quinquiller

[kiŋkiʎéɾ] quincallaire, quincaller subst. m. Fabricant o comerciant de quincalla.

cast. quincallero. 

ETIM.: pres del fr. quincaille, variant de clincaille  'objectes metàl·lics de poc valor' (d'un radical onomatopeic klink-, pel soroll metàl·lic dels objectes).

Antic malnom d'Oliva.

Quedar-se com la nóvia del Pinet

Quedar-se esperant infructuosament.
ex: No ha vingut veritat? T'has quedat com la nóvia del Pinet.
La dita completa:
Quedar-se com la nóvia del Pinet, 

amb la cara *llavà i el monyo fet.

cast. compuesta y sin novio.

El Pinet és un barri d'Oliva.

MCGM

Què passa?

tornaveus 
–Què passa?
–Una *uela per la plaça
(passa un camió
i l'esclafa).


–Què passa? 
–Un avió per la plaça, 
passa ta uela 
i l'esclafa.
MCGM

Quedar-se amb la tonadeta

loc. verbal positiva (o negativa, amb el adverbi de negació no): assabentar-se, acceptar, comprendre, entendre. 

ex: No t'has quedat en la *tonaeta (no m'has comprés).

Amb la referència musical a la tonada (melodia). 

VCP

Qui no suma…

Qui no suma se n'ix. 

Sol començar amb un adverbi actualitzador de lloc: Ací, qui no suma se n'ix!

Expressió per a dir que tots tenim un defecte o altre, que ningú està ben acabat, que ningú no és perfecte. Remet a l'acabat imperfecte de les obres que retenen l'aigua: des de les la perden per filtració fins les que la deixen escapar 

Una altra interpretació és que vol dir que necessitem tenir alguna vàlvula d'escapament (sumar un poc) per no "eixir-nos-en" (definitivament). 

Una tercera interpretació remet a expressar que la falta d'iniciativa deixa al marge de la situació o de l'ocasió. En aquest cas la referència va lligada a la capacitat d'aportat o de guanyar per tal de quedar-se al joc.

vegeu Qui s'encanta…

LLN, APM, MCGM, AM

Qui s'encanta…

Qui s'encanta no les tasta.

Dita per tal d'expressar que la falta d'agilitat o de rapidesa fa perdre les ocasions úniques. El verb tastar remet a l'experiència de no arribar a tastar peces de fruita (potser de figues) per haver arribat tard o per haver-se distret mentre els altres en menjaven.
RMS, AL, JC

…Que sóc saorina?

Expressió d'enuig, normalment, davant la pregunta sobre algun objecte perdut o oblidat.

ex: 

–Saps on ho ha deixat?

–Què et penses? Que sóc saorina? 

vegeu *saorí

Quanta celèmia

‎o Quina celèmia. Expressió per manifestar impaciència davant d'un excés de verbositat.

vegeu celèmia

És com dir quanta història o quant de col·loqui que diu una persona o un escrit per tal d'explicar o de fer una cosa.

JMS

Qui se'n va de casa…

Qui se'n va de casa, a casa torna. 

Recorda el fill pròdig, que va tornar al seu lloc d'origen, però també expressa la tendència a tornar al lloc d'on hem eixit (per ex. la perruqueria on anàvem i vam deixar d'anar, ara hi tornem).

MCGM

Qui és?

–Qui és?
–El pare Sant Francesc.
–Què vol?			–Què porta?
–Entrar, que plou.		–Diners.	–Salut i diners.
–Porta diners?		–Doncs ací no hi ha res!
–No.	–Sí.
–*Pués cap al carrer.	–*Pués cap a dins.

MCGM, SA, PSM

Què mana?

Expressió respectuosa per tal de respondre a una cridada feta per un major major al qual se li deu obediència: pares, avis, oncles… La fórmula pressuposa el tractament de vosté, tot i que s'empra sense modificació entre els que fan servir el tractament de tu. 

Ex.: –Antoniet!!

–Què mana??

L'ús se n'està perdent.

Quedar-se com la nóvia del Pinet…

Quedar-se com la nóvia del Pinet,
amb la cara llavà i el monyo fet.
Quedar-se fadrina, matxutxa. Quedar-se preparada per alguna cosa que no arriba mai.
cast.: compuesta y sin novio
MCGM

Qui no suma se n'ix

Expressa mala voluntat general, complicitat en un acte o en una situació que li resulta aliena o desagradable a qui la fa servir.

Ex.: Ja veig, ja veig! Ací qui no suma se n'ix!
diàleg del informants:

– L'expressió "qui no suma, se n'ix" la utilitzem per dir que necessitem tenir alguna vàlvula d'escapament (sumar un poc) per no "eixir-nos-en" (definitivament).
– A ma casa la utilitzem per a dir que tots tenim un defecte o altre, que ningú està "ben acabat".

MCGM, LLN

Quina tora!

Expressió de son.

Ex: Oh quina tora!

No hi ha cap definició que s'acoste al nostre mot tora [tɔ́ɾa]: planta verinosa, protuberància del terreny… o forma de pronunciar Torah –la Bíblia jueva, els cinc primers llibres de l'Antic testament–. Potser també una antiga forma relacionada amb aturar –en castellà, atorar–.

ETIM.: del llatí vg. *attūrāre, var. de obtūrāre, ‘tapar’, ‘impedir el moviment’.

MTG

Quan el Montgó…

Quan el Mondúver porta capa i el Montgó porta capell queda't a casa i fes cordell o pica espart i fes cordell.

APM

Quan Montgó porta capa, i Segària duu mantell, pobrets pescadors del Pla, que s'apreparen la pell.

ER

Quan el Montgó porta capa i el Montdúver porta mantell, animalets del pla amagueu la pell.

SI hi ha núvols baixos que tapen els cims de les dues muntanyes els d'enmig que s'apreparen.

FMB

Si el Montgó té capell, pica espart i fes cordell. 

Si el Montgó té capell i Segària tallarina, aigua a la Marina.

JC

Si el Montgó du capa i el Montdúver du capell, pica espart i fes cordell.

LLN

Si el Montgó porta capa i Segària mantell, els treballadors del Plà que s'aparellen la pell.

Senyal d'aigua

XL

Què tindran que vore…?

Què tindran *que vore els collons *en córrer? fraseologia Expressa disconformitat pel que fa a la relació entre dos aspectes de la realitat.

ex: Tu em parles del negoci i jo, de ta mare! Què tindran *que vore els collons *en córrer?

Estructura interrogativa retòrica.

RMS

Quedar-se com la nóvia del Pinet…

Quedar-se com la nóvia del Pinet, amb la cara *llavà i el monyo fet.
Aportat per MCGM