[ventoɫéɾa] ventada subst. f. 1. Colp de vent fort i sobtat; període breu de colps de vent forts i irregulsrs.
ex: Veges tu! Quina ventolera s'ha girat!
2. Acte o actitud irreflexiva.
ex. Li va entrar la ventolera i ho va comprar.
cast.: ventola, ventolera.
ETIM.: Del llat. vulg. *ventularia (de *eventulāre, per eventilāre, per infl. de ventŭlus).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada