Agarrar un bon botó

Posar-se a plorar, a cridar. Disgustar-se molt.
Ex: Li he dit al xiquet que no anirem a la fira i ha agarrat un bon botó.
Referència la força amb la qual estan cosits els botons. Sinònim: Enganxar un bon botó.
No classificat encara

Ser un Morral

Ser una persona basta, salvatge o de poc trellat.
Ex: Morral, que estàs fet un Morral! Per què li has pegat a la teua germana?
La referència és doble: a Mateu Morral Roca (1880- 1906) anarquista català, responsable de l'atemptat contra Alfons XIII i Victòria, el dia del seu casament (1906) i morral: boçal; peça còncava de corda, de corretja, de filferro, etc., adaptable als morros d'un animal per a impedir-li de menjar o de mossegar.
Locució adjectiva

Estar fet un Pernales

Ser una persona poc recomanable o amb actuacions delictives. També se sol dir dels xiquets massa vius o fortets.
Ex: No et fies d’ell, que està fet un bon Pernales.
Referència a Francisco de Paula José Ríos González El Pernales (1879-1907), bandoler andalús.
Locució adjectiva

Agradar més que a un porc la dacsa

Forma emfàtica d’expressar l’afició a un menjar.
Ex: La coca? Li agrada més que a un porc la dacsa!
La referència al porc té a veure amb la forma goluda amb la qual el porc menja les espigues de dacsa. Sinònim: agradar més que als polls la dacsa.
Locució adverbial

Girar la cara de davant darrere

Expressa la violència del fet o de l’amenaça de bufetejar algú.

Ex: Com et torne a sentir dir això, et gire la cara de davant darrere.

El moviment de desplaçament de la cara és molt gràfic.
Locució adverbial

Alçar-se amb la castanya torta

Despertar de mal humor.
Ex: No li digues res ara que s’ha alçat en la castanya torta.
castanya torta és un element molt gràfic per tal d’expressar la deformació de la boca. També pot haver-hi una referència sexual.
Locució adverbial

Anar a costura

loc. adv. Anar a escola en llenguatge infanti.

Ex: Mira què fadrí! Ja va a costura assoletes.

L’expressió naix del llenguatge femení. De fet l’única escola de moltes xiquetes era anar a aprendre a cosir. Es va fer extensiva a l'escolarització dels xiquets menuts.
vegeu costura

A pell de conill

Locució adverbial de mode que indica que una situació imponderable es resol massa ràpidament.

Ex: Quan vàrem vore el fum vàrem eixir de casa a pell de conill.

La forma popular d’expressar la nuesa és estar en conill.
Locució adverbial

Afaitar en sec

Amenaça de càstig corporal.

Ex: Si no deixes això ara mateix t’afaitaré en sec!

Afaitar sense sabó és especialment dolorós.
No classificat encara

Tindre avorrit

Sentir antipatia o rancor per algú o per alguna cosa.
Ex: El tinc avorrit, no el puc ni vore!
L’avorriment provoca una sèrie de sentiments que van de la desgana i el cansament a l’odi.
No classificat encara

Ser un flac endurit

Es diu d’algú amb una constitució extremadament prima i que sembla que no s'haja de fer mai gros.
Ex: Quin flac endurit. Per molt que menge sempre clareja.
L’enduriment sembla també lligat a la silueta ossosa.
Locució adjectiva

Llevar-se el trompó

Caure i fer-se molt de mal. Referència a trencar-se el nas.
Treballar fins a l'esgotament. 
També plorar molt,  d'un plor intens i prolongat. 
Ex: El bac era per haver-se llevat el trompó.
Es fea de fregar que es llevava el trompó.
S'ha fet de plorar que s'ha llevat el trompó. S'ha llevat el trompó de tant de plorar.
trompó: forma popular de referir-se al nas (?).
Definició provisional
No classificat encara

Fer el monyo

Pentinar o pentinar-se.
Ex: Vine ací, Vicentet, i la mare et farà el monyo.
Expressió del llenguatge femení que s’ha fet d’ús general tant si es tracta d’hòmens com de dones.
monyo: (castellanisme) Rotllana de cabells enrevoltats, especialment la que duen les dones per portar la cabellera recollida.
No classificat encara

Fer-se de beure com una mitja

Ingerir una quantitat excessiva d’alguna beguda alcohòlica.
Ex: Se n’anava a la taverna i es fea de beure com una mitja,
mitja: Mesura de vi i d'oli equivalent a la huitena part d'un cànter.
No classificada encara

Estar fet un Sant Llàtzer

Estar ple de ferides al cos sobretot a la pell i a més, de vegades, tindre la roba esgarrada i bruta.
Ex: Va caure en unes angilagues i va vindre a casa fet un sant Llàtzer.
Sant Llàtzer és el personatge d’una paràbola de l’Evangeli (Lluc 16,19-31); un home pobre ple de nafres que demanava almoina a la porta d’un ric.
És el patró del leprosos.
No classificat encara

Dur al be

En llenguatge infantil, portar algú a l’esquena deixant-se agafar ple coll i subjectant-lo per les natges.
Ex: Vine, bonico, que el pare et durà al be.
be: Qualsevol dels representants de l'espècie Ovis aries , com l'ovella, el marrà, el corder, l'anyell, etc.
En el nostre cas l’esquena del portador és el be.
Sinònims: portar al be; dur o portar a cavallet.
No classificat encara

Donar ois

Fer sentir una sensació quasi física de repulsió, en sentit figurat, o una sensació real de ganes de vomitar.
Ex: Mira, a mi, eixe home em dóna ois només de vore’l.
No podia pensar en les sardines sense que li donaren ois.
oi: Nàusea, fàstic.
Sinònim: fer ois.
No classificat encara

Ser un gònguil

Persona molt alta i prima, de cames llargues. A sovint se li atribuïx el tret despectiu de ser desmanotat.

Ex: Mira quin gònguil. No cap per la porta.

La forma normativa és gànguil:

Es diu també d'un gos llebrer i anàlegs.
No classificat encara

Fer el gònguil

No fer res i alhora molestar.
Ex: Deixa de fer el gònguil, home! Ajuda’m una miqueta!
La forma normativa és gànguil: gos llebrer i anàlegs.
Es diu també d'una persona molt alta i prima, de cames llargues.
No classificat encara