bo

[bɔ́] bona (f.) [bɔ́na] o [bɔ́nɛ] I.– adj. (bon quan precedix un substantiu masculí o un infinitiu) Que posseïx perfecció dins el seu gènere.  
1. referit a persones i en alguns casos, per analogia, a animals i a objectes personalitzats: 

a. Caracteritzat per la bondat moral. 

ex: És un home bo; no mira a qui dóna.

b. Home simple, crèdul. 

ex: És massa bona. Li la peguen com volen.

c. Terme afectuós.

ex: Escolteu, bona gent!

2. referit a l'estat:

a. Adequat.

ex: Té un tros en molt bon lloc; no [hi] gela mai.

b. Sa.

ex: Ja està bo Salvador?

3. referit a la qualitat 

a. Que reporta utilitat, satisfacció (avantatjós, útil, convenient, favorable).

ex: Què bones eren aquelles figues!

b. Que encara servix, no deteriorat. 

ex: Són bons encara eixos coets?

c. Que excel·lix en el seu gènere, que posseïx en alt grau les qualitats desitjables.

ex: *L'auia està molt bona no véns a prendre el bany?

d. Adequat a un fi assenyalat o proposat, que satisfà el seu objecte.

ex: Els peus de taronger que va comprar eren dels bons.

e. vulgarisme Apetible, atractiu sexualment (per cossificació). 

ex: La seua cosina cada dia està més bona!

4. referit al valor material.

a. Valuós.

ex: Escolta: esta medalla és bona!

5. referit al mode: 

a. Fàcil, còmode (de fer).

ex: Des de que no té dents li fem només coses bones de menjar.

b. Millor, per oposició a un altre considerat pitjor. 

ex: I eixa casa encara és bona. Si *vegeres *l'atra...! 

c. En excés, no xicotet, considerable, complet.

ex: *N'hi ha un bon tros de caminal encara per fer.

4. referit a l'esport: 

a. En alguns jocs, de pilota entre altres, jugada de desempat d'una partida. 

ex: No vull deixar-ho. Ara vull *juar la bona.

b. En el joc de pilota valenciana, expressió amb què s'indica que s'inicia una partida.

ex: Xicots, ara va la bona!

II.– interj. (en desaparició per interferència del cast. *bueno!)

a. Indica l'aprovació. 

ex: Bo! Passa!

b. Marca una sorpresa desagradable. 

ex: Bo! Però tu que t'has pensat?

ETIM.:  del llatí vulgar *bŏnu, des de l'adjectiu llatí clàssic bŏnus, -a, -um mat. sign