divendres, 22 de juliol del 2011

Ser donador de faena

Estar sempre preparat per demanar, exigir o fer parlar, però no en grau excessiu. De les criatures es quan ploriquen més del compte, quan cal anar darrere d'elles perquè tot ho palpen, quan els costa adormir-se o quan demanen més atencions. És com un retret carinyós: Mira que és donador de faena!!
MCGM

Qui se'n va de casa…

Qui se'n va de casa, a casa torna. 
Recorda el fill pròdig, que va tornar al seu lloc d'origen, però també expressa la tendència a tornar al lloc d'on hem eixit (per ex. la perruqueria on anàvem i vam deixar d'anar, ara hi tornem).
MCGM

assorrat

[asorát] assorrada (f.) [asorá] adj. 1. Expressa l'estat de depauperació i d'inactivitat provocat per la febre.
Ex.: El xiquet està assorrat. Li ha pujat la calentura.
2. Expressa l'stat de por o d'acovardiment que es manifesta amb la inactivitat.
Ex.: On està? A casa. Assorrat. No vol saber res de ningú.
ETIM.: part. passat de assorrar (ensorrar, sorrar) 'llastar una embarcació amb sorra', format damunt sorra 'arena', del llat. del ll. sabŭrra 'llast, sorra que es carrega en una embarcació', a través de l'ant. saorra.
diàleg dels informants:
–Quan una persona té calenturon es queda assorrada, però també quan està acovardida o té molta por i no gosa menejar-se.
–Assorrat, a Catalunya ho gasten per a dir que alguna cosa a caigut (una casa s'ha assorrat) i supose ve de fer-se un muntó de sorra. pel que estar assorrat seria estar abatut, fet miquetes, fet pols.
MCGM, JL

Portar pegada al faldó

loc. adverbial Referit a una criatura emmarada i que no vol separar-se de la mare i per extensió tindre sempre a prop algú.
MCGM

sumor

[sumóɾ] subst. f. Dolor difús i persistent que no se'n va. Emprat normalmet en diminutiu: sumoreta.
ex.: –Com has quedat *en el mal del *quixal? 
–Estic millor, m'he pres una pastilla però encara note la sumoreta.
ETIM.: incerta.
hipòtesi: substantivació de sumor (1a pers. sing. del pres. d'ind. passiu de sūmō 'prendre') com significant una sensació de 'sensasació de contacte dolorós'. Per analogia pren gènere femení com quasi tots els subst. amb terminació en -or.
vegeu somordor
ACP

Parlar amb to de solfa

loc. adverbial Parlar recriminant i posant-se en pla de superioritat.
MCGM

pebrella

[peβɾéʎa] subst. f. Mata de la família de les labiades (Thymus piperella), de fulles ovades, obtuses, grosses, rígides, glanduloses, i flors purpúries en inflorescències; és molt aromàtica, emprada per a adobar olives.
cast. jedrea, piperela.
ETIM.: del llatí piperĕlla, dim. de pĭper, ‘pebre’.
Endemisme del PV. Qui no l'ha utilitzada per a adobar les "olives xacaes"? Dóna un sabor molt especial a la samorra en general.
PSM, SA, JC
pebrella thymus piperella

pruna

[pɾúna] subst. f. Fruit de la prunera, que és de forma esfèrica, esferoïdal o ovalada, de grossària que oscil·la entre dos i huit centímetres de diàmetre major, amb endocarpi dur i amb pell de color variable (groga, verda, roja, morada, negrosa).
cast. ciruela.
ETIM.: del llatí prūna, pl. de prūnum, mat. sign.
Fruit de Prunus domestica. És una varietat de *ciriuelo més amargoset, supose que aquesta varietat fou de les primeres que tinguérem.
JC
pruna prunus demestica