Bloc de dialectologia del valencià dedicat al parlar d'Oliva (La Safor)
dimecres, 6 de juliol del 2011
bonicària
[bonikáɾia] subst. f. Qualitat de bonic; cosa bonica. Ex.: Vaja quina bonicària, tens un gust de margalló porro. cast. hermosura. ETIM.: construït sobre *bonico més el sufix -aria que expressa 'conjunt de' o 'qualitat'. MCGM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada