*gepelut

[ʤepelút]  *gepeluda [ʤepelúða] geperut adj. i m. i f. Persona, animal (o cosa, per analogia) que té gepa (gep).
Ex. A mi m'han dit que els gepeluts porten sort.

cast. jiboso, jorobado.

Etim.: del llatí *gibberūtu, mat. sign. des de. gĭbbus, gep/gepa. 

El pas de geperut > gepelut per canvi de consonant ròtica a líquida, freqüent en valencià.

*sariero

[saɾiéɾo] sariera (f) [saɾiéɾa] sarrier, sarier subs. Qui fa sàries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.

cast. espartero.

Malnom d'Oliva
dàleg de l'informant

Sariero: persona que treballa l'espart fent sàries. A Oliva n'hi havia dos: un al barri de Sant Francesc i l'altre a la carretera.

PSM
vegeu sària

*conrat

[konrát] conrada (f.) [konrá] colrat -ada adj. 1. Emmorenit, que té color de torrat per l'acció del sol, de la intempèrie, etc.; recremat.

cast. tostado.

2. Envernissat de color d'or vell.

cast. corlado.

colrament subst. m . 3. Eritema, rojor de la pell deguda a l'augment de la sang continguda en els capil·lars del plexe subpapil·lar del derma.

ETIM.: participi passat del verb colrar, ontracció ja molt ant. de colorar.

Malnom d'Oliva

cota

[kɔ́ta] subst. m. 1. Vestit que portaven els hòmens i les dones i que arribava des del coll fins a prop dels peus. 

cast. cota, túnica. 

2. Vestidura que s’usava antigament, feta de materials resistents, utilitzada com arma defensiva del cos. Cota d’armes. Cota de malles. 

3. Bata, especialment la que usen els escolans. 

4. Pell de la fava; tavella de les faves tendres.

ex. Patia tanta fam que les faves se les menjava *en cota i tot.

cast. vaina

ETIM.: del germànic fràncic *kotta, 'tela gruixuda de llana' 

Malnom d'Oliva 

diàleg de l'informant 

Malnom de Salvador Llopis Soler, porter del València C.F. campió de Lliga, la temporada 70-71. 

Nascut a Oliva.

PSM

cota (de les faves)

garrofí

garrofins 1

[garofí] subst. m. 1. Pinyol o llavor de garrofa
2. Garrofa menuda, encara no desenrotllada. 
3. Llegum de la planta Vicia sativa si és de color blanquinosa, en oposició a la veça, que és negrosa 
cast. arvejón, garrubia.
4. fig. Persona molt baixeta, menuda
ETIM.: de l'àrab الخروب (al) kẖarruba, amb el sufix diminutiu -i.
Malnom d'Oliva

garrofins 2

garrofí 3 (vicia sativa)

cacauer

[kakáwéɾ]  cacauera (f.) [kakáwéɾa]  subs. 1. Venedor de cacaues. Vulgarment: *cacauero.

ex. Ja no passa el *cacauero pels carrers.

cast. cacahuetero.

2. Persona que canta de nas o malament, en referència a la veu de reclam del venedor de cacaues.

ex. Què canta bé? però si és un *cacauero!

Malnom d'Oliva.

vegeu cacaua, cacauera

quinquiller

[kiŋkiʎéɾ] quincallaire, quincaller subst. m. Fabricant o comerciant de quincalla.

cast. quincallero. 

ETIM.: pres del fr. quincaille, variant de clincaille  'objectes metàl·lics de poc valor' (d'un radical onomatopeic klink-, pel soroll metàl·lic dels objectes).

Antic malnom d'Oliva.

pixapolit

[piʃapolít] subst. m. Home molt tocat i posat, d'aparença efeminada.

cast. barbilindo, pisaverde.

ETIM.: de la 3a pers. sing. pres. ind. del verb pixar i de polit 'depurat, pulcre, refinat'

Antic malnom d'Oliva

rabassa

[raβása] o [reβása] subst. f. Part inferior de la soca d'un arbre o arbust generalment més gruixuda i resistent, que creix i que està coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels. 

cast. cepa. 

ETIM.: probablement del llatí tardà *rapacĕa, derivat del llatí clàssic  rapum, des del llatí vulgar rapa, 'nap rodó', per les arrels voluminoses d'este vegetal.

Malnom d'Oliva, també Rabasseta.

