Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CASTELLANISME. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CASTELLANISME. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 de juny del 2013

morrongo

morrongo
[moróŋgo] pebrot de morro de bou subs. m. 1. Varietat de Capsicum annuum. A diferència dels fruits d'altres varietats té un sabor suau, un cos carnós amb una forma característica entre quadrada i rectangular.
cast. pimiento morrón, de bonete o de hocico de buey.
ex. Com magradaven les coques de morrongo de la *uela!
2. Protuberància amb aspecte irregular i amb formes arredonides.
ex. Li va eixir un bon morrongo.
3. morronga (f.) Dit d'un xiquet o d'una xiqueta amb un to alhora afectiu i menyspreador.
ex. Només és un morrongo i mira tu!
ETIM.: derivat de morro d'origen incert, potser d'una base onomatopeica murr-, expressiva d'una posició dels llavis en forma de botzina. Segons uns, d'una forma llatina o gòtica murrus, mat. sign. segons altres, d'una forma basca murru, mat. sign. El sufix -ngo podria derivar del sufix llatí -nicus 'que pertany o que té forma de'. El diccionari de la RAE només en dona un significat en castellà: gat, col·loquialment.
vegeu pebrera

dijous, 20 de juny del 2013

*cutxillador

cutxillador (font: Barullo)
[kuʧiʎaóɾ] espadatxí subst. m. Persona hàbil a manejar l'espasa i amiga de desafiaments. 
ex. Anàvem al cine Gran via a vore pel·lícules de *cutxilladors.
cast. espadachín 
ETIM.: del cast. acuchillador, pot ser per influència d'una forma antiga més genuïna acoltellador 'que acoltella', és a dir que fa colps de coltell 'daga'; colteller 'daguer'.
diàleg de l'informant. 
També he oït cutxillador per nomenar els calçotets de camal llarg, felpats i molt calents.
MCGM

dilluns, 24 de desembre del 2012

*asguirlando

[azgiɾlándo] *arguinaldo, *asguinaldo subst. m. 1. Estrenes o present de Nadal.
cast. aguinaldo 
2. Nadala; cançó popular amb un tema normalment profà i divertit, acompanyada pel so de la simbomba (*sambomba), destinada a sol·licitar presents (pastissets, torró, fruits secs, begudes alcohòliques…) durant la nit de la vespra de Nadal tot anant casa per casa pels carrers del poble. 
ex: Això de cantar *asgirlandos ja no s’estila. 
3. Xiquet o home jove que actua amb picardia i que és poc de fiar. 
ex: Bon *asguirlando està fet! Fia’t d’ell, que diu que sí a tot, i mira…

dimarts, 17 de juliol del 2012

*templat

[templát] templada (f.) [templá] possible castellanisme adj1. Temperat (sentit original).
cast. templado.
trempat, eixerit 2. m. Valent, animós; atractiu, ple de de potències (intel·lectuals o físiques).
ex: No havia vist mai un xic tan templat. Es casaria *en ell!
cast. gallardo, animoso.
ETIM: del llatí temperatu participi de passat de temperāre 'moderar, temperar'; de la idea d'equilibrar i vigoritzar el cos humà passà a tenir altres aplicacions als metalls, vidre, etc. per designar-ne la bona consistència, la bona disposició.
NOTA: A 2 l'ús en masculí va lligat a la marca semàntica del model de masculinitat tradicional: força equilibrada, bon caràcter, salut i bellesa masculina.  

