[bɔ́] bona (f.) [bɔ́na] o [bɔ́nɛ] I.– adj. (bon quan precedix un substantiu masculí o un infinitiu) Que posseïx perfecció dins el seu gènere.
1. referit a persones i en alguns casos, per analogia, a animals i a objectes personalitzats:
a. Caracteritzat per la bondat moral.
ex: És un home bo; no mira a qui dóna.
b. Home simple, crèdul.
ex: És massa bona. Li la peguen com volen.
c. Terme afectuós.
ex: Escolteu, bona gent!
2. referit a l'estat:
a. Adequat.
ex: Té un tros en molt bon lloc; no [hi] gela mai.
b. Sa.
ex: Ja està bo Salvador?
3. referit a la qualitat
a. Que reporta utilitat, satisfacció (avantatjós, útil, convenient, favorable).
ex: Què bones eren aquelles figues!
b. Que encara servix, no deteriorat.
ex: Són bons encara eixos coets?
c. Que excel·lix en el seu gènere, que posseïx en alt grau les qualitats desitjables.
ex: *L'auia està molt bona no véns a prendre el bany?
d. Adequat a un fi assenyalat o proposat, que satisfà el seu objecte.
ex: Els peus de taronger que va comprar eren dels bons.
e. vulgarisme Apetible, atractiu sexualment (per cossificació).
ex: La seua cosina cada dia està més bona!
4. referit al valor material.
a. Valuós.
ex: Escolta: esta medalla és bona!
5. referit al mode:
a. Fàcil, còmode (de fer).
ex: Des de que no té dents li fem només coses bones de menjar.
b. Millor, per oposició a un altre considerat pitjor.
ex: I eixa casa encara és bona. Si *vegeres *l'atra...!
c. En excés, no xicotet, considerable, complet.
ex: *N'hi ha un bon tros de caminal encara per fer.
4. referit a l'esport:
a. En alguns jocs, de pilota entre altres, jugada de desempat d'una partida.
ex: No vull deixar-ho. Ara vull *juar la bona.
b. En el joc de pilota valenciana, expressió amb què s'indica que s'inicia una partida.
ex: Xicots, ara va la bona!
II.– interj. (en desaparició per interferència del cast. *bueno!)
a. Indica l'aprovació.
ex: Bo! Passa!
b. Marca una sorpresa desagradable.
ex: Bo! Però tu que t'has pensat?
ETIM.: del llatí vulgar *bŏnu, des de l'adjectiu llatí clàssic bŏnus, -a, -um mat. sign