APM

faldó

faldó de la camisa

[faɫdó] faldar subst. m. 1. Part d'una peça de vestir, que penja sense cenyir-se al cos.

ex: Només els gossos i els desastrats van *en els faldons fora quan van a passejar.

cast. faldón. 

2. Faldes de dona.

ex: Tenia tanta vergonya que m'amagava entre els plecs del faldons de la *uela.

cast. faldas, saya. enaguas. 

3. Malnom antic de la gent d'Oliva.

ETIM.: derivat dim. de falda. 

diàleg dels informants:

–"faldons" segons Els pobles valencians parlen els uns dels altres de Manuel Sanchis Guarner. "Diu que els llauradors d'Oliva solien portar els faldars de la camisa fora dels saragüells, igual que els pagesos de Sa Pobla de Mallorca". 

–Pel que fa als faldons, no he consultat l'obra que diu, però la dita que recull Sanchis Guarner (crec que en l'obra Els pobles valencians parlen els uns dels altres) és "Si vols vore coses rares, ves-te'n al poble d'Oliva; i voràs els llauradors treballant tots amb camisa" 

–Aquesta petita cançó la diu després de recordar que Martí Gadea ja deixa clar que als d'Oliva es coneixien com "faldons" que és més correcte que els de "Ja el llep", perquè hi ha molts altres pobles on també es conta la mateixa història del campanar i el llicsó (Bellreguard i altres pobles de la Ribera del Xúquer) 

–El que heu dit de faldons també apareix al costumari de Joan Amades. 

MAFS, MLC, RM

llepó (3)

[ʎepó] llepona (f.) [ʎepóna] adj. i subst. Adulador servil.

Ex: Eixa llepona va sempre darrere de l'encarregada.

cast. lamedor, soplón.

2. Malnom modern donat a la gent d'Oliva, generat a partir d'una contalla tòpica que tracta d'un burro lligat d'una corda al coll per tal de pujar-lo al campanar i fer-li menjar una herba o un arboç. L'estrangulament (la llengua fora de la boca) i la ximpleria, segons la història, fan dir a la gent: Ja llepa!

ETIM.: derivat de llepar amb el sufix -ó indicador d'acció, de cosa abstracta.

MCGM, MASF

*coa

[kóa] cua subst. f. 1. Part posterior o prolongació més o menys llarga de la part posterior del cos de molts animals vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i conté les vèrtebres caudals o n'és la prolongació pilosa. 

ex: El gosset menejava la coa i lladrava.

cast. rabo

2. Conjunt de plomes rígides inserides a la part posterior del cos d'un ocell, al carpó.

ex: Si li plomes la coa, no volarà.

3. La part posterior i més prima del cos de certs animals, especialment dels peixos i ofidis; aleta caudal. 

ex: Va agarrar la mabra per la coa i la va soltar.

cast. cola

4. Formant del nom d'algunes plantes que tenen una forma que recorda una cua.

ex: Només podia, anava a la muntanya a fer coa de gat.

5. per analogia Apèndix, part d'una cosa, semblant per la forma, la posició o la inserció, a la cua d'un animal. 

ex: Un piano de coa? Vols un piano de coa? 

6. Filera de persones, d'animals, de coses posades l'una darrere l'altra, especialment de persones que esperen llur torn.

ex: Ie! a fer coa, com tots!

cast. cola

6. vulgarisme Membre masculí, penis.

ex: No pensa *en el cap, pensa *en la coa.

cast. rabo

ETIM.: del llatí vulgar cōda (contracció de cauda), mat. sign.

malnom d'Oliva: Cuot [koɔ́t]

nota:

És una de les moltes paraules que perden força davant la interferència dels castellanismes *rabo i *cola.

FMB

polit

[polít] polida (f.) [políða] titot, dindi, gall dindi o gall de les Indies subst. 1. Depurat, pulcre, refinat; que no té imperfeccions. cast. pulido, fino. 
2. Au gal·linàcia Meleagris gallopavo, generalment de color negre vellutat amb irisacions a les plomes grosses, amb el cap i coll nus i coberts de carúncules vermelles així com la membrana erèctil que té sobre el bec i que s'anomena moc.

ex: Els americans mengen polit per la seua festa d'acció de gràcies. 

cast. pavo. 

