[askoɫtáɾse] v. pron. 1. En parlar, fer-ho amb molta pausa i afectació i tindre l'aire d'agradar-se, d'admirar-se, a si mateix, mostrant seguretat que es parla molt bé i i amb molt de trellat.
ex: Em posa nerviós quan parla escoltant-se.
2. Atendre excessivament a l'estat de salut propi, observant minuciosament els símptomes reals o imaginaris.
ex: Si no t'escoltares tant estaries més bona.
ETIM.: Forma pronominal (reflexiva) del verb escoltar, del llatí auscŭltare, mateix significat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada