Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA G. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA G. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de juliol del 2017

*gepelut

[ʤepelút]  *gepeluda [ʤepelúða] geperut adj. i m. i f. Persona, animal (o cosa, per analogia) que té gepa (gep).
Ex. A mi m'han dit que els gepeluts porten sort.
cast. jiboso, jorobado.
Etim.: del llatí *gibberūtu, mat. sign. des de. gĭbbus, gep/gepa. 
El pas de geperut > gepelut per canvi de consonant ròtica a líquida, freqüent en valencià.

dijous, 22 d’agost del 2013

galotxa

[galɔ̞́ʧa] subst. f. 1. Modalitat de pilota valenciana que es juga al carrer. 
2. per. ext. Colp violent portat de braç amb la mà oberta a la cara d'algú. 
ex. Li va arrear una bona galotxa quan no se l'esperava.
ETIM.: incerta. Potser del fr. galoche o de l'oc. galocha des del llatí gallica 'calcer gal' –és a dir 'sabata amb la sola de fusta'. 
Almenys per homofonia el mot és àmpliament polisèmic, tant a objectes i instruments d'àmbits molt diversos on la fusta sol ser present com a jocs que només compartixen el nom (a França, són jocs de bitlles).
MM

dilluns, 19 d’agost del 2013

gínjol

gínjols
[ʤíɲʤoɫ] subst. m. 1. Fruit del ginjoler, de la grandària d'una oliva, rogenc, comestible i pectoral; de textura farinosa i dolça, agradable al paladar i que recorda al tastar-lo el gust de la poma. Fruit de tardor.
cast. azufaifa.
2. per ext. Bony.
ex. Porta al front un bon gínjol!
ETIM.: del llatí zizyphum, mat. sign., potser amb influència de formes dialectals italianes (sicilià ndzíndzula?) (DCVB)
del ll. vg. *zizŭlu o *djinzŭlu, variants del ll. zizĭphum, i aquest, del gr. ζίζυφον (zízyphon), íd., amb influx de noms de plantes semblants, com grèvol (ll. vg. acrifŭlum) i ginebre (ll. vg. jinipĕrus). (GDLC)
vegeu ginjoler
DSS

ginjoler

ginjoler
[ʤiɲʤoléɾ] subst. m. Arbust o arbre menut de la família de les ramnàcies, espècie Zizyphus vulgaris (Ziziphus jujuba), que es fa alt de dos a quatre metres, amb branques tortuoses, fulles alternes ovades dentades o dístiques i quasi sèssils, de flors menudes pentàmeres groguenques i de fruits drupacis arredonits, ovats i rogencs quan són madurs (gínjols). La fusta, molt dura,es fa servir per a la fabricació d'instruments musicals, sobretot de dolçaines. 
cast. azufaifo
ETIM.: de gínjol
vegeu gínjol
DSS

dimarts, 30 de juliol del 2013

*gargal

[gaɾɣáɫ] gregal subst. m. Vent del nord-est, que sol ser fred i sec.
cast. gregal
ETIM.: del ll vlg *graecāle, de Grècia, ‘pertanyent als grecs’. der. de grec (en cat. ant. vent grec), denominació nascuda segurament a Sicília i sud d'Itàlia on el nom del vent es justificava per la situació de Grècia respecte a aquelles terres (GDLC).
ACP

dissabte, 27 de juliol del 2013

garramatxa

[garamáʧa] o [garamánʧa] subst. fTroç de tela que va baix dels saragüells o del pantaló curt, des del genoll fins al turmell, enrotllada a la cama a manera de polainasubjectant-la amb una corda o amb quatre trossos de veta, que serveix per protegir la cama dels colps de la terra quan es treballa o de les picades d'insectes o de les sangoneres si es va segar o treballar l'arròs a la marjal.
ETIM.: incerta. Potser en relació indirecta amb de l'oc. ant. ganacha o garnacha 'mantell de pell'.
diàleg de l'informant
Amb mig metre de tela mossolina tallada pel llom és feien, les dues garramatxes. 
"Els de Pego eren tan animals que s'ho ficaven fins i tot per anar a collir".
PSM

