dimecres, 6 de juliol del 2011

bonicària

[bonikáɾia] subst. f. Qualitat de bonic; cosa bonica.
Ex.: Vaja quina bonicària, tens un gust de margalló porro.
cast. hermosura.
ETIM.: construït sobre *bonico més el sufix -aria que expressa 'conjunt de' o 'qualitat'.
MCGM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada