dimarts, 31 de gener del 2012

*jagant

[ʤaɣánt] subst. *jaganta (f.) [ʤaɣánta] gegant 1. Ésser fabulós, d'estatura i força enormes. Especialment els de la mitologia grega.
ex: Diga'm, pare: era un ogre o un *jagant?
cast. gigante
2. Persona desmesuradament alta.
ex: És un *jagant i no li fa el bàsquet? Quina contradicció!
cast. gigante
3. Cadascuna de les figures d'home o de dona, de gran estatura – ninots de fusta, cartó i vestits de tela, de grans proporcions–, que són portades en certes processons i festes populars.
ex: I els *jagants, que vagen davant del tot de la *provessó!
4. fig. Persona o obra extraordinària, colossal
ex: És un *jagant! Un geni de la matemàtica! 
cast. gigante
5. gegantí adjgeneralment d'una sola desinència m. i f. Extremadament gran.
ex: La porta del Palau era *jagant.
cast. gigante, gigantesco
ETIM.: del llatí vulgar *gigante, mat. sign. des del llatí clàssic gigas, -ntis, i este, del gr. γίγας, -αντος (gígas, gígantos), mat. sign.
hipòtesi:
Sembla que tot i estar documentat des de el s. XIV, en paral·lel amb gigant, la [a] àtona dóna pistes sobre una confusió entre [a] i [e] per haver passat per una [ə]: [ʤiɣánt] > [ʤeɣánt]  > [ʤəɣánt] > [ʤaɣánt].
*jagants a la porta de Santa Maria (font: Oliva, història fotogràfica)

soneguera

[soneɣéɾa] sonera subst. f. Son, ensopiment, somnolència; gana forta de dormir.
Ex: Tinc una soneguera que no puc *en mi.
cast. soñera, sueño
ETIM: de l'arrel llatina  sŏmn- (de sŏmnu 'son') més el sufix -ĭcaria. Segons Moll (Gramàtica històrica catalana (1952), el sufix -eguer/-aguer és una forma reforçada de -er que expressa 'intensitat' en el nostre cas. L'adopció del gènere femení per a l'accepció de son (i de sonera/soneguera) ‘ganes de dormir’ (i secundàriament per a la de ‘acte de dormir’) s'ha d'explicar per l'analogia dels femenins fam i set, que expressen conceptes sovint lligats amb el de gana de dormir.
MCGM