gínjol

gínjols

[ʤíɲʤoɫ] subst. m. 1. Fruit del ginjoler, de la grandària d'una oliva, rogenc, comestible i pectoral; de textura farinosa i dolça, agradable al paladar i que recorda al tastar-lo el gust de la poma. Fruit de tardor.

cast. azufaifa.

2. per ext. Bony.

ex. Porta al front un bon gínjol!

ETIM.: del llatí zizyphum, mat. sign., potser amb influència de formes dialectals italianes (sicilià ndzíndzula?) (DCVB)

del ll. vg. *zizŭlu o *djinzŭlu, variants del ll. zizĭphum, i aquest, del gr. ζίζυφον (zízyphon), íd., amb influx de noms de plantes semblants, com grèvol (ll. vg. acrifŭlum) i ginebre (ll. vg. jinipĕrus). (GDLC)
vegeu ginjoler

DSS