[ansoβináɾ]
v. Posar de sobines –en posició horitzontal, mirant cap al cel–, ajagut d'esquena.
ex. Com tornes a faltar-me al respecte, te'n pegue una que t'ensobine.
cast. tumbar de espaldas
Etim.: de la forma femenina de sobí (del llatí supīnu, mat. sign.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada