dijous, 16 de maig del 2013

podrimer

[poðɾiméɾ] podrimener subst. m. 1. Conjunt de coses podrides, corrompudes, brutes (en sentit material i moral). 
ex. El món de la política és un podrimer! 
2. Lloc on es troben o on estan dipositades aquestes coses. 
ex. La pallissa estava feta un podrimer. 
cast. pudridero, cochambrería, sentina, estercolero. 
ETIM.: der. d'un ll. vg. *putrīmen, -īnis, alteració del ll. putrēdo, -ĭnis 'putrefacció, corrupció', der. de putrēre 'podrir'.

calitja

[kalíʤa] xafogor subst. f. Ardor de l'ambient; aire ambient carregat de calor humida. 
ex: Fa una calitja que no que no hi ha qui *ixca al carrer! 
ETIM.: del ll. calīgĭne 'tenebres; boira'.
vegeu fosquissa

ventolera

[ventoɫéɾa] ventada subst. f. 1. Colp de vent fort i sobtat; període breu de colps de vent forts i irregulsrs. 
ex: Veges tu! Quina ventolera s'ha girat! 
2. Acte o actitud irreflexiva. 
ex. Li va entrar la ventolera i ho va comprar. 
cast.: ventola, ventolera
ETIM.: Del llat. vulg. *ventularia (de *eventulāre, per eventilāre, per infl. de ventŭlus).