encantar

[aŋkantáɾ] v. 1. tr. Exercir (sobre algú o alguna cosa) arts de màgia; per ext. fascinar, captivar; produir com un dolç arravatament, plaure en alt grau. 

ex: El seu timbre de veu encantava les dones.

cast. encantar, hechizar. 

2. intr. Agradar. 

ex: Encara li encanta ballar. 

3. pron. Quedar-se immòbil contemplant una cosa; distraure's d'allò que es fa sense raó aparent.

ex: Allí el tens *en el *gavinet a la mà, encantat i sense tirar avant.

cast. embelesarse, embebecerse, atontarse. 

4. pron. Elevar-se, alçar-se. En el llenguatge de costureres, quan la tela no cau amb naturalitat i queda al mateix nivell tot rodant.

ex: Se li encanta la faldeta per darrere. Se li alça la vora.

ETIM.: del llatí incantare, mat. sign.

vegeu Encantar-se com… Estar encantat

MCGM, XL, APM