ETIM.: substantivació de polit, part. passat de polir, en el sentit de ‘elegant, bonic’.
malnom d'Oliva
FMB

polit meleagris gallopavo

pixaví

[piʃaví] pixavina (f.) [piʃavína] subst i adj. 1. Home presumit, sobretot en el vestir; aplicat a la persona molt presumida.

ex: Serà pixaví! Mira com li agrada lluir!

cast. pisaverde

2. Malnom que en els pobles de la rodalia de València i de Gandia es dóna als habitants d'aquestes ciutats.

Ex: Mira tu! Saoret s'ha casat *en una pixavina.

ETIM.: de pixar i vi.

Es considerava que el presumit se sentia tan important que en lloc de pixar aigua (pixum) com tot el món, pixava vi.
MCGM

*Maredadéu

[maɾeðaðéw] vulgarisme Mare de Déu, Marededéu subst f. 1. Maria, mare de Jesucrist.

ex: Que la *Maredadéu et protegisca!

cast.: La Virgen María.

2. Imatge de la Mare de Déu.

ex: Totes les *maredadéus representen la mateixa persona: la nostra Senyora.

ETIM.: de Mare de Déu, advocació de la Verge Maria com Mare de Jesucrist vertader home i Déu vertader, des de la proclamació d'este dogma pel Concili Ecumènic d'Efes (any 431). La devoció està tan arrelada a la nostra terra que hi és la denominació per antonomàsia. Festa: 1 de gener.

malnom d'Oliva: … de la Maredadéu

FMB

*taburó

[taβuɾó] tauró subst. m. Nom donat genèricament als peixos selaci selacis de la sèrie dels pleurotremats, del gènere Carcharodon, especialment als de grandària mitjana o grossa, de color gris blavós per l'esquena i blanc pel ventre, i de gran voracitat; per ext., nom d'altres peixos selacis semblants al gènere esmentat.

ex: Els *taburons més coneguts per ací són les tintoreres.

cast. tiburón. 

ETIM.: incerta, com ho és la del cast. tiburón; però segurament d'origen americà; és molt probable que vinga del tupí (idioma indígena de gran part de l'Amèrica meridional) uperú, amb t- aglutinada que correspon al pronom de 3a pers. en funció d'article  per conducte del portugués tubarâo, com raona Corominas DECast.

Desplaçat per *tiburó
Malnom d'Oliva

povil

[povíɫ] povila (f) pubil, pubill subst. i adj. 1. Fill únic o filla única d'una casa.

cast. hijo único.

2. f. La filla major d'una casa; l'hereva d'una casa on no hi ha fills mascles.

cast. heredera.

3. per ext., m. i f., Hereu.

cast. heredero.

ETIM.: del llatí pupīllu, -īlla 'pupil, menor d'edat'

També és un malnom d'Oliva
vegeu vincle

Ma mare, quan li deien, "És povila la teua filla?" Ella contestava "Povila i vincla".

XL

*vetorino

[vetoɾíno] vitet, vitx, bitxo subst. m. 1. Varietat de la pebrera (Capsicum frutescens) conreada pels seus fruits. Fruit petit i allargat en forma de banya i intensament picant, amb diverses aplicacions culinàries.

ex: La ferida em cou més que un *vetorino.

cast. guindilla
2. Penis dels animals de càrrega.

ETIM.: del ll. vĕctis 'barra, palanca', que passà al cat, medieval com vit 'penis'. L'acabament -orino, és atípic. sembla un diminutiu italià o fins i tot mossàrab que caldria documentar.
També és un malnom d'Oliva: el Vetorí
Vitet, vetorí o vitolina: es tracta d'una espècie de pebrera fina picant.
MAFS, JC

vetorinos

ganduixes

[ganduʃes] subst. f. Menjar desconegut.

Ex: Quan et poses un poc pesat i li preguntes a ta mare moltes voltes: Què puc menjar?, Què puc menjar? Quan ho has dit prou voltes i la mare està farta de sentir-te, Ganduixes!

ETIM: desconeguda. En català és un cognom. En gallec ganduxa és forma de brodat. També és un malnom. En castellà: cierre, ligadura, sujeción.

SA

pastilla

[pastíʎa] subst. f. Rent

Ex: Ves al forn i compra pastilla.

ETIM. del cast.
diàleg dels informants:

–Fins i tot hi ha un malnom que es diu així, perquè era l'encarregat de repartir el rent als forns.. Domingo de la pastilla.

–A Pego a la *llevadura li diuen sonoro perquè l'home que la repartia era el mateix que els caps de setmana posava el so a les pel·lícules del cinema. Les dones deien "Què ve el Sonoro" referint-se al repartidor. Així va pendre eixe nom.

 MLC, LMM