dissabte, 3 de desembre del 2011

El Tio de la Porra…

El Tio de la Porra,
que menja pa i *samorra!
Tonadeta que canten els xiquets i les xiquetes tot corrent davant d'un personatge entre grotesc i satíric –vestit amb un uniforme que sembla napoleònic– que fa semblant d'acaçar-los per tal de traure'ls de l'escola "a la força" l'ultim dia del curs escolar.
PSM, PF, MAFS
El Tio de la Porra

Si cau no cau


Parar en redó

loc. verbal Aturar-se sobtadament, sense vacil·lacions.
ex: Ha parat de plorar en redó.
ETIM.: a partir d'un dels valors de l'adj. llatí rotŭndu 'complet' que confluïx en la loc. adv. en redó 'completament, del tot'.
MCGM

Qui no suma…

Qui no suma se n'ix. 
Sol començar amb un adverbi actualitzador de lloc: Ací, qui no suma se n'ix!
Expressió per a dir que tots tenim un defecte o altre, que ningú està ben acabat, que ningú no és perfecte. Remet a l'acabat imperfecte de les obres que retenen l'aigua: des de les la perden per filtració fins les que la deixen escapar 
Una altra interpretació és que vol dir que necessitem tenir alguna vàlvula d'escapament (sumar un poc) per no "eixir-nos-en" (definitivament). 
Una tercera interpretació remet a expressar que la falta d'iniciativa deixa al marge de la situació o de l'ocasió. En aquest cas la referència va lligada a la capacitat d'aportat o de guanyar per tal de quedar-se al joc.
vegeu Qui s'encanta…
LLN, APM, MCGM, AM

encantillo

[aŋkantíʎo] estol subst. m. Lloc on es venen coses velles; lloc desordenat, desastrat. 
ex: Açò quin encantillo és? Ara mateix ho arreplegues tot!
ETIM.: de encantde la construcció en quant (es ven)?… amb la terminació cast. -illo. Tot i que sembla ser un castellanisme, el DRAE no en fa esment, ni del primitiu ni del diminutiu.

Qui s'encanta…

Qui s'encanta no les tasta.
Dita per tal d'expressar que la falta d'agilitat o de rapidesa fa perdre les ocasions úniques. El verb tastar remet a l'experiència de no arribar a tastar peces de fruita (potser de figues) per haver arribat tard o per haver-se distret mentre els altres en menjaven.
RMS, AL, JC

encantar

[aŋkantáɾ] v1tr. Exercir (sobre algú o alguna cosa) arts de màgia; per ext. fascinar, captivar; produir com un dolç arravatament, plaure en alt grau. 
ex: El seu timbre de veu encantava les dones.
cast. encantarhechizar
2intr. Agradar. 
ex: Encara li encanta ballar. 
3pron. Quedar-se immòbil contemplant una cosa; distraure's d'allò que es fa sense raó aparent.
ex: Allí el tens *en el *gavinet a la mà, encantat i sense tirar avant.
cast. embelesarseembebecerseatontarse
4. pron. Elevar-se, alçar-se. En el llenguatge de costureres, quan la tela no cau amb naturalitat i queda al mateix nivell tot rodant.
ex: Se li encanta la faldeta per darrere. Se li alça la vora.
ETIM.: del llatí incantare, mat. sign.
MCGM, XL, APM

somordor

[somoɾðóɾ] subst. f. Dolor poc viu o molèstia lleu però persistent i desagradable; dolor somort: el mal de queixal que molesta un poc, sense ser molt agut. 
ex: Tinc una somordor que no em deixa viure.
ETIM.: substantivació de somordo -a (adj.),  de somort (del llatí *submortuus, -a, -um 'esmorteĭt') amb contaminació de sord o de sordoPer analogia pren gènere femení amb la terminació en -or.
vegeu sumor
APM

Fer bullir l'olla

loc. verbal Aportar diners per a la casa i la família.
ex: Ací o fem bollir l'olla entre tots, o no arribarem a Nadal.
MCGM

raca

[ráka] subs. f. 1. Profit, guany que es trau d'una cosa. S'usa en la locució no traure raca (cast. sacar raja).
ex: Li va demanar ajuda i no va traure raca.
2. Forma emfàtica per expressar la loc. adverbial negativa no res de no res. Se sol reforçar amb l'adjectiu pelada. La forma absoluta és No raca prelada [no ráka pelá].
ex: Està molt fosc tot. No veig raca pelada.
ETIM.: de raja, de l'expressió col·loquial No sacar raja 'no traure profit'. La incorporació a la llengua popular va vindre donada segurament per la semblança fonètica amb res per la ròtica vibrant [r] i per la força emfàtica atribuïble a la velar sonora {k]. De fet l'etimologia popular la fa sinònim de res.
DG, GB, JM, PSM, JB, RM, MLC, CMN

fredolí

[fɾeðolí] fredolina (f.) [fɾeðolína] fredolic, fredolec, fredeluc adj. Molt sensible al fred. 
ex: És tan fredolina que només bufa l'embatada, es posa una rebequeta.
cast. friolero
ETIM.: del radical de fredolic, amb caiguda de [k]; derivat del llatí frigidŭlu, dim. de frigĭdum, ‘fred’.

Son pare…


El pare, fetge
Son pare fetge
Son pare fel
i la mare freixura,
i sa mare freixura,
i sa mare freixura,
a vore a qui li semblarà la criatura.
com ha de ser la criatura?
a qui ha de semblar la criatura?

Diàleg dels informants:
–Qui no sembla als seus és un porc.
–Quan una persona fa alguna cosa o mostra algun aspecte que fa recordar els seus progenitors.
–També la diem en castellà, però només la primera part: Hijos de gatos, gatitos i sinó marramiau!
–Encara que són parts de la carn d'un animal no especialment valorades, es tracta d'una ironia per referir-se a un xiquet o xiqueta menut/da, perquè és especialment bonic o bonica.
MCGM, APM, JB

freixura

[fɾeʃúɾa] subst. f.  Entranyes, especialment pulmons. 
ex: No li poses freixura a la xica, que sinó ni toca l'arròs.
cast. asadura, bofes
ETIM.: d'origen incert, però probablement del llatí tardà frixūra 'freginat', derivat de frigĕre ‘fregir’.
Encara se sol posar la freixura dels animals de carn en algunes classes d'arròs caldós.
JC