falta d'encert, de punteria o d'adequació d'una altra persona. vegeu erro.

erro

subst. m. Error, equivocació.

Ex: La cosa no anava per ahí. Erro, Miquel!

Compartit amb les parles balears.

cast. yerro, error.

ETIM: derivat postverbal de errar.

[έro]

Tot i cataturo

Ja ho tinc tot!... Ai tot! Tot i cataturo!
JDMM

Estar criat a l'ombra

S'utilitza sobretot quan es parla de les noves generacions que ho hem tingut molt fàcil i no em acatxat molt el llom.
VL

Açò podrem acampar-ho?

Continuarà la vida igual després d'açò?
MCGM

Ara que vénen…

Ara que vénen les figues i el raïm,

ara t´has mort, cara de porc?

Era una imitació del Liberame Domine que es cantava a la porta de les esglésies en el Responso d'un difunt. Es cantava de debò: Quando coeli movendi sunt et terra.

JMS

Desllopissar-se algú de damunt

Llevar-se'l de damunt quan és molt insistent o molt apegalós.
Ex: En tot el sopar no me'l vaig poder desllopissar.
vegeu desllopissar
LLN

Passar les de Sant Amaro

Passar-ho molt malament. Patir o haver patit molt.
No conec el sant pero segur que els romans el van fer patir molt.
FM

Fer el present de les tres figues

Quan algú fa un regal de poc interés econòmic o d'esforç.
Portar tres figues en temporada de figues és de ser molt tacany.
FM

Paréixer el viatjant de corfes d'ou

Anar amunt i avall sense fer res de trellat, o res de bo.
VL