dijous, 20 de juny del 2013

garrofí

garrofins 1
[garofí] subst. m. 1. Pinyol o llavor de garrofa
2. Garrofa menuda, encara no desenrotllada. 
3. Llegum de la planta Vicia sativa si és de color blanquinosa, en oposició a la veça, que és negrosa 
cast. arvejón, garrubia.
4. fig. Persona molt baixeta, menuda
ETIM.: de l'àrab الخروب (al) kẖarruba, amb el sufix diminutiu -i.
Malnom d'Oliva
garrofins 2
garrofí 3 (vicia sativa)

divendres, 6 de juliol del 2012

*guiatada

[giatá] subst. f. Colp de bastó (gaiato/*guiato) donat amb força.
ex: Quan se li va acostar li va arrear una bona *guiatada.
ETIM: de *guiato, amb el sufix -ada, que sol expressar 'referència a' o increment.
vegeu *guiato

*guiato

guiato 2
[giáto] gaiata, gaiato subst. mBastó que usen els pastors encorbat a la part superior; bastó usat tradicionalment pels coixos i les persones majors.
ex: El *uelo no està. No veus que no està el *guiato?
cast. cayado gancho
ETIM: del llatí vulgar hispànic (baculus) *cajatus '(bastó) com un garrot', der. del llatí tardà caja 'porra o garrot', amb possible influx fonètic preromànic o aragonès pirinenc; forma masculina de gaiata (com en castellà cayado i cayada). a la parla d'Oliva hi ha una caiguda de la [a], pròpia de la forma general, per interferència semàntica amb guiamot comú a totes les llengües romàniques occidentals, d'origen germànic d'agrupació poc clara, potser del gòtic *widan 'ajuntar-se; acompanyar, guiar algú', documentat només en el derivat gòtic gawidan, testificat en el bearnès gabildà 'guiar'.

guiato 1

divendres, 1 de juny del 2012

Gallina vella...

Gallina vella fa bon caldo.
Dita que remet a la bondat de les coses antigues i a la valoració positiva de les persones majors. En comparança amb el valor culinari de la carn de gallina per tal de donar-li substància i gust al caldo.
JBM

diumenge, 4 de març del 2012

gamell

[gaméʎ] camell subst. m. Quadrúpede remugant de l'ordre dels tilòpodes de la família dels camèlids, de cap menut, coll i cames molt llargues i esquena amb una o dues gepes.
cast. camello
ETIM.: del llatí vg. camellus, var. del clàssic camēlus i aquest del gr. κάμηλος (kámēlos), presa segurament de l'hebreu גמל o de l'àrab جَمَل (gamal). En el nostre cas amb [g-] reintroduïda segurament per contacte amb parlants d'eixes lllengües.
gamell comú (camelus dromedarius)

dilluns, 26 de desembre del 2011

giró

[ʤiɾó] girada subst. m. Acte de girar, amb una força més o menys determinada.
ex: Només quan va vore el camió damunt li va pegar un giró al volant.
ETIM.: de gir 'rotació' (amb el sufix que marca intensitat a l'acció descrita), del gr.-llatí gyru, ‘cercle, volta’, del grec gỹros (γῦρος) 'gir, cercle'. 
LLN

girada de peu

[ʤiɾáðepέw] loc. substantiva giró de peu Acte de tòrcer-se un peu.
ex: Quasi es mata d'una girada de peu.
cast. torcedura.
diàleg dels informants
–S'ha pegat "una girà de peu", també "una torçuda de peu" 
–Jo era molt propens a aquest tipus d'accident, i més d'una nit me l'he passada amb el peu embenat amb un empastre d'arròs bollit per eliminar la inflamació. Al santdemà el peu amaneixia tot arrugat com un cigró, però sense la inflació tan molesta. El remei funcionava! 
–Pot ser que també haja sentit "giró de peu"? 
–Una vencillà(da).
MCGM, JM, LLN, RM

dimarts, 13 de desembre del 2011

galtada

[gaɫtá] bufetada subst. f. Colp donat a la galta. 
ex: Quan la va voler besar, ella li va soltar una galtada…! 
cast. bofetada
ETIM.: de gauta, des d'un preromà indoeuropeu *gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d'un indoeuropeu *gonunta, d'on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de 'galta' o 'mandíbula'. El sufix -ada marca el punt de recepció del colp i no, com en altres casos, el context de l'objecte o la part amb la qual es dóna, com ara en el cas de martellada, punyada…
RMS, SA, MAFS