dijous, 2 de febrer del 2012

bo

[bɔ́] bona (f.) [bɔ́na] o [bɔ́nɛ] I.– adj. (bon quan precedix un substantiu masculí o un infinitiu) Que posseïx perfecció dins el seu gènere.  
1. referit a persones i en alguns casos, per analogia, a animals i a objectes personalitzats: 
a. Caracteritzat per la bondat moral. 
ex: És un home bo; no mira a qui dóna.
b. Home simple, crèdul. 
ex: És massa bona. Li la peguen com volen.
c. Terme afectuós.
ex: Escolteu, bona gent!
2. referit a l'estat:
a. Adequat.
ex: Té un tros en molt bon lloc; no [hi] gela mai.
b. Sa.
ex: Ja està bo Salvador?
3. referit a la qualitat 
a. Que reporta utilitat, satisfacció (avantatjós, útil, convenient, favorable).
ex: Què bones eren aquelles figues!
b. Que encara servix, no deteriorat. 
ex: Són bons encara eixos coets?
c. Que excel·lix en el seu gènere, que posseïx en alt grau les qualitats desitjables.
ex: *L'auia està molt bona no véns a prendre el bany?
d. Adequat a un fi assenyalat o proposat, que satisfà el seu objecte.
ex: Els peus de taronger que va comprar eren dels bons.
e. vulgarisme Apetible, atractiu sexualment (per cossificació). 
ex: La seua cosina cada dia està més bona!
4. referit al valor material.
a. Valuós.
ex: Escolta: esta medalla és bona!
5. referit al mode: 
a. Fàcil, còmode (de fer).
ex: Des de que no té dents li fem només coses bones de menjar.
b. Millor, per oposició a un altre considerat pitjor. 
ex: I eixa casa encara és bona. Si *vegeres *l'atra...! 
c. En excés, no xicotet, considerable, complet.
ex: *N'hi ha un bon tros de caminal encara per fer.
4. referit a l'esport: 
a. En alguns jocs, de pilota entre altres, jugada de desempat d'una partida. 
ex: No vull deixar-ho. Ara vull *juar la bona.
b. En el joc de pilota valenciana, expressió amb què s'indica que s'inicia una partida.
ex: Xicots, ara va la bona!
II.– interj. (en desaparició per interferència del cast. *bueno!)
a. Indica l'aprovació. 
ex: Bo! Passa!
bMarca una sorpresa desagradable. 
ex: Bo! Però tu que t'has pensat?
ETIM.:  del llatí vulgar *bŏnu, des de l'adjectiu llatí clàssic bŏnus, -a, -um mat. sign

divendres, 2 de desembre del 2011

*plovisnar

[ploviznáɾ] plovisquejar, ploviscar, plovinejar v. intr. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes.
ex: Ahir va passar tot el matí plovisnant.
cast. lloviznar.
ETIM.: valencianització del verb castellà lloviznar.
CMN

divendres, 28 d’octubre del 2011

*arrastrar

[arastɾáɾ] castellanisme v. tr. 1. Arrossegar. 
ex: Sempre vas arrastrant els peus.
2. Tirar trumfo, en certs jocs de cartes, per obligar els altres jugadors a tirar-ne. 
ETIM.: pres del cast. arrastrar. És un castellanisme introduït modernament.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

*fulero

[fuléɾo] castellanisme fulera (f.) [fuléɾa]  subst. i adj. Persona presumida amb un cert grau de supèrbia.
ex: Mira quina fulera està feta. 
ETIM.: del castellà fulero des del germànic ful 'fals, fallit'. 
En castellà no té, no obstant això, el mateix sentit.
fulero -ra adj. i m. i f. 1. [ chapucero ] barroer -a, matusser -a. Tiene unas manos tan fuleras que todo lo rompen. ® Té unes mans tan barroeres que tot ho trenquen. 
2. [ persona falsa ] mentider -a, farsant. No puedes confiar en él porque es un fulero. ® No pots confiar en ell perquè és un mentider.
diàleg dels informants:
–Quan una xicona és molt presumida i ho demostra (sempre amb sentit positiu i connotacions positives).
–Jo gaste moltíssim la paraula fulero o fuleret aplicat als homes, però no amb tan bon significat. Més bé vol dir presumit amb mala sombra, prepotent, arrogant.
–Sense voler ofendre, fulero és com pixaví.
 NLL, ACP, MGM

