*desbutzar

[dezbuʣáɾ] v. tr. esbutzar, esbotzar 1. Treure la butza, desbudellar.
Ex.: Va vore un gat tot desbutzat.
cast. despachurrar, destripar.
2. Rompre violentament per la pressió de fora o de dins.
Ex.: Va desbutzar el sofà.
cast. escorchar, reventar.
3. intr. o refl. Rebentar-se, esclatar.
Ex.: El coixí es va desbutzar de tat estirar-lo.
cast. estallar, reventar.
ETIM.: de butza més el prefex es– / des– amb sentit de desfer.
diàleg dels informants:
– "esbutzar-se", eixir-li-se'n la "butza" (la panxa o el farcit)
– Jo sempre he sentit desbutzar, desbutzar-se
MCGM, JL