sumor

[sumóɾ] subst. f. Dolor difús i persistent que no se'n va. Emprat normalmet en diminutiu: sumoreta.

ex.: –Com has quedat *en el mal del *quixal? 

–Estic millor, m'he pres una pastilla però encara note la sumoreta.

ETIM.: incerta.

hipòtesi: substantivació de sumor (1a pers. sing. del pres. d'ind. passiu de sūmō 'prendre') com significant una sensació de 'sensasació de contacte dolorós'. Per analogia pren gènere femení com quasi tots els subst. amb terminació en -or.
vegeu somordor

ACP