divendres, 2 de desembre del 2011

garreta

garreta
[garéta] sofraja substf1La part posterior de la cama, oposada al genoll.
ex: El va agarrar de la garreta i el va estirar.
cast. corva.
2. Referit als animals quadrúpedesel buit o la part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll (al llaçó o garra de les cames de darrere) o al colze, anomenat també buit popliti.
ex: La garreta dels gossos quan són menuts...
cast.: jarrete, corvejón.
3. Peça o tall de carn de la garreta.
ex: Espere que la garreta de bou que m'has tallat no siga filosa com la del divendres passat!
cast.: morcillo
ETIM.: dim. de garra.
CMN

dilluns, 7 de novembre del 2011

garroner

[garonéɾ] garronera (f.) [garonéɾa] subst. i adj. 1. Persona poc neta d'aparença o en el vestit sense arribar a bruta. Es diu especialment de les dones.
ex: No m'ho puc creure! Qui diria que s'ha fet tan garronera!
2. Qui porta les calces (mitges) als garrons, sobretot quan fan arrugues per no anar ben estirades. 
ex: Xica, hui va garronereta!
ETIM.: derivat de garró
MCGM, XL

diumenge, 6 de novembre del 2011

Grandot debades

loc. substantiva Persona, normalment home i jove, gran d'estatura i de complexió forta que, en contrapartida, es comporta amb immaduresa. No hi ha o no no hi ha mostra d'equivalència entre l'aparença física i l'equilibri psíquic.
nota:
És interessant la transformació de l'adverbi debades, en el sentit d'inútil, en adjectiu o, en el pensament popular, en estructura genitiva –complement del nom– visible en la grafia popular *de bades.
vegeu debades
diàleg dels informants:  
–Molt gran i poc trellat. 
–Referint-se a algú gran o major que actua com un xiquet. 
–El grandot *debaes era normalment un xic més gran que nosaltres que es clavava amb els menudets (els meus barcelonins fills diuen abusa-nanos). 
–Grandai=grandot debades. 
–Grandot *debaes: un xiquet més gran que se n'aprofita de la seua major força per imposar coses als més menuts, probablement en alguns casos podria ser el "bulling" del que es parla avui en dia... 
–Grandot debades és aquell xicon que no fa res perquè és un gos o perquè és un immadur: *Fulano és un grandot *de 'baes', no sap ni anar pel pa. 
VCP, XL, JF, FMB, JB, JM

divendres, 4 de novembre del 2011

garrut

[garút] garruda (f.) [garúða] garrell subst. i adj. Que té les cames arquejades o tortes, amb la concavitat mirant endins, talment que, en caminar, el garró o turmell d'una cama es frega amb el de l'altra. Tort de les cames, que en caminar es topa dels garrons. 
ex: Eixe xic, ho fa aposta o és garrut de veritat?
cast. patizambo
ETIM.: derivat de garra.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

gronsa

gronsa
[gɾónsa] subst. f. Tremuja del molí d'oliva o de gra. Dipòsit de fusta o caixa en forma de tronc de piràmide o de con invertits que funciona com un embut on s’aboquen per l'obertura superior les olives o el gra, deixant-los caure per la inferior. D’ací passa a les moles.
cast. tolva
ETIM.: sembla derivat postverbal de gronsar = gronxar, pel moviment de vaivé de la tremuja del molí.
vegeu trompellot
A L'almàssera, crec recordar que haviem dit els esportins, ens faltaria la gronsa i el trompellot i fem tot el procés. Les olives arriben a l'almàssera i és xafiguen amb la gronsa (corretja de ferro?) i el trompellot (pedra amb forma de cono).
PSM

diumenge, 16 d’octubre del 2011

La gallina de dalt…

La gallina de dalt caga la de baix. 
Dita que vol expressar la relació fatalment injusta entre qui té poder, diners, prestigi… i qui no en té. 
MCGM