divendres, 8 de juliol del 2011

*arrojar

[arocáɾ] v. trans. vomitar perbocar boçar Traure convulsivament per la boca les matèries contingudes en l'estómac, i per ext., les d'altres vísceres, com el pulmó.
Ex.: I ella, vinga els ois i vinga *arrojar. I ell ni tec.
cast.: vomitar, arrojar
ETIM.: castellanisme, el llat. *rotulāre, de rotŭlus, 'corró'.
coloq. vomitar (‖ lo contenido en el estómago). DRAE
És un castellanisme "jove" perquè ja fa temps que es diu amb la j castellana.
JC, MCGM

dimecres, 1 de juny del 2011

*matxo

matxo
[máʧo] subst. m. 1. Mascle, referit als animals de sexe masculí.
2. Mul, mascle híbrid de cavall i somera –burra– (mul somerí) o d'ase -burro– i egua.
Ex: No t'acostes al matxo, que pega cossanes.
cast. mulo
3. marimatxo, matxa.Dona que mascleja
Ex: Quina poca gràcia. Esta dona és un matxo!
cast. virago.
4. Neci, gosserot d'enteniment.
Ex: No li faces cas; és un matxo i els matxos diuen matxades.
ETIM.: del llat. mascŭlu a través del cast. macho, mat. sign.
RMS

dilluns, 30 de maig del 2011

*perilla

[peɾíʎa] subst. f. bombeta. Làmpada elèctrica formada per una ampolla de vidre a l'interior de la qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi el corrent elèctric.
Ex: No toques la *perilla, que crema.
cast. bombilla.
ETIM.: ETIM.: del llatí vg. pĭra, var. del clàssic pĭrum, 'pera'. 
Tot i que es considera un castellanisme, el diccionari de la RAE no en recull l'accepció de l'enginy elèctric.

diumenge, 22 de maig del 2011

*barro

[báro] subs. m. castellanisme. Granet de color rogenc que ix a la cara, particularment als que comencen a tenir barbes.
Ex: Té tota la cara plena de *barros.
ETIM: del llat. varus, 'gra a la cara'
Ma uela deia barros a l'acne que sol eixir a la cara en època adolescent.
RM

dimarts, 17 de maig del 2011

*patadero

subst. m. Confunt de marques de passes o de potes en un terreny fangós.
Ex: Xe, ix del regat, que faràs més patadero que un *ganao de bous...
Tot i que és un castellanisme, no està recollit al Diccionario de la RAE.
[pataéɾo]
ACP

*sanguango

Castellanisme.
Ex: Sempre està fent el *sanguango.
DG
zanguango, ga.
(De zangón).
1. adj. coloq. Indolente, embrutecido por la pereza. U. m. c. s.
2. adj. coloq. Ur. Desmañado, torpe. U. t. c. s.
3. f. coloq. Ficción de una enfermedad o impedimento, para no trabajar. Hacer la zanguanga. (Diccionario de la RAE)

dissabte, 14 de maig del 2011

*uelo

[wéɫo] *uela (f) [wéɫasubst1. Avi, àvia. 
Ex: Mon *uelo va servir dos anys.
2. Amb sentit despectiu per 'vell', 'major'
Ex: Eixe *uelo m'ha dit que me n'anara!
3. castellanisme i vulgarisme, per abuelo.
ETIM. del llatí avus que va passar a avu (avi) més el diminutiu també llatí -olus (que trobem en paraules com hipaniolus, 'espanyol' -que de fet vol dir 'espanyolet'- o en el nostre topònim 'Rubiol' –la font del Rubiol–). En castellà va passar a 'abuelo'. I es va introduir al valencià com *auelo (encara es diu així en molt pobles valencians). 
En molts llocs en contacte amb el possessiu simple diuen *m'auelo (masculí) i *ma auela (en femení). En el nostre cas no va agradar molt dir aixó de *m'auelo. Si deiem 'mon pare' perquè no mon *uelo? Eixa és la història!
No hi ha estudis coneguts que valoren en quin segle es va introduir en valencià.